Guerra dels armanyaguesos: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot posa data a plantilles de manteniment
m neteja i estandardització de codi
Línia 13:
[[Joan III d'Armagnac]] reclamava el tron de la [[Corona de Mallorca]] pels drets que deia tenir a través d'[[Elisabet de Mallorca]] a la mort de [[Lluís I de Provença]], i a través de la seva germana [[Mata d'Armanyac]], primera dona de [[Joan el Caçador]].<ref>Júlia Butinyà, ''[http://www.raco.cat/index.php/AnnalsGironins/article/view/54362/63586 Un altre metge, si us plau (a propòsit de la mort del rei Joan a Foixà, a propòsit de noves fonts de "Lo Somni" i d'una reconsideració sobre la data]''</ref>
 
[[Joan el Caçador]] plantejà a les [[Corts de Montsó (1388)|Corts]], reunides a [[Montsó]] el [[1388]] l'amenaça de la possible invasió del [[comte d'Armanyac]], que volia obtenir una compensació econòmica que li permetés pagar les tropes que tenia desocupades en mig d'una treva de la [[guerra dels Cent Anys]]. La cort, desconfiada que el creditor del comte i del rei fos el mateix [[Luchino Scarampi]],<ref>{{ref-llibre| cognom= Diversos autors| nom= | títol = Història medieval de Catalunya | pàgines = p.142-143| edició =2a ed.| editorial = Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya | isbn = 84-9788-170-2| data = 2004 | ref =}}</ref> no concedí cap donatiu per pagar aquesta extorsió, demanà al rei que es desfés dels mals consellers, i finalment el comte d'Armanyac envaí l'[[Empordà]].
 
== La invasió ==
Les companyies mercenàries de [[Joan III d'Armanyac|Joan III d'Armagnac]] van atacar Catalunya el [[1389]] comandades per [[Bernard VII d'Armagnac|Bernard d'Armagnac]],<ref>{{es}} {{Ref-llibre | cognom=Zurita y Castro | nom= Jerónimo | enllaçautor= Jerónimo Zurita y Castro | capítol = Llibre X (44)| urlcapítol = http://www.dpz.es/ifc2/libros/ebook2473_4.pdf | títol = Anales de Aragón | pàgines = p.366-368| url= http://ifc.dpz.es/publicaciones/ebooks/id/2448 | edició = Edició d'Ángel Canellas López. Edició electrònica de José Javier Iso, María Isabel Yagüe i Pilar Rivero| editorial = Institución Fernando el Católico | isbn = | data = 2003 | ref =}}</ref> ocupant el [[Rosselló]] i l'[[Empordà]] durant mig any,<ref name=HdR>{{fr}} {{ref-llibre| cognom=Henry | nom= Dominique Marie Joseph | enllaçautor= Dominique Marie Joseph Henry | capítol = Tom 1 | títol = Histoire de Roussillon comprenant l'histoire du royaume de Majorque | pàgines = p.421-424| url= http://books.google.cat/books/pdf/Histoire_de_Roussillon__comprenant_l_his.pdf?id=gXkBAAAAQAAJ&output=pdf&sig=s_G2DV9GQf22L0YTUSqVXNq5jX8 | editorial = Imprimerie Royale| isbn = | data = 1835 | ref =}}</ref> territori que havia estat defensat per [[Felip Dalmau I de Rocabertí]]<ref>{{GEC|0056131|Felip Dalmau de Rocabertí i de Montcada}}</ref> i [[Pere VIII d'Illa]], i [[Batalla de Besalú (1390)|atacant Besalú]], fins a ser derrotat a la [[Batalla de Navata]] per [[Bernat IV de Cabrera]] el 1390.
 
Es va concedir una dotació econòmica per a la lluita administrada per una terna independent de diputats nomenats per les Corts i formada per [[Ramon de Castlarí]], [[Berenguer de Cruïlles]] i [[Ferrer de Gualbes]] i es va reclutar una companyia de cent [[almogàver]]s dels regnes de València i Múrcia.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Ferrer i Mallol |nom=Maria Teresa |títol=Organització i defensa d'un territori fronterer: la governació d'Oriola en el segle XIV |url=https://books.google.cat/books?id=CJpZdVJ06AMC&pg=PA277&dq=Centelles+armanyac+1390&hl=ca&sa=X&ei=lb-fVNKNOJDgaKWXgcAK&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=Centelles%20armanyac%201390&f=false |llengua= |editorial=Editorial CSIC |data=1990 |pàgines=277 |isbn=8400070747}}</ref> Quan [[Joan el Caçador]] va aconseguir l'acord dels nobles va aplegar el seu exèrcit<ref>{{en}} H. J. Chaytor, ''[http://libro.uca.edu/chaytor/achistory.htm A History of Aragon and Catalonia]''</ref> a [[Girona]], d'on va sortir el [[31 de març]] per anar a buscar als armanyacs, que van fugir a les [[Corberes]] sabent que les places fortes es rendirien al pas del rei i rebria reforços al [[Rosselló]].<ref name=HdR/> El rei va estar a [[Perpinyà]] fins al maig, i el 22 de juny, ordenà a [[Gilabert de Centelles i Riu-sec]], ja alliberat de la presó amb un rescat de 1000 florins de la ciutat de València.<ref>{{Ref-llibre |cognom=López Rodríguez |nom=Carlos |títol=Nobleza y poder político en el Reino de Valencia |url=https://books.google.cat/books?id=1HbHdV9R9xcC&pg=PA150&dq=Gilabert+de+Centelles+1390&hl=ca&sa=X&ei=DL6fVL3nKtPkaNiDgcgC&ved=0CCEQ6AEwAA#v=onepage&q=Gilabert%20de%20Centelles%201390&f=false |llengua=castellà |editorial=Universitat de València |data=2011 |pàgines=150 |isbn=8437081157}}</ref> i nomenat de nou governador de Rosselló,<ref name=GECGC>{{GEC|0016884|Gilabert de Centelles}}</ref> que fes front als invasors amb l'ajut de [[Martí de Lihori]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Rovira i Virgili |nom=Antoni |títol=Història Nacional de Catalunya |volum= vol.V |url= |llengua= |editorial=Edicions Pàtria |data=1928 |pàgines=390 |isbn=}}</ref>
 
