|
Al segle IV aC, altres estats amb estructures polítiques definides van desenvolupar a les àrees de l'antiga edat del bronze "estats de ciutats emmurallades"; Gojoseon n'era el més avançat a la regió peninsular. <ref name="Met">{{Ref-web|url=http://www.metmuseum.org/toah/ht/04/eak/ht04eak.htm|editor=Metropolitan Museum of Art|títol=Timeline of Art and History, Korea, 1000 BC – 1 AD}}</ref> La ciutat-estat es va expandir incorporant altres ciutats-estat veïnes per aliança o conquesta militar. Així, es va formar una vasta confederació d'entitats polítiques entre els rius Taedong i Liao. A mesura que Gojoseon va evolucionar, el títol i la funció del líder, que va arribar a ser designat com a "rei" ( [[Khan|Han]] ), va evolucionar en la tradició de la [[dinastia Zhou]], al mateix temps que el [[Estat de Yan|líder Yan]] (燕). <ref name="naver">{{Ref-web|url=https://terms.naver.com/list.nhn?cid=40942&categoryId=40942|títol=두산백과 : 네이버 지식백과|obra=terms.naver.com}}</ref> Els registres d’aquella època mencionen l’hostilitat entre l’estat feudal del nord de la Xina i el regne "confederat" de Gojoseon, i en particular, un pla per atacar els Yan més enllà de la frontera del riu Liao. L'enfrontament va provocar la decadència i eventual caiguda de Gojoseon, descrita en els registres de Yan com a "arrogant" i "cruel". Però l'antic regne també apareix com una pròspera civilització de l'edat del bronze, amb una complexa estructura social, que inclou una classe de guerrers a cavall que van contribuir al desenvolupament de Gojoseon, particularment a l'expansió nord <ref name="NYT">{{Ref-notícia|url=https://www.nytimes.com/books/first/c/cumings-korea.html?_r=1&oref=slogin}}</ref> a la major part de la conca de Liaodong.
Com a resposta, l’emperadorl'emperador Wu va encarregar un atac de dues vessants, un per terra i un per mar, contra Gojoseon. <ref name="Lee">Lee Injae, Owen Miller, Park Jinhoon, Yi Hyun-Hae, ''Korean History in Maps'', Cambridge University Press, 2014, p. 20</ref> Les dues forces que van atacar Gojoseon no van poder coordinar-se bé i finalment van patir grans pèrdues. Finalment, es van fusionar i Wanggeom va caure el 108 aC. Han es va apoderar de les terres de Gojoseon i va establir quatre Comandancies de Han a la part occidental de l'antiga zona de Gojoseon. <ref name="Kang">Jae-eun Kang, ''The Land of Scholars: Two Thousand Years of Korean Confucianism'', Homa & Sekey Books, 2006, pp. 28–31</ref> ▼Cap al 300 aC, Gojoseon va perdre un important territori occidental després d’una guerra amb l’estat Yan, però això indica que Gojoseon ja era un estat prou gran com per poder fer la guerra contra Yan i sobreviure a la pèrdua de 800 km2 de territori. <ref name="daum">{{Ref-web|url=http://status.daum.net/error/error403.html|títol=Daum 요청하신 페이지의 사용권한이 없습니다.|obra=status.daum.net}}</ref> Es creu que Gojoseon va traslladar la seva capital a la [[Pyongyang|regió de Pyongyang]] en aquella època. <ref name="naver">{{Ref-web|url=https://terms.naver.com/list.nhn?cid=40942&categoryId=40942|títol=두산백과 : 네이버 지식백과|obra=terms.naver.com}}</ref>
=== Wiman Joseon i caiguda ===
[[Fitxer:Hangunhyeon.PNG|esquerra|miniatura|384x384px| [[Dinastia Han|La dinastia Han]] destrueix Wiman Joseon, establint quatre comandants de Han al nord de la península de Corea.]]
El 195 aC, el rei Jun va nomenar un refugiat de Yan, Wi Man, per protegir la frontera. <ref>Academy of Korean Studies, ''The Review of Korean Studies'', vol. 10권,3–4, 2007, p. 222</ref> Wi Man més tard es va rebel·lar el 194 aC i va usurpar el tron de Gojoseon. El rei Jun va fugir a Jin, al sud de la [[Corea|península de Corea]] . <ref name="Lee">Lee Injae, Owen Miller, Park Jinhoon, Yi Hyun-Hae, ''Korean History in Maps'', Cambridge University Press, 2014, p. 20</ref>
El 109 aC, l’ [[Emperador Wu de Han|emperador Wu de Han ho va]] envair prop del [[riu Liao]] . <ref name="Lee">Lee Injae, Owen Miller, Park Jinhoon, Yi Hyun-Hae, ''Korean History in Maps'', Cambridge University Press, 2014, p. 20</ref> El conflicte esclataria el mateix any, quan el nét de Wiman, el rei Ugeo (우거왕, hanja ) es va negar a deixar que [[Jin (Corea)|els ambaixadors de Jin]] travessessin el seu territori per arribar a la dinastia Han. Quan l'emperador Wu va enviar un ambaixador (涉 何) a Wanggeom-seong per negociar el dret de pas amb el rei Ugeo, el rei Ugeo es va negar i el va fer escoltar al territori de Han, però quan van arribar a prop de les fronteres de Han, va assassinar el general i va afirmar a l'emperador Wu que havia derrotat a Joseon en la batalla, i l'emperador Wu, que desconeixia el seu engany, el va convertir en el comandant militar de Liaodong. El rei Ugeo, ofès, va atacar Liaodong i el va matar.
