Diferència entre revisions de la pàgina «Satèl·lits de Mart»

m
Robot treu enllaç igual al text enllaçat
(Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors)
m (Robot treu enllaç igual al text enllaçat)
 
== Història ==
Les especulacions sobre l'existència de les llunes de Mart van començar quan es van descobrir les [[Satèl·lits de Júpiter|llunes de Júpiter]]. Quan [[Galileo Galilei|Galileo Galilei]], va redactar un informe ocult sobre l’observació de dues protuberàncies als costats de [[Saturn (planeta)|Saturn]] (després es va descobrir que eren els seus [[Anells de Saturn|anells]]), va utilitzar l’anagrama ''smaismrmilmepoetaleumibunenugttauiras'' per a l’''Altissimum planetam tergeminum observavi'' ("He observat que el planeta més llunyà tenia una triple forma"). [[Johannes Kepler]] l’havia malinterpretat com a ''Salve umbistineum geminatum Martia proles'' ("Hola, bessons furiosos, fills de Mart)".<ref>{{Ref-web|títol=Galileo, Kepler, & Two Anagrams: Two Wrong Solutions Turn Into Two Correct Solutions|url=https://judgestarling.tumblr.com/post/62652246148/galileo-kepler-two-anagrams-two-wrong-solutions|consulta=2021-04-18}}</ref>
 
Potser inspirada en Kepler (i citant la [[Lleis de Kepler|tercera llei de Kepler]] sobre el moviment planetari), la sàtira de [[Jonathan Swift]] [[Els viatges de Gulliver]] (1726) fa referència a dues llunes en el capítol 3 de la part 3 (el "viatge a Laputa"), en què es descriu que els astrònoms de Laputa van descobrir dos satèl·lits de Mart orbitant a distàncies d'entre 3 i 5 diàmetres marcians amb períodes de 10 i 21,5 hores. Phobos i Deimos (tots dos trobats el 1877, més d’un segle després de la novel·la de Swift) tenen distàncies orbitals reals d’1,4 i 3,5 diàmetres marcians i els seus respectius períodes orbitals són de 7,66 i 30,35 hores.<ref>{{Ref-web|títol=Galileo's Anagrams and the Moons of Mars|url=https://www.mathpages.com/home/kmath151/kmath151.htm|consulta=2021-04-18}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=ESA Science & Technology - Martian moons: Phobos|url=https://sci.esa.int/web/mars-express/-/31031-phobos|consulta=2021-04-18}}</ref> Al segle XX, V. G. Perminov, un dissenyador de naus espacials, les soviètiques Mars i Venus, va especular que Swift va trobar i desxifrar registres que els marcians van deixar a la Terra.<ref>{{Ref-llibre|títol=The difficult road to Mars : a brief history of Mars exploration in the Soviet Union|url=http://archive.org/details/difficultroadtom00perm|editorial=Washington, D.C. : National Aeronautics and Space Administration Headquarters|data=1999|isbn=978-0-16-058859-4|nom=V. G.|cognom=Perminov}}</ref> Tanmateix, l'opinió de la majoria dels astrònoms és que Swift simplement utilitzava un argument comú de l'època, que com que els planetes interns Venus i Mercuri no tenien satèl·lits, la Terra en tenia un i Júpiter en tenia quatre (coneguts en aquell moment), que Mart per analogia n'ha de tenir dos. A més, com que encara no havien estat descoberts, es raonava que havien de ser petits i propers a Mart. Això portaria Swift a fer una estimació aproximadament precisa de les seves distàncies orbitals i períodes de revolució. A més, Swift podria haver estat ajudat en els seus càlculs pel seu amic, el matemàtic [[John Arbuthnot]].<ref>{{Ref-publicació|article=The moons of Mars|url=https://ui.adsabs.harvard.edu/abs/1925PA.....33..496L/abstract|publicació=Popular Astronomy|data=1925|issn=0197-7482|pàgines=496|volum=33|llengua=en|nom=Roscoe|cognom=Lamont}}</ref>
1.335.626

modificacions