Les Lleis (Ciceró): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot estandarditza format de referència citada per a posterior revisió tipogràfica. |
m neteja i estandardització de codi |
||
Línia 1:
{{Infotaula de llibre
}}
'''''Les Lleis''''' (en [[llatí]]: ''De legibus'') és un tractat escrit per [[Ciceró|Marc Tul·li Ciceró]], basat en l'obra de [[Plató]], ''[[Les Lleis|Les lleis]].'' És de datació inexacta, entre l'any 45 i el 43 aC. Altres autors afirmen que va ser escrit l'any 52 aC. És un diàleg polític entre el mateix autor (Marc), el seu germà [[Quint Tul·li Ciceró|Quint]] i el seu amic [[Tit Pomponi Àtic|Àtic]]. Reflexiona sobre la Llei de manera filosòfica, les lleis religioses i les lleis polítiques. La conversa té lloc a [[Arpino|Arpí]], on està situada la vil·la de Ciceró, durant un llarg dia d'estiu.<ref name=:0>{{Ref-llibre|cognom=Ciceró|nom=Marc Tul·li|títol=De legibus|llengua=Llatí i castellà|data=1956|editorial=Universidad de Puerto Rico|lloc=San Juan
== Context ==
Aquesta obra pertany a un moment de plenitud en la vida de [[Ciceró]]. Quan la va escriure devia tenir uns 55 anys. Així doncs, queden lluny els anys en què s'iniciava en la filosofia i la retòrica o que es dedicava a la poesia. Havien passat uns trenta anys des de la seva primera gesta com advocat i també cert temps des del seu viatge a Grècia, el qual el va enriquir de coneixements filosòfics.
La situació política durant l'any que escriu el D''e legibus'' es podria valorar amb cert optimisme, ja que els anys de desterrament havien quedat enrere i Ciceró havia pogut tornar a la seva pàtria de manera triomfal. A més a més [[Publi Clodi Pulcre|Clodi]] acabava de ser mort. Ciceró podia pensar que la constitució de la ''[[De re publica|res publica]]'' s'apropava a la perfecció. Amb aquest optimisme escriu ''De republica'' i idea el D''e legibus''. És un moment de maduresa i d'experiència, la qual li permet ser exemple de vida política i jurídica del poble romà. La composició del D''e legibus'' arriba en el cim del seu destí polític i en la plenitud de les seves facultats intel·lectuals. És un moment d'optimisme i calma i això es reflecteix en el resultat de l'obra, tot i que ja comencen a fer-se palesa les desgràcies públiques.<ref name=:1>{{Ref-llibre|cognom=Ciceró|nom=Marc Tul·li|títol=Las Leyes, Catilinarias|edició=3a edició|llengua=llatí i castellà|data=2000|editorial=Centro de Estudios Políticos y Constitucionales|lloc=Madrid
== Estructura, temes i continguts ==
Línia 42:
Va ser un diàleg molt poc llegit i només el citen [[Lactanci]] i [[Macrobi (gramàtic)|Macrobi]]. La poca popularitat potser es deu al fet que és una obra incompleta que no va ser revisada ni publicada per l'autor. A més a més, aquesta obra es va incloure al final de tot del ''Corpus'' de les obres filosòfiques de Ciceró, la qual cosa va facilitar encara més la pèrdua de contingut.
La primera traducció al castellà que hi ha constatada del ''De legibus'' és de Francisco Navarro Calvo en ''Las Obras Completas'' de Ciceró, publicat per la Biblioteca Clásica l'any 1884.<ref name=:1/> La versió catalana està publicada a la [[Fundació Bernat Metge]] amb introducció, text revisat, traducció i notes de Núria Gomez Llauger des de l'any 2013.<ref>{{Ref-web|url=http://cbueg-mt.iii.com/iii/encore/record/C__Rb5450987__S%28lleis%29%20a%3A%28ciceró%29%20l%3Acat__Orightresult__U__X4?lang=cat&suite=def|títol=CCUC
== Transmissió textual ==
| |||