Serralada: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de referències (vegeu documentació de la plantilla en cas de dubte) |
|||
Línia 2:
[[Fitxer:La Cordillère des Andes-2.jpg|alt=Serralada dels Andes|miniatura|Vista aèria de la serralada dels [[Andes]]]]
[[Fitxer:Himalayas.jpg|alt=L'Himàlaia enfocant l'altiplà tibetà. Fotografia realitzada des de l'Estació Espacial Internacional.|miniatura|L'Himàlaia i l'[[Altiplà del Tibet|altiplà tibetà]]. Fotografia realitzada des de l'[[Estació Espacial Internacional]]. ]]
Una '''serralada''' ''(Geografia, Geologia, Geomorfologia estructural)'' és un sistema muntanyós de gran vastitud, format per un conjunt de serres que manté una determinada alineació estructural i morfològica, més llarg (centenars o milers de km) que ample; Conjunt de muntanyes d’una gran extensió que forma, generalment, un sistema i que té una formació comuna i característiques semblants, per exemple: l'[[Himàlaia]], els [[Andes]], els [[Alps]], els [[Pirineus]], la [[Serralada Prelitoral Catalana|serralada Prelitoral]] o el [[Sistema Ibèric]]. El conjunt presenta unes característiques bastant similars i dona al sistema una certa unitat. Cal distingir-ne una part principal, l’eix de la serralada, i una altra de secundària, formada per ramals sorgits del tronc principal. La seva part central ([[Pirineu axial|axial]]) s'anomena eix orogràfic. (''en'' mountain system (range); ''es'' cordillera; ''fr'' cordillère)<ref>{{Ref-web|url=https://dlc.iec.cat/results.asp?txtEntrada=serralada&operEntrada=0|títol=serralada|consulta=08-06-2021
Les serralades tenen dimensions que sobrepassen el centenar de quilòmetres. Sovint integren altres conjunts que formen [[Massís|massissos]], [[Carena de muntanya|carenes]], [[Contrafort (geografia)|contraforts]], serres, serrals o serrats, de menor dimensió que es diferencien per l'agrupació de cims d'una major alçada respecte a les muntanyes que els envolten (p. ex.: El Massís del Montnegre a la Serralada Litoral) o bé perquè s'eleven de forma singular entre un espai relativament pla (p. ex.: el Massís de Montserrat a la Serralada Prelitoral).
Línia 14:
Les serralades sovint són fruit de la tectònica de plaques ([[Deriva dels continents|deriva continental]]) quan dues o més [[Placa tectònica|plaques tectòniques]] es confronten. Així doncs, les grans serralades acostumen a coincidir amb punts de xoc entre plaques tectòniques que presenten moviments oposats, originant l'Himàlaia, els Andes, els Alps, l'[[Serralada de l'Atles|Atles]] o els Pirineus.
Les muntanyes o serralades de plegament, són relleus muntanyosos que tenen una estructura de plegament i aixecament. Tectònica o [[diastrofisme]], responen a l'influx de les forces endògenes quan les plaques o blocs continentals són desplaçats i sotmesos a grans esforços. Alguns d'aquests moviments es deuen a la posició dels blocs al marge d'una placa litosfèrica, però n'hi ha d'altres completament independents de la tectònica de plaques<ref>{{Ref-llibre|cognom=Josep M. Panareda; Vicenç M. Rosselló i Verger; Alejandro Pérez Cueva|títol=manual de geografia física|url=https://books.google.es/books?id=iAsleUpMeFwC&dq=manual+de+geografia+f%C3%ADsica&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|edició=2
Les muntanyes i serralades de [[Plec|plegament]] són unitats morfoestructurals definides pels [[Estrat|estrats]] ondulats, doblegats i fins i tot laminats o trencats. [...] Poden anar des de modestes altituds fins a les més enlairades com l'Himàlaia. Els materials són tan variats com l'edat dels paroxismes que les han elevat. Tanmateix el relleu és controlat sempre per la seva estructura on també cal comptar-hi el rocam diferenciat. Les podem distingir o agrupar en dos tipus:
'''estructures senzilles i intracontinentals''': plecs de cobertora, plegaments d'estll juràssic; plecs de fons, plecs de cobertora rígids; serres apalatxianes. També sota el nom de serralades intracontinentals o intracratòniques. Són formades damunt un crató o part molt dura de l’escorça terrestre. El vulcanisme i el metamorfisme hi tenen poca importància, el ''flysch''<ref>{{Ref-web|url=https://cit.iec.cat/DGEOL/default.asp|títol=flysh|consulta=08-06-2921
Megasutura<ref>{{Ref-web|url=https://cit.iec.cat/DGEOL/default.asp|títol=megasutura de tipus serralada|consulta=08-06-2021
'''estructures compostes i complexes''': d'estl tectònic o plecs de [[falla]]; mantells de corriment; plegaments de sutura (rifting)<ref>{{Ref-web|url=https://cit.iec.cat/DGEOL/default.asp|títol=rifting|consulta=08-06-2021
El plegament que ha format una serralada pot ésser molt actiu o relativament recent. Les serralades de plegament antic, han sofert els efectes de diversos cicles d’erosió. En els temps actuals constitueixen una espècie de [[peneplà]], amb un relleu desgastat, arrodonit. Els contracops orogènics posteriors poden, però, enlairar aquesta massa i fracturar-la. Les serralades de plegament relativament recent, al contrari, tenen formes vives, agudes i poc desgastades.
Fase de plegament (Geologia) Període de formació de plegament, que es manifesta normalment per mitjà d’una discordança i, en roques metamòrfiques, per superposició d’estructures de deformació.(fase orogènica, fase tectònica)<ref>{{Ref-web|url=https://cit.iec.cat/DGEOL/default.asp|títol=fase de plegament|consulta=08-06-2021
=== Serralada ensiàlica ===
| |||