Diferència entre revisions de la pàgina «Impermeabilització del sòl»

m
neteja i estandardització de codi
m (Manteniment de plantilles)
m (neteja i estandardització de codi)
La '''impermeabilització del sòl''' en [[hidrologia]] i [[pedologia]] és el fenomen de cobrir el [[sòl]] amb matèries impermeables. Aquesta impermeabilització és una conseqüència de moltes activitats humanes: urbanització, construcció de carreteres, canalització o intubació de rius… Té com a efecte reduir o suprimir la [[conductivitat hidràulica]] del sòl que ja no pot filtrar ni absorbir l'aigua de pluja ni tampoc bescanviar gasos.<ref name = "Bundesamt">{{ref-web|url=https://www.umweltbundesamt.de/daten/flaeche-boden-land-oekosysteme/boden/bodenversiegelung#textpart-1| títol = Bodenversiegelung| editor = Umwelt Bundesamt (Ministeri del Medi Ambient)|lloc = Dessau-Rosslau|llengua = alemany|consulta = 2 de maig de 2018}}</ref> Una impermeabilització excessiva –a conseqüència de la pressió demogràfica i la [[urbanització]] de la societat– té un efecte negatiu en l'ecosistema i destrueix biòtops vitals.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Diaz-Benito|nom=Daniel|cognom2=Font|nom2=Mercè|cognom3=Passarell|nom3=Carles|cognom4=Ramos|nom4=María-José|capítol=Sistema d'indicadors i mètodes d'avaluació d'impacte ambiental (SIMAIA) de les urbanitzacions|títol=Diagnosi ambiental del Parc de Collserola|url=https://www.researchgate.net/publication/283079464_Sistema_d'indicadors_i_metodes_d'avaluacio_d'impacte_ambiental_SIMAIA_de_les_urbanitzacions|data=2008-01-01|pàgines=135–145|isbn=}}</ref> Entre els efectes hi ha:
 
* L'aigua de pluja no pot [[Infiltració (hidrologia)|filtrar]] i alimentar el [[nivell freàtic]].
 
== Remei: sistemes de drenatge sostenible ==
Es desenvolupen sistemes de drenatge sostenibles que remeien parcialment els efectes negatius de la impermeabilització, sovint designat amb l'acrònim anglès SuDS ''(sustainable urban draining systems)''.{{sfn|Universitat politècnica de València|2016}}<ref>{{ref-publicació|publicació = Levante - El Mercantil Valenciano| article =Sistema de drenatge ceràmic per a Benicàssim|nom = D. cognom = Llorens| data =04.03.2018}}</ref> En edificis, [[Terrat verd|terrats verds]], amb el seu efecte d'esponja combinat amb dipòsits d'aigua de pluja per regar-les per temps de sequera poden reduir l'efecte negatiu tot i millorar el microclima. També en lloc d'utilitzar sempre l'asfalt impermeable, hi ha solucions de paviment permeable per espais de trànsit limitat lleuger com pàrquings o carrers de poc trànsit.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Knapton|nom=John|cognom2=McBride|nom2=Craig|títol=The Design of Permeable Pavements for Retail Development in Ireland|url=http://www.john-knapton.com/Paper59909.html|isbn=}}</ref><ref>{{Ref-web|url=http://www.emf.cat/ca/projectes/l/299-zac-orline-perpignan.html|títol=ZAC Orlin Perpignan|consulta=2018-05-02|nom=Martí|cognom=Franch|editor=EMF|data=2008}}</ref> Nous asfalts permeables a més de reduir l'impacte ecològic absorbeixen els típics bassals després de ploure i redueixen el risc d'[[hidroplanatge]].<ref>{{ref-publicació|url = http://www.elpuntavui.cat/article/-/12-infraestructures/72224-a-torrent-sinstalmla-paviment-permeable.html|publicació = El Punt | data =18 agost de 2009|article =A Torrent s'instal·la paviment permeable|nom = E. |cognom = Castellano}}</ref> En lloc de construir meres basses de retenció que només alenteixen el desguàs, se'n pot servir com a dipòsit per regar una àrea amortidora amb vegetació entre dues superfícies segellades.
 
== Referències ==
2.194.722

modificacions