Ashéninka: diferència entre les revisions

L''''ashéninka''' (Ashéninca, Ashéninga) és el nom que reben una sèrie de [[Varietat lingüística|varietats]] incloses en el [[Continu dialectal|complex dialectal]] ashéninka-[[asháninka]], que pertany a la branca [[Llengües campa|campa]] de la família [[Llengües arawak|arawak]]<ref name=":0">{{Cita publicaciónref-publicació|url=http://www.etnolinguistica.org/article:vol6n1p1-30|títulotítol=Ashéninka y asháninka: ¿de cuántas lenguas hablamos?|apellidoscognom=Pedrós|nombrenom=Toni|fechadata=2018|publicaciónpublicació=Cadernos de etnolingüística }}</ref>. L'[[Ethnologue]] <ref name=":1" /> distingeix set [[Idioma|llengües]] en tot el complex, mentre que Pedrós<ref name=":0" /> proposa una divisió en tres llengües (ashéninka, asháninka i ashé-ashá nord) basant-se en el principi de [[intel·ligibilitat mútua]]. Les varietats incloses en ashéninka i ashé-ashá nord són les que la bibliografia ha anomenat tradicionalment ''ashéninka''. El [[Glottolog]]<ref name=":2">{{Cita ref-web|url=http://glottolog.org/|títulotítol=Glottolog 3.3|fechaaccesoconsulta= 6 de septiembresetembre de 2018|sitioweb=glottolog.org}}</ref> recull la proposta de Pedrós, encara que considera les llengües proposades per aquest com a agrupacions de les mateixes llengües que distingeix l'Ethnologue.

La divisió en varietats va ser establerta per David Payne en la seva gramàtica de l'axíninca de l'Apurucayali, però es referia a aquestes varietats com a dialectes i no com a llengües diferents.<ref name="Payne1981">{{Cita libroref-llibre|nombre1nom1=David L.|títulotítol=The Phonology and Morphology of Axininca Campa|fechadata=1981|editorial=Summer Institute of Linguistics|ubicaciónlloc=Dallas|apellido1cognom1=Payne}}</ref><ref name="Payne1981" />{{Rp|3–5}}

Segons la Base de dades de Pobles Indígenes o Originaris del Ministeri de Cultura del Perú,<ref>{{Cita ref-web|url=http://bdpi.cultura.gob.pe/node/103#main-content|títulotítol=Base de Datos de Pueblos Indígenas u Originarios|fechaaccesoconsulta= 6 de septiembresetembre de 2018}}</ref> hi ha 13.496 persones vivint en comunitats ashéninka, de les quals 9.881 (73%) afirmen saber parlar la llengua. L'Ethnologue<ref name=":1">{{Cita ref-web|url=http://www.ethnologue.com/|títulotítol=Ethnologue|fechaaccesoconsulta= 5 de septiembresetembre de 2018|sitioweb=Ethnologue}}</ref> dóna xifres molt més altes per a les diferents varietats ashéninka.

L'alfabet ashéninka va ser aprovat per resolució del Ministeri d'Educació a l'abril de 2019.<ref>{{Cita noticiaref-notícia|apellidoscognom=|títulotítol=Ya es oficial el alfabeto de la lengua asheninka|url=https://andina.pe/agencia/noticia-ya-es-oficial-alfabeto-de-lengua-asheninka-750276.aspx|fechaaccesoconsulta= 2 de mayomaig de 2019}}</ref>

Payne, Payne y Sánchez<ref>{{Cita libroref-llibre|apellidoscognom=Payne|nombrenom=David L., Judith K. Payne y Jorge Sánchez Santos|títulotítol=Morfología, fonología y fonética del ashéninca del Apurucayali|añoany=1982|editorial=Instituto Lingüístico de Verano|lugar-publicación=Lima|ediciónedició=segunda}}</ref> resenten el següent inventari consonàntic per a la varietat del Apurucayali:

|} Per a la varietat del Pitxis, Payne<ref name=":3">{{Cita libroref-llibre|apellidoscognom=Payne|nombrenom=Judith|títulotítol=Lecciones para el aprendizaje del idioma ashéninca|añoany=1989|editorial=Instituto Lingüístico de Verano|lugar-publicación=Yarinacocha}}</ref> mostra el mateix inventari, però sense /ç/, i afegeix les palatalitzades /pʲ/, /kʲ/, /hʲ/, /mʲ/ y /βʲ/.

:Mihas<ref name=":4">{{Cita libroref-llibre|apellidoscognom=Mihas|nombrenom=Elena|títulotítol=A grammar of Alto Perené (Arawak)|añoany=2015|editorial=De Gruyter Mouton|idiomallengua=Inglésanglès|lugar-publicación=Berlín}}</ref> mostra un inventari similar per la varietat de l'Alt Perené amb poques diferències. Aquestes són que Mihas no inclou /tʰ/ ni /ç/; el contrast /t͡ʃ/-/t͡ʃʰ/ de Payne, Payne i Sánchez, Mihas el considera /t͡ʃ/-/tʲ/, i no inclou cap palatalizada, ja que les considera una agrupació de dues consonants (Cj).