Georg Friedrich Händel: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Estandardització de plantilles |
m Enllaços |
||
Línia 64:
El 1734 inaugura una temporada al [[Covent Garden]] amb l'òpera-ballet ''[[Terpsícore]]''. Sosté lluites tremendes fins que l'any 1937, a l'edat de 52 anys, durant la nit del 12 al 13 d'abril pateix un atac de paràlisi. La seva empresa va tancar. El seu estat general era deplorable: estava afectat del costat dret, amb el cervell lesionat i amb la mà dreta paralitzada. La seva depressió era tan gran, acorralat pels deutes i el sofriment, que es negava a guarir-se. Per fi, alguns dels seus amics van reeixir a enviar-lo a les termes d'[[Aquisgrà]]: es va recuperar com si fos un miracle. Un dels seus biògrafs diu: «immediatament el gegant ressuscitat va reprendre la seva lluita».
Es lliurà a la feina amb febril dedicació: el 15 de novembre comença ''[[Faramondo]]''; del 7 al 17 de desembre escriu, per als funerals de la reina, el ''[[The ways of Zion do mourn|Funeral Anthem for Queen Caroline]]''; el 24 acaba ''Faramondo'' i el 25 comença ''[[Serse]]''. Però les contrarietats no cessen: els seus creditors l'amenacen de tancar-lo a la presó i per evitar-ho es veu obligat a acceptar fer un concert de beneficència (maig de [[1728]]). Però al mes següent rep el reconeixement públic: als [[Vauxhall Gardens|jardins de Vauxhall]], sobre el [[Tàmesi]], lloc de cita de la societat de [[Londres]], se li aixeca una estàtua. Encoratjat, comença ''[[Saül]]'', que va ser estrenada el 27 de setembre.
==== Els oratoris ====
Línia 77:
[[Fitxer:RoyalFireworks.jpg|miniatura|esquerra|Castells de foc reials el 1749]]
[[Fitxer:Commemoration of Handel 1784.JPG|miniatura|Commemoració de Händel el 1784 a l'[[abadia de Westminster]]]]
Els oratoris que estrenava ara ho feia en una nova modalitat d'espectacle, el concert obert a tots els públics, ja que el tradicional sistema d'abonament només beneficiava les classes socials altres. L'experiència va ser molt positiva i va permetre a Händel convertir-se en un músic molt popular. Prova evident d'això va ser la resposta popular que va obtenir l'estrena del ''[[Music for the Royal Fireworks]]'' (1749), obra escrita per celebrar el final de la [[guerra de Successió austríaca]], que s'havia de compaginar amb focs artificials. Abans de la cerimònia oficial es va efectuar un assaig general de l'orquestra als [[Vauxhall Gardens|jardins de Vauxhall]] que va convocar uns 12.000 espectadors.
El 1750 fa un viatge a la seva terra natal, [[Halle (Saxònia-Anhalt)|Halle]]. Allí va rebre la notícia de la mort del seu gran contemporani: [[Johann Sebastian Bach]]. El [[1751]] és un any dolent per a Händel: havia iniciat la composició de ''[[Jephtha (Händel)|Jephtha]]'' i havia escrit el primer acte en tretze dies. Onze dies més tard va arribar a la penúltima escena del segon acte, però allí va haver de suspendre'l: en començar el fragment del cor final que diu «Quant ombrívols, oh Senyor, són els teus designis», es va veure obligat a aturar-se. Va escriure: «He arribat aquí el dimecres 13 de febrer, impedit per continuar a causa de la meva visió de l'ull esquerre». El 30 d'agost havia perdut la vista. Va escriure: «Eclipsi total. El món s'ha esborrat». Operat tres vegades de cataractes, l'última vegada el novembre de [[1752]], Händel estava absolutament cec.
| |||