Els armanyacs van tornar a atacar quan el rei va tornar a [[Barcelona]] l'agost de [[1390]], prenent [[Mosset]], [[Salses]] i [[Sant Hipòlit de la Salanca]],<ref>{{Ref-llibre |cognom=Zurita |nom=Jerónimo |títol=Anales de la corona de Aragón |volum=vol.2 |url=https://books.google.cat/books?id=wh5OAAAAcAAJ&pg=PA388&dq=Fraisse+1390&hl=ca&sa=X&ei=JcSfVJ_zIYPwUL2Rg6gL&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=Fraisse%201390&f=false |llengua= |editorial= |pàgines=388 |isbn=}}</ref> de manera que Gilabert de Centelles va passar al contratac entrant en terres de Joan d'Armagnac, [[Presa de Fraisse|prenent i cremant]] [[Fraisse de las Corbièras|Fraisse]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Zurita |nom=Jerónimo |títol=Anales de la corona de Aragón |volum=vol.2 |url=https://books.google.cat/books?id=wh5OAAAAcAAJ&pg=PA388&dq=Fraisse+1390&hl=ca&sa=X&ei=JcSfVJ_zIYPwUL2Rg6gL&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=Fraisse%201390&f=false |llengua= |editorial= |pàgines=389 |isbn=}}</ref> però sent capturat a [[Ceret]].<ref name=GECGC/>
 
A finals de mes, [[Berenguer de Calms]] va reunir un exèrcit de 500 homes a [[Fraisse de las Corbièras|Fraisse]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Vaquette d'Hermilly |nom=Nicolas-Gabriel |títol=Histoire du Royaume de Majorque |url=https://books.google.cat/books?id=wh5OAAAAcAAJ&pg=PA388&dq=Fraisse+1390&hl=ca&sa=X&ei=JcSfVJ_zIYPwUL2Rg6gL&ved=0CB4Q6AEwAA#v=onepage&q=Fraisse%201390&f=false |llengua=francès |editorial= |data=1777 |pàgines=388 |isbn=}}</ref> S'encomanà a [[Arnau de Cervelló]] a recuperar [[Rivesaltes]] i posteriorment a Gilabert de Centelles,<ref>Rasiguères, ''[http://www.jtosti.com/villages2/rasigueres.htm Bref aperçu historique]{{Enllaç no actiu|bot=InternetArchiveBot |data=2021 }}''</ref> acompanyat de [[Ramon d'Abella]] i Arnau de Cervelló sortir a l'encontre dels armanyagueos i recuperar el [[castell de Rasigueres]],<ref>grec.net, ''Rasigueres''</ref> on [[Batalla de Rasigueres|foren derrotats]] per Bernard d'Armagnac,<ref name=HdR/>
 
== El final ==
Línia 31:
 
== Bibliografia ==
* {{fr}} {{ref-llibre| cognom=Henry | nom= Dominique Marie Joseph | enllaçautor= Dominique Marie Joseph Henry | capítol = Tom 1 | títol = Histoire de Roussillon comprenant l'histoire du royaume de Majorque | pàgines = | url= http://books.google.cat/books/pdf/Histoire_de_Roussillon__comprenant_l_his.pdf?id=gXkBAAAAQAAJ&output=pdf&sig=s_G2DV9GQf22L0YTUSqVXNq5jX8 | editorial = Imprimerie Royale| isbn = | data = 1835 | ref =}}
* {{es}} {{Ref-llibre | cognom=Zurita y Castro | nom= Jerónimo | enllaçautor= Jerónimo Zurita y Castro | capítol = Llibre X (44)| urlcapítol = http://www.dpz.es/ifc2/libros/ebook2473_4.pdf | títol = Anales de Aragón | pàgines = p.366-368| url= http://ifc.dpz.es/publicaciones/ebooks/id/2448 | edició = Edició d'Ángel Canellas López. Edició electrònica de José Javier Iso, María Isabel Yagüe i Pilar Rivero| editorial = Institución Fernando el Católico | isbn = | data = 2003 | ref =}}
 
{{ORDENA:Armanyaguesos}}