Brockville (Ontario): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
== Història ==
La població de l'alt riu Sant Llorenç es remunta, almenys, a la fi del període silvícola, per la gent de la península de Point.<ref name="pendergast">{{Ref-publicació|cognom=Pendergast|nom=James F.|any=1975|url=https://ontarioarchaeology.org/Resources/Publications/oa25-5-pendergast.pdf|publicació=Ontario Archaeological Society|volum=25|pàgines=47–55}}</ref> [[Art rupestre|S'han documentat pictogrames d']] òxid de ferro sobre parets rocoses a la propietat de Fulford a Brockville i a Hillcrest a l'oest de Brockville.<ref>{{Ref-notícia|url=https://tilife.org/BackIssues/Archive/tabid/393/articleType/ArticleView/articleId/1447/Indian-Pictographs.html|data=January 2014}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Dewdney|nom=Selwyn|any=1967|edició=2nd|títol=Indian Rock Paintings of the Great Lakes|url=https://albinger.files.wordpress.com/2013/05/dewdney-indian-rock-paintings-of-the-great-lakes-second-edition-material-pp-102-159-ilovepdf-compressed.pdf|pàgines=156–158|editorial=University of Toronto Press}}</ref> Des de voltants de 1450 fins algun moment del segle XVI els iroquians de St. Llorenç van establir un grup de llogarets agrícoles en els voltants de Brockville i Prescott; el lloc Roebuck és el més conegut.<ref name="trigger">{{Ref-publicació|cognom=Trigger|nom=Bruce G.|any=1979|publicació=Ontario Historical Society|volum=71|exemplar=4|pàgines=205–223|citació=In 1535, a number of Iroquoian villages totalling several thousand people, were recorded by Jacques Cartier in the vicinity of Quebec City and on Montreal Island. Still more St. Lawrence Iroquoian villages had been located farther upriver in the Summerstown and Brockville areas and south of the river in Jefferson County, New York, in prehistoric times. Of these, at least the Brockville area was still inhabited in the protohistoric times.}}</ref><ref>{{Ref-publicació|cognom=Warrick|nom=Gary|data=December 2000|jstor=25801165|publicació=Journal of World Prehistory|volum=14|exemplar=4|pàgines=415–466}}</ref><ref>{{Ref-notícia|url=https://ngtimes.ca/the-vanishing-people/|diari=The North Grenville Times|data=May 15, 2019|consulta=June 5, 2021}}</ref><ref>{{Ref-web|cognom=Pilon|nom=Jean-Luc|url=https://www.historymuseum.ca/blog/when-modern-science-connects-with-the-past/|títol=When modern science connects with the past|editor=Canadian Museum of History|data=15 de març de 2017}}</ref> El 1751, els Oswegatchie havien ocupat la riba nord del Sant Llorenç entre Toniato Creek (ara conegut com Jones Creek, al parc nacional de les Mil Illes) i el Long Sautinent Després de negociacions amb els britànics, es van retirar de la façana a la riba nord del Sant Llorenç el 1784, i es van
Aquesta zona d'Ontàrio va ser ocupada per primera vegada per [[Anglès|anglòfons]] el 1784, quan van arribar milers de refugiats nord-americans de les colònies americanes després de la [[Guerra de la Independència dels Estats Units]]. Posteriorment se'ls va anomenar Loyalists de l'Imperi Unit per la seva fidelitat continuada al [[Jordi III del Regne Unit|rei Jordi III]]. La lluita entre Gran Bretanya i les 13 [[Tretze Colònies]] es va produir entre els anys 1776 i 1783, i va dividir seriosament les lleialtats entre les persones d'algunes colònies com [[Estat de Nova York|Nova York]] i [[Vermont]]. En moltes zones, els comerciants, especialment a les ciutats o regions frontereres del nord, tenien vincles comercials i fidelitat més forts a la Corona que els fronterers de l'interior. Durant la guerra de sis anys, que va acabar amb la capitulació dels britànics el 1782, molts colons que van romandre fidels a la corona van ser objecte freqüent de dures represàlies i despossessió injusta de les seves propietats pels seus compatriotes. Molts lleials van optar per fugir cap al nord cap a la colònia britànica de [[Quebec]]. Gran Bretanya va obrir la regió occidental del Canadà (primer coneguda com l'Alt Canadà i ara Ontàrio), comprant terres per destinar-les als lleialistes majoritàriament de parla anglesa en compensació de les seves pèrdues, i ajudant-los amb algunes provisions quan fundaven nous assentaments. Els primers anys van ser molt durs, ja que van lluitar a la frontera. Alguns exiliats van tornar als Estats Units.
