Pere Joan Campins i Barceló: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m estandarditzant codi
m Manteniment de plantilles
Línia 8:
El [[1905]] arribà a Mallorca, el famós artista [[Antoni Gaudí]], acompanyat pel seu soci, [[Domenèch]] per projectar la restauració de la part central, altar major i capella de la Trinitat. Tingué com a col·laboradors [[Miquel Costa i Llobera]] i, sobretot, [[Antoni Maria Alcover i Sureda|Antoni M. Alcover]], d'acord amb el qual implantà un nou pla d'estudis al [[Seminari Conciliar de Sant Pere]], en el qual va incloure l'assignatura d'Història i llengua i literatura de Mallorca, el primer any del seu nomenament. Instituí els [[Cèrtamens científicoliteraris]] (1898), en els quals fou normal la presència del català i la convocatòria cada any de premis per a temes relacionats amb la cultura catalana i amb [[Ramon Llull]] i la seva obra. Per acomplir els seus objectius, també s'envoltà d'un grup de capellans d'una bona formació cultural i en possessió de graus universitaris. És el cas, per exemple, de Bartomeu Pascual (1875-1967), Joan Quetglas (1877-1962) i Mateu Rotger (1862-1916).
 
Creà també l'[[Arxiu Diocesà de Mallorca|arxiu diocesà]] i el [[museu Diocesà de Mallorca]]. En relació també amb el patrimoni, promulgà un decret que prohibia l'alienació dels béns artístics de l'Església i dictà un estatut sobre la seva conservació (1899). Aconseguí que els béns del [[santuari de Lluc]], confiscats per l'Estat, tornassin a l'església de Mallorca. S'oposà al decret del ministre d'instrucció públic, el [[Álvaro Figueroa|comte de Romanones]], que imposava el castellà en l'ensenyament del catecisme (1902). Féu costat a Antoni M. Alcover en l'engrescament del clergat per a l'[[Diccionari Català-Valencià-Balear|Obra del Diccionari de la Llengua Catalana]] i en el [[I Congrés Internacional de la Llengua Catalana]], així com donà suport a Alcover en l'[[edició de les Obres de Ramon Llull]]. El 1910 manà que des d'aleshores el ''Bolletí dominical de les parròquies de Mallorca'' es publicàs tot en llengua catalana. Fidel a l'[[antimodernisme]] propagat pel papa [[Pius X]] va lluitar sense descans contra les escoles laïques i per a conservar el monopoli de l'ensenyament per l'església.<ref>{{ref-publicació|article=Anàlisi d'un fracàs: l'Institut d'Estudis Superiors per a la Dona (Palma de Mallorca, 1915)|nom=Maria Antònia|cognom= Roig Rodríguez|publicació=Educació i Història: revista d'història de l'educació|data=2004|pàgines=195-196|url=https://www.raco.cat/index.php/EducacioHistoria/article/view/18664}}</ref> El seu catalanisme volia recuperar l'ideal romàntic d'una Mallorca rural i protegir-la contra la modernitat i la industrialització i contenir el risc de [[secularització]] que això implicaria.<ref>{{ref-publicació|cognom=Lahuerta|nom= Juan José|article= La reforma de la catedral de Palma i la restauració política de l'església a Catalunya i Mallorca|data= 1992|url= https://www.raco.cat/index.php/Recerques/article/view/1376892385-4588|pàgina= |publicació=Recerques|pàgines=7-29}}</ref>