Vauxhall Gardens: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Revisió parcial format, + referències
Etiqueta: editor de codi 2017
Revisió i eliminat {{MR|data=2021}}{{MF|data=juny de 2021}} {{FR|data=juny de 2021}}
Etiqueta: editor de codi 2017
Línia 1:
{{MF|data=juny de 2021}}
{{FR|data=juny de 2021}}
{{indret}}
Els '''Jardins de Vauxhall''' són un parc públic a Kennington, [[Londres]], [[Anglaterra]], a la riba sud del [[Tàmesi|riu Tàmesi]].
Linha 12 ⟶ 10:
El jardins van tancar el 1840 després que els seus propietaris es declaressin en fallida, però van tornar a obrir el 1841. Van canviar de mans el 1842, i es van tancar definitivament el 1859. El terreny es va reurbanitzar en les dècades següents, però el desallotjament dels barris baixos a finals del segle XX va permetre que una part de l'espai original s'obrís com a parc públic. Inicialment es van anomenar Spring Gardens (Jardins de Primavera) i el 2012 es van rebatejar com Vauxhall Pleasure Gardens (Jardins de Plaer de Vauxhall). El districte londinenc de [[Lambeth]] el gestiona com a parc públic.
 
Vauxhall Gardens es troben representats en un motiu de rajoles a l'estació de metro de Vauxhall, obra de George Smith. <ref>{{cite web|author=Porter, Laura|url=http://golondon.about.com/od/Victoria-Line-Tile-Motifs/ss/Vauxhall.htm|title=Victoria Line tile motifs – Vauxhall|work=Go London|access-date=11 August 2014}}</ref>
A l'estació de metro de Vauxhall hi ha unes rajoles dibuixades per George Smith amb els Jardins de Vauxhall.
 
== Importància cultural ==
Linha 38 ⟶ 36:
 
== L'experiència ==
Es podia allotjar una multitud enorme als Jardins de Primavera, Vauxhall. El 1749, un assaig de música[[Music defor Händelthe Royal Fireworks|Música pels Focsreials Artificialsfocs Realsd'artifici]] de Händel va atraure una audiència de 12.000 persones i, el 1786, es va celebrar un jubileu de disfresses per celebrar la llarga propietat del propietari amb 61.000 troneresparticipants. Molts dels músics i cantants més coneguts de l'època van actuar als jardins, per exemple Sophia Baddeley. El 1732, el seu estatus de moda el va confirmar un ball de disfresses al que va assistir Frederic, el Príncep de Gal·les. En aquell moment l'accés des del West End es feia per aigua, però l'obertura del pont de Westminster a la dècada de 1740 va fer l'accés més fàcil, encara que menys encantador.
 
Milers de llums il·luminaven els camins principals de nit. Amb el temps, es van afegir més funcions i atractius: llotges per sopar addicionals, una sala de música, un pavelló xinès, una orquestra gòtica amb cinquanta músics, i ruïnes, arcs, estàtues i una cascada. Des del principi es va introduir un preu d'admissió i més tard James Boswell va escriure:
Linha 67 ⟶ 65:
Els Jardins de Plaer de Vauxhall són avui un parc de la ciutat. El parc es va obrir el 1976 i originalment el van anomenar Jardí de Primavera, però va el van rebatejar com a Jardins de Plaer de Vauxhall el 2012.
 
També hi ha la Granja de la ciutat de Vauxhall, així com arbres de fulla caduca i horts. Els noms dels carrers del lloc fan referència als històrics Jardins de Vauxhall, com com ara els carrers Jonathan Street i Tyers Street.
 
== Vegeu també ==
*[[Ranelagh Gardens]] – la competència dels Jardins de Vauxhall i que van funcionar entre 1742 i 1803.
*[[Ceremone Gardens]] - Jardins públics del segle XIX a Chelsea.
 
Ceremone*[[Cuper's Gardens]] - Jardinsjardí públicsde té del segle XIXXVIII a ChelseaLambeth.
*Charles Green - rècord de globus al "Royal Vauxhall" de 1836
 
Cuper's*[[Marylebone Gardens]] - jardíjardins demusicals a del segle XVIII aMarylebone, Lambeth1738–1781.
*[[Jardins de Tivoli|Els Jardins de Tívoli a Copenhaguen]], que originalment es deien Jardins Tívoli i Vauxhall.
 
*[[John Hebden]], violoncel·lista principal i fagot, 1745
Charles Green - rècord de globus al "Royal Vauxhall" de 1836
*James Hook, organista i compositor als Jardins de Vauxall, 1773–1820.
 
*[[Louis Emanuel]], director de música als Jardins de Vauxhall des de 1845.
Marylebone Gardens - jardins musicals a Marylebone, 1738–1781.
*[[William Thomas Moncrieff]], va administrar els Jardins de Vauxhall el 1827.
 
*[[Ching Lau Lauro]], va actuar als Jardins de Vauxhall el 1827, 1828 i 1834.
[[Jardins de Tivoli|Els Jardins de Tívoli a Copenhaguen]], que originalment es deien Jardins Tívoli i Vauxhall.
 
[[John Hebden]], violoncel·lista principal i fagot, 1745
 
James Hook, organista i compositor als Jardins de Vauxall, 1773–1820.
 
Louis Emanuel, director de música als Jardins de Vauxhall des de 1845.
 
William Thomas Moncrieff, va administrar els Jardins de Vauxhall el 1827.
 
Ching Lau Lauro, va actuar als Jardins de Vauxhall el 1827, 1828 i 1834.
 
== Referències ==
{{MR|data=2021}}
{{referències}}
* David Coke, "Vauxhall Gardens", Rococo: Art and Design in Hogarth's England (London: al Museu Victòria i Albert) 1984:75–81. (Jardins de Vauxhall, Rococó: art i disseny a Hogarths, Anglaterra)
* Ilias Chrissochoidis, "'hee-haw ... llelujah': Händel entre les Cendres de Vauxhall (1732)", música del segle divuit 7/2 (setembre 2010), 221–262.
 
== Bibliografia addicional ==
* David Coke, "Vauxhall Gardens", ''Rococo: Art and Design in Hogarth's England'' (London: alVictoria Museuand VictòriaAlbert i AlbertMuseum) 1984:75–81. (Jardins de Vauxhall, Rococó: art i disseny a Hogarths, Anglaterra)
* Ilias Chrissochoidis, "[http://journals.cambridge.org/action/displayIssue?jid=ECM&volumeId=7&issueId=02&iid=7849452 'hee-haw ... llelujah': Handel among the Vauxhall Asses (1732)]", ''Eighteenth-Century Music'' 7/2 (September 2010), 221–262.
 
=== Bibliografia addicional ===
*Coke, David and Borg, Alan, ''Vauxhall Gardens: A History'' (Yale University Press, 2011)
*Melanie Doderer-Winkler, "Magnificent Entertainments: Temporary Architecture for Georgian Festivals" (London and New Haven, Yale University Press for The Paul Mellon Centre for Studies in British Art, December 2013). {{ISBN|0300186428}} and {{ISBN|978-0300186420}}.