Batalla de Lepant (1571): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Revertides les edicions de 31.4.236.53. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 24:
}}
{{Guerres otomanes}}
La '''batalla naval de Lepant''' ocorreguda el [[7 d'octubre]] de [[1571]] al golf de Lepant, al [[Peloponès]] (actual [[Grècia]]). S'hi van enfrontar els turcs [[Imperi Otomà|otomans]] contra una coalició cristiana, anomenada [[Lliga Santa (1571)|Lliga Santa]]. Els cristians van resultar guanyadors, i només 30 galeres turques es van salvar, així aturaren l'expansionisme turc pel [[Mediterrani]] Occidental. La Lliga Santa la formaven els regnes de les [[Espanyes]], la [[República de Venècia]], la [[República de Gènova]], el [[Ducat de Savoia]], els hospitalers de Malta i la [[Santa Seu]]. L'estol aliat estava liderat per [[Joan d'Habsburg i Blomberg|Joan d'Àustria]], amb l'armada espanyola capitanejada per [[Álvaro de Bazán]], [[Lluís de Requesens i Zúñiga|Lluís de Requesens]] i Gianandrea Doria, la veneciana, capitanejada per [[Sebastiano Venier]] i la pontifícia comandada per [[Marco Antonio Colonna]]. Entre tots arribaren a reunir més de 200 [[galera|galeres]] i altres naus auxiliars. L'esquadra otomana, sota el comandament d'[[Uluj Ali]], senyor d'[[Alger]] a les ordres del [[soldà]] [[imperi otomà|otomà]] [[Selim II]], comptava amb 260 galeres.
 
== Antecedents ==
Línia 33:
* una segona, de cara a l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]], per defensar les rutes oceàniques de proveïment vitals pel seu imperi.
 
Tot i que havia mort [[Barbarossa]], la situació al Mediterrani canvià el [[1555]] quan [[Bejaïa]] va caure en mans otomanes, provocant l'alarma per un possible front musulmà, doncs [[Turgut Reis]] ''Dragut'' i [[Uluj Ali |el-Euldj Ali Paixà]] ''Ochiali'' encara operaven. El [[1560]] l'esquadra espanyola era derrotada al [[Setge de Gerba]], que fou recuperada pels turcs malgrat la defensa d'[[Alvaro de Sande]] i en els anys següents la situació va anar canviant lentament perquè el [[1563]] els musulmans són rebutjats davant d'[[Orà]], defensat per [[Alonso Fernández de Córdoba]] i [[Mers el-Kebir]], defensada per [[Martín de Córdoba]], victòries defensives però àmpliament celebrades a [[Espanya]]. L'any següent començà la contraofensiva amb la conquesta del penyal de [[Vélez de la Gomera]].
 
El [[1565]] l'esquadra turca comandada per Dragut [[Setge de Malta (1565)|assetjà Malta]], defensada pels cavallers [[hospitaler]]s, que van aguantar el setge durant un any rebutjant els assalts turcs. Quan la resistència arribava a la fi, l'oportú desembarcament dels vells terços sota el comandament d'Alvaro de Sande va resoldre la situació. Les naus del [[virrei de Nàpols]], comandades per [[García de Toledo]], van vèncer les forces turques i algerianes, i la mort de Dragut es va prendre com una victòria simbòlica.