Fotòmetre d'absorció: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 14:
Abans que es desenvolupessin els elements electrònics sensibles a la llum, la fotometria es realitzava mitjançant l'estimació a ull. El [[flux lluminós]] relatiu d'una font es comparava amb una font estàndard. El fotòmetre es col·locava de manera que la il·luminació de la font que s'investigava era igual a la de font estàndard, ja que l'ull humà pot jutjar il·luminacions iguals. Els fluxos lluminosos relatius podien calcular llavors perquè la il·luminació disminueix proporcionalment a l'invers del quadrat de la distància. Un exemple estàndard de tal fotòmetre consistia en un tros de paper amb un punt d'oli que tornava el paper lleument més transparent: quan la taca no era visible des de cap banda, la il·luminació de banda i banda era igual.
En 1861, tres tipus eren d'ús comú: el fotòmetre de Rumford, el fotòmetre de Ritchie i els fotòmetres que usaven l'extinció d'ombres, que era considerat el més preciso.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Draper|nom=John William|títol=A textbook on chemistry|editorial=NY: Harper and Brothers.|pàgines=78
El fotòmetre fotoelèctric va néixer a [[Anglaterra]] a finals del {{segle|XIX}}, es va millorar als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]] a inicis del [[segle XX]] i va aconseguir la seva maduresa en la [[Dècada del 1950|dècada de 1950]], caient en desús a mesura que la tecnologia digital primer, i els CCD després, van ser augmentant la precisió i reduint el seu preu.
| |||