Guerra dels armanyaguesos: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 13:
[[Joan III d'Armagnac]] reclamava el tron de la [[Corona de Mallorca]] pels drets que deia tenir a través d'[[Elisabet de Mallorca]] a la mort de [[Lluís I de Provença]], i a través de la seva germana [[Mata d'Armanyac]], primera dona de [[Joan el Caçador]].<ref>Júlia Butinyà, ''[http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/54362/63586 Un altre metge, si us plau (a propòsit de la mort del rei Joan a Foixà, a propòsit de noves fonts de "Lo Somni" i d'una reconsideració sobre la data]''</ref>
[[Joan el Caçador]] plantejà a les [[Corts de Montsó (1388)|Corts]], reunides a [[Montsó]] el [[1388]] l'amenaça de la possible invasió del [[comte d'Armanyac]], que volia obtenir una compensació econòmica que li permetés pagar les tropes que tenia desocupades en mig d'una treva de la [[guerra dels Cent Anys]]. La cort, desconfiada que el creditor del comte i del rei fos el mateix [[Luchino Scarampi]],<ref>{{ref-llibre| cognom= Diversos autors
== La invasió ==
Les companyies mercenàries de [[Joan III d'Armanyac|Joan III d'Armagnac]] van atacar Catalunya el [[1389]] comandades per [[Bernard VII d'Armagnac|Bernard d'Armagnac]],<ref>{{es}} {{Ref-llibre | cognom=Zurita y Castro | nom= Jerónimo | enllaçautor= Jerónimo Zurita y Castro | capítol = Llibre X (44)| urlcapítol = http://www.dpz.es/ifc2/libros/ebook2473_4.pdf | títol = Anales de Aragón | pàgines = p.366-368| url= http://ifc.dpz.es/publicaciones/ebooks/id/2448 | edició = Edició d'Ángel Canellas López. Edició electrònica de José Javier Iso, María Isabel Yagüe i Pilar Rivero| editorial = Institución Fernando el Católico
Es va concedir una dotació econòmica per a la lluita administrada per una terna independent de diputats nomenats per les Corts i formada per [[Ramon de Castlarí]], [[Berenguer de Cruïlles]] i [[Ferrer de Gualbes]] i es va reclutar una companyia de cent [[almogàver]]s dels regnes de València i Múrcia.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ferrer i Mallol |nom=Maria Teresa |títol=Organització i defensa d'un territori fronterer: la governació d'Oriola en el segle XIV |url=https://books.google.cat/books?id=CJpZdVJ06AMC&pg=PA277&dq=Centelles+armanyac+1390&hl=ca&sa=X&ei=lb-fVNKNOJDgaKWXgcAK&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=Centelles%20armanyac%201390&f=false
Els armanyacs van tornar a atacar quan el rei va tornar a [[Barcelona]] l'agost de [[1390]], prenent [[Mosset]], [[Salses]] i [[Sant Hipòlit de la Salanca]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Zurita |nom=Jerónimo |títol=Anales de la corona de Aragón |volum=vol.2 |url=https://books.google.cat/books?id=wh5OAAAAcAAJ&pg=PA388&dq=Fraisse+1390&hl=ca&sa=X&ei=JcSfVJ_zIYPwUL2Rg6gL&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=Fraisse%201390&f=false
A finals de mes, [[Berenguer de Calms]] va reunir un exèrcit de 500 homes a [[Fraisse de las Corbièras|Fraisse]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Vaquette d'Hermilly |nom=Nicolas-Gabriel |títol=Histoire du Royaume de Majorque |url=https://books.google.cat/books?id=wh5OAAAAcAAJ&pg=PA388&dq=Fraisse+1390&hl=ca&sa=X&ei=JcSfVJ_zIYPwUL2Rg6gL&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=Fraisse%201390&f=false |llengua=francès
== El final ==
Línia 31:
== Bibliografia ==
* {{fr}} {{ref-llibre| cognom=Henry | nom= Dominique Marie Joseph | enllaçautor= Dominique Marie Joseph Henry | capítol = Tom 1 | títol = Histoire de Roussillon comprenant l'histoire du royaume de Majorque
* {{es}} {{Ref-llibre | cognom=Zurita y Castro | nom= Jerónimo | enllaçautor= Jerónimo Zurita y Castro | capítol = Llibre X (44)| urlcapítol = http://www.dpz.es/ifc2/libros/ebook2473_4.pdf | títol = Anales de Aragón | pàgines = p.366-368| url= http://ifc.dpz.es/publicaciones/ebooks/id/2448 | edició = Edició d'Ángel Canellas López. Edició electrònica de José Javier Iso, María Isabel Yagüe i Pilar Rivero| editorial = Institución Fernando el Católico
{{ORDENA:Armanyaguesos}}
|