Escultura grega clàssica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi |
Substitució de Greek_statue_discus_thrower_2_century_aC.jpg per Roman_bronze_copy_of_Myron’s_Discobolos,_2nd_century_CE_(Glyptothek_Munich).jpg. |
||
Línia 48:
Així sorgeix el classicisme d'un sentiment de confiança en les capacitats i les realitzacions d'un determinat poble, un desig de glòria i eternitat per a si mateix, i el seu orgull, així com la seva [[xenofòbia]] resulten evidents al discurs polític i a la literatura de l'època, però els poetes i els filòsofs eren conscients de les implicacions per a tota la humanitat en aquesta nova forma d'ésser. L'home es converteix en la nova mesura de totes les coses, que poden ser jutjades a partir de la seva experiència. Està present, per exemple, en la irregularitat matemàtica de les dimensions del [[Partenó]], on les [[columna|columnes]] es desvien de l'[[ortogonal]] estricta per aconseguir efectes de regularitat òptica, amb la inclinació cap endins, el diàmetre a la seva part central ampliat i les columnes dels angles una mica més gruixudes que totes les altres. S'expressa també al [[naturalisme]] cada vegada més gran de les formes humanes de l'[[estatuària]].{{sfn|Barral|1988|p=160}}{{sfn|Pollitt|2006|p=74}}
Pel que fa a l'elaboració de la forma escultòrica clàssica, a mitjan segle V el naturalisme estava ja molt avançat. Els cinquanta anys anteriors havien estat un període de ràpids i radicals canvis socials i estètics, que van determinar l'abandonament del model arcaic a un altre que es va denominar sever. L'[[estil arcaic]] utilitzava una sèrie de convencions heretades dels [[art egipci|egipcis]], i el més important del seu gènere, el nu masculí, o [[curos]], era una fórmula fixa, una imatge de línies abstractes que només mostraven del cos humà real les característiques més bàsiques i sempre exhibien l'anomenat «[[somriure arcaic]]» amb la mateixa actitud corporal, encara que aconseguís resultats d'un aspecte superb i d'una força innegable.{{sfn|Pijoan|1966|p=152}} [[Fitxer:
Aquestes eren sempre formes d'homes joves, estenent-se des de l'adolescència a una certa maduresa, fins i tot quan van estar realitzades per als sepulcres, probablement, de ciutadans més grans, com les estàtues sepulcrals del ''[[Koúros d'Aristodikos]]'' i el ''[[Koúros d'Anàvissos]]'' del [[Museu Arqueològic Nacional d'Atenes]]; també es troba en aquest museu la ''[[Kore amb el peple]]''.{{sfn|Richter|1980|pp=58-80}}
| |||