Poder públic: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
eliminar plantilla esborrany
Etiqueta: editor de codi 2017
m Manteniment de plantilles
Línia 8:
== Història ==
[[Fitxer:James Michel and Mathilda Twomey, August 2015.jpg|miniatura|La cap de justícia del tribunal suprem i el president de la república de les Seychelles]]
Segons un codi de dret canònic mallorquí del {{segle|XVIII}}, al poder públic li corresponia d'emparar i defensar les llibertats dels ciutadans.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Amorós |nom=Tomàs |títol=Mallorca, 1740-1800: memòries d'un impressor |url=http://books.google.cat/books?id=Sso1s4INRdcC&pg=PA458&dq=Poder+p%C3%BAblic+estat&hl=ca&sa=X&ei=2DwGU_6CK5HH7AaEsYGwCA&ved=0CFsQ6AEwCDgo#v=onepage&q=Poder%20p%C3%BAblic%20estat&f=false |llengua= |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1983 |pàgines=458 |isbn=8472025896}}</ref> A finals del {{segle|XVIII}}, l'[[estat de dret]] sotmetia als poders públics al dret.
 
A partir del segle XIX apareixen [[estat democràtic|estats democràtics]] que en principi tenien per objectiu l'[[autogovern]] dels ciutadans, i també apareixen altres formes d'autogovern, com les proposades pels [[anarquistes]]. L'[[estat de dret]] proposa la separació dels tres poders i cerca garantir els drets i llibertats dels ciutadans mitjançant els principis de [[constitució|constitucionalitat]] i legalitat. A finals de segle apareix el principi democràtic que diu que la legitimitat del poder públic es fonamenta en la voluntat del poble i que aquest ha de participar de manera directa o indirecta a les decisions públiques. Els principals actors, o persones implicades o no que a la [[pràctica]] poden actuar o intervenir a les decisions, són els [[partits polítics]], representants professionals als quals els ciutadans poden votar una vegada cada quatre, cinc o sis anys. La [[democràcia directa]] es pot fer, teòricament, a partir de [[referèndum]]s i iniciatives legislatives populars (mínim mig milió de signatures i únicament sobre certes matèries).