Línia 10:
[[Fitxer:Brockville_-_ON_-_Rathaus.jpg|miniatura| El Victoria Hall, actualment el lloc on es troba l'Ajuntament de Brockville, va ser construït entre 1862 i 1964 com a sala de concerts al davant i un mercat de carnissers a la part posterior.]]
[[Fitxer:Court_House_Avenue_and_Soldier's_Monument,_Brockville,_Ontario_(1920s).jpg|miniatura| Avinguda del Palau de Justícia i Memorial de la Guerra, 1925]]
El riu Sant Llorenç va ser batejat pels exploradors francesos al segle XVIII per honorar el martiritzat cristià romà, [[Llorenç màrtir|Sant Llorenç]]. El 1785, el primer lleialista de la UE a ocupar terres, on ara hi ha Brockville, va ser William Buell Sr. (1751-1832), un estendard dissolt dels King's Rangers, de l'estat de Nova York. Els residents solien anomenar el primer assentament la badia de Buell. Cap al 1810, funcionaris governamentals de
Durant
▲Durant l’estiu de 1812, l’honorable Charles Jones, i altres residents importants del poble, llavors conegut amb el nom enganyós d'Elizabethtown, van començar a referir-se al poble com a Brockville en la seva correspondència. El comandant general britànic a l'Alt Canadà i administrador temporal de la província era el major general Isaac Brock . Va ser celebrat com l '"heroi i salvador" de l'Alt Canadà a causa del seu recent èxit en aconseguir la rendició dels nord-americans de Fort Detroit durant els primers mesos de la guerra de 1812-14.
Després de la rendició de Fort Detroit, el general Brock participà en altres batalles a la península del Niàgara. El 13 d'octubre de 1812 va resultar ferit de mort mentre conduïa tropes cap a les altures prop del poble de Queenston, aleshores temporalment en mans de la [[milícia]] nord-americana.
Una incursió a Elizabethtown es va produir a primera hora del matí del 7 de febrer de 1813, quan Benjamin Forsyth i 200 de les seves forces americanes van creuar el [[Riu Sant Llorenç
El general Brock es va assabentar dels fets d'Elizabethtown, però no va tenir l'oportunitat de donar la benedicció oficial al nom abans de morir. Els funcionaris provincials van trigar força anys a acceptar oficialment el nou nom, però es va convertir en el nou nom del poble, pel que fa als residents.
Linha 23 ⟶ 22:
El 1830, la població de Brockville havia superat els 1000 habitants. Això li donava dret a ser representat pel seu propi membre electe a la Cambra de l'Assemblea. Henry Jones, el cap de [[Mestre de postes|correus]] del poble, va ser elegit l'octubre de 1830 per a l'11è Parlament de la província.
Brockville es va convertir en la primera ciutat autònoma incorporada a Ontario el 28 de gener de 1832, dos anys abans que la ciutat de [[Toronto]]
El 1846 la població tenia 2.111 habitants i hi havia molts edificis fets amb pedra i maó. Hi havia un jutjat i una presó del comtat, sis esglésies o capelles i un moll de vapor per viatjar des de i cap a Mont-real i Kingston. Es van publicar dos diaris, hi havia dues agències bancàries i l'oficina de correus rebia correus diàriament. Diversos departaments judicials i governamentals tenien oficines aquí. Les primeres indústries consistien en un molí de grana, quatre adoberies, dues asheries i quatre fabricants de carros, a més de comerciants de diversos tipus.
== Situació ==
| |||