Artèria: diferència entre les revisions

3 octets eliminats ,  fa 1 any
m
neteja i estandardització de codi
(Ampliació per traducció eswiki i eliminat {{FR|data=maig de 2021}} i {{Esborrany d'anatomia}})
Etiqueta: editor de codi 2017
m (neteja i estandardització de codi)
Són les artèries més petites i contribueixen de manera fonamental a la regulació de la pressió sanguínia, mitjançant la contracció variable del múscul llis de les seves parets, i a la regulació de l'aportació sanguínia als capil·lars.
 
De fet, la regulació principal del flux sanguini global i de la pressió sanguínia general es produeix mitjançant la regulació col·lectiva de les arterioles: són els principals tubs ajustables en el sistema sanguini, on té lloc la major caiguda de pressió. La combinació de la despesa cardíaca i la resistència vascular sistèmica, que es refereix a la resistència col·lectiva de totes les arterioles de l'organisme, són els principals determinants de la pressió arterial en un determinat moment. <ref name="Klabunde">{{cita libro|apellidos=Klabunde|nombre=R.E.|editorial=Lippincott Williams & Wilkins|título=Cardiovascular physiology concepts|año=2005|id=ISBN 0-7817-5030-X|isbn=|URLcapítulo=}}</ref>
 
=== Capil·lars ===
 
== Pressió arterial ==
El sistema arterial és la part del sistema circulatori que posseeix la pressió més elevada. La pressió arterial varia entre el pic produït durant la contracció cardíaca, el que s'anomena pressió sistòlica, i un mínim, o pressió diastòlica entre dues contraccions, quan el cor s'expandeix i s'omple. Aquesta variació de la pressió en les artèries produeix el [[Pols arterial|pols]], que pot observar-se en qualsevol artèria, i que reflecteix l'activitat cardíaca. Les artèries, per les seves propietats elàstiques, també ajuden al cor a bombar sang, generalment oxigenada, cap als teixits perifèrics. <ref name="Semiología Medica">{{cita libro|apellidos=Argente|nombre=Horacio|editorial=Panamericana|título=Semiología médica: enseñanza basada en el paciente|año=2009|id=ISBN 978-950-06-0072-9|isbn=|URLcapítulo=}}</ref>
 
== Història ==
Entre els grecs clàssics, les artèries es consideraven com "tubs buits" responsables del transport d'aire als teixits, connectades a la tràquea. Aquesta interpretació es deu al fet que, en els organismes morts, les artèries es troben buides, perquè tota la sang passa al sistema venós.
 
A l'edat mitjana, es considerava que les artèries transportaven un fluid, denominat "sang espiritual" o "esperit vital", diferent del contingut de les venes. Aquesta teoria es remunta fins [[Galè]]. En el període medieval tardà, la [[tràquea]], <ref>Oxford English Dictionary.</ref> i els [[Lligament|lligaments]] també es denominaven "artèries". <ref>Shakespeare, William. Hamlet Complete, Authoritative Text with Biographical and Historical Contexts, Critical History, and Essays from Five Contemporary Critical Perspectives. Boston: Bedford Books of St. Martins Press, 1994. pg. 50.</ref>
 
[[William Harvey]] va descriure i va popularitzar el concepte modern del sistema circulatori i les funcions de les artèries i les venes al segle XVII. Encara que l'espanyol [[Miquel Servet|Miguel Servet]] va descriure la circulació pulmonar un quart de segle abans que Harvey naixés, el va escriure en un llibre de teologia (''Christianismi Restitutio'', publicat el 1553), que va ser considerat com heretgia i el va conduir a la foguera per part de l'església protestant. En conseqüència, gairebé totes les còpies del llibre van ser cremades excepte tres, que van ser descobertes dècades més tard.
2.430.061

modificacions