Natzaret: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Majúscules |
m Manteniment de plantilles |
||
Línia 13:
Destruïda pels sarraïns abans de la conquesta pels croats, aquests la van reconstruir i un temps després el bisbe d'[[Escitòpolis]] s'hi va traslladar. L'abat rus Daniel en dóna una bona descripció de l'església de l'Anunciació i del Pou de Maria (1113/1115). El [[1187]] fou ocupada per [[Saladí]] i quan es va ajustar la pau amb [[Ricard Cor de Lleó]] el [[1192]] va restar en mans del sultà [[Dinastia aiúbida|aiúbida]]. Després l'esmenta [[Yaqut al-Hamawi]] (1225). [[Lluís IX de França]] hi va anar en peregrinació des d'[[Acre (Israel)|Acre]] el [[1251]]. [[Bàybars I]] va ordenar a l'emir Ala al-Din la destrucció de la ciutat ([[1263]]) i especialment l'església de la Verge.
Vers el [[1300]] [[al-Dimashki]] l'esmenta<ref>{{Ref-llibre |cognom=Petersen |nom=Andrew |títol=A gazetteer of buildings in Muslim Palestine |Volum=vol.1
El [[1620]] l'emir drus [[Fakhr al-Din II|Fakhr al-Din]] va obrir la vila als franciscans que van reconstruir l'església de l'Anunciació i el convent llatí, tot i que les obres no es van acabar fins un segle després; a part dels monjos pocs cristians vivien a Natzaret. A la meitat del {{segle|XVIII}} el xeic Zahir al-Amr d'[[Acre (Israel)|Acre]] li va donar nou impuls i hi van anar més cristians i progressivament van augmentar lentament al segle següent. El 1890 tenia 7.419 habitants (1825 musulmans, 2870 grecs catòlics, i la resta cristians de diversos ritus) i els jueus no hi podien residir. El gran convent amb l'església de l'Anunciació als sud-est, pertanyia als llatins, i l'església de l'Anunciació del nord-est a l'església grega. Els musulmans tenien una gran [[mesquita]] i cinc ''[[wali]]s''. El Pou de Maria rebia l'aigua d'una font situada sota l'església grega.
| |||