Eladia Montesino-Espartero Averly: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m →‎Biografia: clean up, replaced: En 19 → El 19 AWB
Línia 7:
Es va educar als col·legis de les B.V.M de Zalla (Biscaia), Irlandeses i Notre Dâme de Madrid on va aprendre anglès i francès, l'ensenyament del qual impartiria més tard en l'Institut d'Ensenyament Mitjà i Escoles Normals de [[Càceres]].<ref>[https://www.regiondigital.com/blogs/49-el-blog-de-juan-de-la-cruz/1242-la-primera-mujer-que-volo-en-espana-vivio-en-caceres-64-anos.html LA PRIMERA MUJER QUE VOLO EN ESPAÑA VIVIÓ EN CACERES 64 AÑOS], regiondigital.com</ref>
 
EnEl 1918 durant la [[Primera Guerra Mundial]] va col·laborar amb la [[Creu Roja]] a Bordeus aprofitant l'estada del seu pare Luis Montesino-Espartero, enginyer industrial graduat a l'Ecole Centrale de París, relacionat amb la incipient aviació comercial en aquella localitat francesa.<ref name=NA>{{ref-web|títol=Eladia Montesino-Espartero Aberly|url=http://www.nova-acropole.pt/a_prefacio_eladia_montesino.html|editor=Nova Acrópole|llengua=portugués|consulta= 20 d'agost de 2015}}</ref>
 
Introductor i representant a Espanya de la Société deis lignes Latécoére (Compagnie générale aéropostale) va inaugurar el servei postal [[Tolosa de Llenguadoc]]-[[Casablanca]] amb escala a Barcelona que més tard adquirida pel Govern francès es convertiria en [[Air France]] . Per compte d'aquella, va portar a Espanya tres aparells per al servei postal aeri Madrid- Alacant - Màlaga des de Cuatro Vientos. El primer d'ells va ser batejat per la seva filla Eladia que va tenir el seu baptisme aeri amb el pilot francès Boulard el 18 de juny de 1919 a l'[[aeròdrom de Cuatro Vientos]], i per tant va ser la primera dona que va volar a Espanya.
Línia 16:
Va ser col·laboradora en la revista “Cristall” sent director José Ibarrola Muñoz i, en “Alcántara” dirigida pel seu marit al que ajudaria habitualment en la correción i revisions dels seus llibres.<ref name=NA />
 
Té publicat només un llibret de poesies que segons [[Valeriano Gutiérrez Macías ]] “és un volum de composicions senzilles, sinceres, entranyables, religioses i profanes. Un petit poemari íntim. Una aliança amorosa… En els seus versos, bells per senzills, senzills per perfectes, s'endinsa en el fons del temps; rememora amb transparència, amb la lluminositat del cristall, els seus estimars i ens transporta a un ahir tan sublim, tan autèntic que se'ns assembla propis, no obstant això, Eladia és poetessa poc pròdiga en la seva producció…”
 
Va morir a Madrid el 19 de maig de 1999 als 101 anys.