▲Com a resposta, l’emperador Wu va encarregar un atac de dues vessants, un per terra i un per mar, contra Gojoseon. <ref name="Lee">Lee Injae, Owen Miller, Park Jinhoon, Yi Hyun-Hae, ''Korean History in Maps'', Cambridge University Press, 2014, p. 20</ref> Les dues forces que van atacar Gojoseon no van poder coordinar-se bé i finalment van patir grans pèrdues. Finalment, es van fusionar i Wanggeom va caure el 108 aC. Han es va apoderar de les terres de Gojoseon i va establir quatre Comandancies de Han a la part occidental de l'antiga zona de Gojoseon. <ref name="Kang">Jae-eun Kang, ''The Land of Scholars: Two Thousand Years of Korean Confucianism'', Homa & Sekey Books, 2006, pp. 28–31</ref>
El Gojoseon es va desintegrar al segle I aC ja que va anar perdent el control dels seus antics feus. Quan Gojoseon va perdre el control de la seva confederació, molts estats successors van sorgir del seu antic territori, com [[Regne Buyeo|Buyeo]], Okjeo, Dongye . [[Koguryö|Goguryeo]] i [[Paekche|Baekje van]] evolucionar a partir de Buyeo.
== Cultura ==
Cap al 2000 aC es troba una nova cultura de ceràmica de disseny pintat i cisellat. Aquestes persones practicaven l'agricultura en una vida comunitària assentada, probablement organitzada en clans familiars. A tota la península es troben [[Dolmen|cabanes rectangulars i llocs d’enterramentd'enterrament de dolmen]] cada vegada més grans. S'han excavat dagues i miralls de bronze i hi ha proves arqueològiques de petits estats de ciutats emmurallades en aquest període. <ref name="NYT">{{Ref-notícia|url=https://www.nytimes.com/books/first/c/cumings-korea.html?_r=1&oref=slogin}}</ref> <ref>{{Ref-web|url=http://www.country-data.com/cgi-bin/query/r-9500.html|títol=North Korea - THE ORIGINS OF THE KOREAN NATION|obra=www.country-data.com}}</ref> [[Dolmen|Els dòlmens]] i dagues de bronze que es troben a la zona són únicament coreans i no es poden trobar a la Xina. Alguns dòlmens es troben a la Xina, principalment a la província de [[Shandong|Shandong.]] <ref>{{Ref-llibre|títol=Dolmens for the dead : megalith-building throughout the world|cognom=Joussaume, Roger|data=1988|editorial=Batsford|isbn=0713453699|lloc=London|oclc=15593505}}</ref>
=== Ceràmica Mumun ===
En el [[Període de la ceràmica Mumun|període de ceràmica de Mumun]] (1500 aC - 300 aC), la ceràmica gruixuda simple va substituir les mercaderies anteriors de patrons, possiblement com a conseqüència de la influència de noves poblacions que van migrar a Corea des de Manxúria i Sibèria. Aquest tipus de ceràmica sol tenir parets més gruixudes i mostrar una varietat més àmplia de formes, cosa que indica millores en la tecnologia del forn. <ref name="Met">{{Ref-web|url=http://www.metmuseum.org/toah/ht/04/eak/ht04eak.htm|editor=Metropolitan Museum of Art|títol=Timeline of Art and History, Korea, 1000 BC – 1 AD}}</ref> Aquest període de vegades es denomina "Edat del Bronze de Corea", però els artefactes de bronze són relativament rars i regionalitzats fins al segle VII aC.
