Guerau II de Cabrera: diferència entre les revisions

Fill del [[Ponç I de Cabrera]] i de [[Letgarda de Tost]], filla d'[[Arnau Mir de Tost]]. Del primer heretà els títols de Girona i Cabrera, i de la segona, el d'Àger.<ref name="barons">{{Ref-llibre |cognom= Sobrequés|nom= Santiago|cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |capítol= Els comptes i els vescomtes fins al regnat de Pere el Catòlic|urlcapítol= |títol= Els barons de Catalunya |títoltraduït= |llengua= català|volum= 3|edició= |editorial= Vicens Vives|lloc= Barcelona|any= 1991|pàgina= |col·lecció= Història de Catalunya. Biografies catalanes|isbn= 84-316-1806-X|oclc= |lccn= |id= }}</ref>

Tot i que es marca el [[1105]] com a data en què va esdevenir vescomte de Cabrera (data de la mort del progenitor), Sobrequés menciona que ja ostentava el títol anys abans de la mort del seu pare Ponç de Cabrera.<ref name="barons"/> El relleu generacional va ser progressiu, entre Ponç I i Guerau II. Tant és així, que en les disputes entre bàndols nobiliaris després del fraticidi de [[Ramon Berenguer II]] per part del seu germà [[Berenguer Ramon II]], Guerau ja es trobava acompanyant el seu pare en el "partit del seny" que mirava de posar pau entre les faccions encontrades.<ref name="comtes2">{{Ref-llibre |cognom= Sobrequés|nom= Santiago|cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |capítol= Ramon Berenguer II "Cap d'Estopes". Berenguer Ramon II el Fratricida|urlcapítol= |títol= Els grans comtes de Barcelona |títoltraduït= |llengua= català|volum= 2|edició= |editorial= Vicens Vives|lloc= Barcelona|any= 1991|pàgina= |col·lecció= Història de Catalunya. Biografies catalanes|isbn= 84-316-1805-1|oclc= |lccn= |id= }}</ref> Posteriorment, pare i fill eren presents en el consell de nobles que acompanyava [[Ramon Berenguer III]], si bé, quan aquest va adquirir la majoria d'edat, va anar prescindint dels consellers heretats del seu oncle i s'envoltà de la seva pròpia gent de confiança. Aquest fet va deixar fora a Ponç I, mentre que Guerau II va romandre al consell. Vers el nou comte, Guerau li juraria fidelitat pels castells de [[castell de Blanes|Blanes]], [[castell d'Argimon|Argimon]] i [[castell de Cabrera (Collsacabra)|Cabrera]], justament els mateixos que figuraven al pacte que els pares d'ambdós signaren el [[1071]].<ref name="feudorum">{{Ref-llibre |cognom= de Caldes|nom= Ramon|cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |capítol= Document 404|urlcapítol= |títol= [[Liber feudorum maior]]|títoltraduït= |edició= |editorial= |pàgina= |col·lecció= |oclc= |lccn= |id= }}</ref> Aquest cop però, Guerau afegiria les forces de la vila de Girona.

Va col·laborar amb [[Ermengol IV]] i [[Ramon Berenguer III]] en la conquesta l'any [[1106]] de la ciutat de [[Balaguer]], que a partir d'aquell moment es va convertir en la capital del [[comtat d'Urgell]]. Col·laboració que es produí malgrat les tibants relacions amb el seu senyor Ermengol IV, [[comte d'Urgell]].<ref name="barons">{{Ref-llibre |cognom= Sobrequés|nom= Santiago|cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |capítol= Els comptes i els vescomtes fins al regnat de Pere el Catòlic|urlcapítol= |títol= Els barons de Catalunya |títoltraduït= |llengua= català|volum= 3|edició= |editorial= Vicens Vives|lloc= Barcelona|any= 1991|pàgina= |col·lecció= Història de Catalunya. Biografies catalanes|isbn= 84-316-1806-X|oclc= |lccn= |id= }}</ref>

No queda clar el paper que Guerau II va tenir en la conquesta de Mallorca. Citant a Tonic com a referència, Sobrequés afirma que el [[1114]], Guerau II va ser un dels senyors que va acompanyar Ramon Berenguer III en la seva expedició a les Balears.<ref name="barons"/> Però en el mateix autor, en una altra de les seves obres, tenint com a font a Mise, el sigua com a un dels cavallers que el comte de Barcelona va deixar en terra ferma per a defensar els comtats de possibles atacs. I a fe que fou necessari, vistes les diverses incursions perpetrades pels [[almoràvits]], que arribaren fins a les portes de Barcelona.<ref name="comtes3">{{Ref-llibre |cognom= Sobrequés|nom= Santiago|cognom2= |nom2= |autor2= |enllaçautor2= |cognom3= |nom3= |autor3= |enllaçautor3= |cognom4= |nom4= |autor4= |enllaçautor4= |cognom5= |nom5= |autor5= |enllaçautor5= |capítol= Ramon Berenguer III El Gran|urlcapítol= |títol= Els grans comtes de Barcelona |títoltraduït= |llengua= català|volum= 2|edició= |editorial= Vicens Vives|lloc= Barcelona|any= 1991|pàgina= |col·lecció= Història de Catalunya. Biografies catalanes|isbn= 84-316-1805-1|oclc= |lccn= |id= }}</ref> Aquesta darrera opció és també la defensada en l'Enciclopèdia Catalana, situant-lo amb el [[vescomte de Cardona]] com a lloctinents.