=== Cultiu de l’arròsl'arròs ===
Entre el 1200 aC i el 900 aC, el cultiu de l’arròsl'arròs es va estendre a Corea des de la Xina i Manxúria. La gent també cultivava grans autòctons com el mill i l’ordil'ordi i tenia bestiar domesticat. <ref name="autogenerated1">{{Ref-web|url=http://www.metmuseum.org/toah/ht/04/eak/ht03eak.htm|editor=Metropolitan Museum of Art|títol=Timeline of Art and History}}</ref>
=== Eines de bronze ===
Es diu que el començament de l’l' [[Edat del bronze|edat]] del bronze a la península sol ser el 1000 aC, però les estimacions van dels segles XIII al VIII. <ref>{{Ref-web|url=https://terms.naver.com/entry.nhn?cid=43065&docId=1639855&categoryId=43065|títol=청동기문화|obra=terms.naver.com}}</ref> Tot i que la cultura coreana de l’edatl'edat del bronze deriva del [[Cultura de la daga de bronze|Liaoning]] i de Manchuria, presenta una tipologia i estils únics, especialment en objectes rituals. <ref>김정배, 고조선 연구의 사적 고찰 (Historical Survey on Research of Kochosun), 단군학연구, 7, 185 - 206 (2002)</ref>
Cap al segle VII aC, va créixer a la península una cultura material de l'edat del bronze amb influències de Manxúria, Mongòlia oriental, així com de Sibèria i estils de bronze escític. Els bronzes coreans contenen un percentatge de zinc superior al dels cultius de bronze veïns. Els artefactes de bronze, que es troben amb més freqüència als llocs d’enterramentd'enterrament, consisteixen principalment en espases, llances, dagues, campanes petites i miralls decorats amb dibuixos geomètrics. <ref name="Met">{{Ref-web|url=http://www.metmuseum.org/toah/ht/04/eak/ht04eak.htm|editor=Metropolitan Museum of Art|títol=Timeline of Art and History, Korea, 1000 BC – 1 AD}}</ref> <ref>[http://www.metmuseum.org/explore/korea/koreaonline/text42.html The Metropolitan Museum of Art: Arts of Korea, Bronze Age Objects]</ref>
El desenvolupament de Gojoseon sembla lligat a l’adopciól'adopció de la tecnologia del bronze. La seva singularitat troba la seva expressió més notable en el tipus idiosincràtic d’espasesd'espases de bronze, o “dagues en forma de mandolina” (비파형 동검, 琵琶 形 銅 劍). La daga en forma de mandolina es troba a les regions de [[Liaoning]], [[Hebei]] i Manxúria fins a la península de Corea. Suggereix l'existència de dominis de Gojoseon. Sorprenentment, la forma del punyal de "mandolina" de Gojoseon difereix significativament dels artefactes de l'espasa que es troben a la Xina.
=== Tombes del dolmen ===
Els dòlmens megalítics apareixen a la península de Corea i a Manxúria cap al 2000 aC fins al 400 aC. <ref>{{Ref-web|url=http://www.wontackhong.com/homepage1/data/1061.pdf|títol=A Tripolar Approach to East Asian History|consulta=2015-04-29|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20150704121705/http://www.wontackhong.com/homepage1/data/1061.pdf|arxiudata=2015-07-04}}</ref> <ref>{{Ref-llibre|url=https://books.google.com/books?id=rHeb7wQu0xIC&q=dolmen+in+korea+2000+BCE&pg=PA79|títol=A History of East Asia: From the Origins of Civilization to the Twenty-First Century|nom=Charles|cognom=Holcombe|data=December 16, 2011|editorial=Cambridge University Press|isbn=9780521515955}}</ref> Cap al 900 aC, les pràctiques funeràries es fan més elaborades, un reflex de l’augmentl'augment de l’estratificaciól'estratificació social. Goindol, les [[Dolmen|tombes del dolmen]] a Corea i Manxúria, formades per pedres verticals que suporten una llosa horitzontal, són més nombroses a Corea que a altres parts de l’Àsial'Àsia oriental. Altres formes noves d’enterramentd'enterrament són les [[Cista|cistelles de]] pedra (cambres funeràries subterrànies revestides de pedra) i els taüts de pot de terrissa. Els objectes de bronze, ceràmica i ornaments de jade recuperats de dòlmens i cistelles de pedra indiquen que aquestes tombes estaven reservades per a les èplits. <ref name="Met">{{Ref-web|url=http://www.metmuseum.org/toah/ht/04/eak/ht04eak.htm|editor=Metropolitan Museum of Art|títol=Timeline of Art and History, Korea, 1000 BC – 1 AD}}</ref> <ref name="Unesco">[https://whc.unesco.org/en/list/977 Unesco].</ref>
Al voltant del segle VI aC apareixen a les tombes de dolmen, així com als bols i copes domèstics, mercaderies de color vermell brunyit, fetes amb una argila fina rica en ferro i caracteritzades per una superfície llisa i brillant. <ref name="Met">{{Ref-web|url=http://www.metmuseum.org/toah/ht/04/eak/ht04eak.htm|editor=Metropolitan Museum of Art|títol=Timeline of Art and History, Korea, 1000 BC – 1 AD}}</ref>
=== Poesia <ref>http://encykorea.aks.ac.kr/Contents/Item/E0004279</ref> ===
Al llibre de gogeumju (古今 注) escrit per Cui Bao (崔 豹) del [[Dinastia Jin (265-420)|període Jin occidental]], es diu que la poesia anomenada gonghuyin (箜篌 引) o gongmudohaga (公 無 渡河 歌) és d’origend'origen Gojoseon. La poesia és la següent:
無 渡河 "No creuis el riu, amor meu".
|
