El periòdic es crea a partir del ''[[Diario Femenino]]''<ref>{{ref-web|url=https://www.unav.es/fcom/communication-society/es/articulo.php?art_id=87|títol=La legitimidad franquista de la Monarquía de Juan Carlos I: un ejercicio de amnesia periodística durante la transición española {{!}} Comunicación y Sociedad {{!}} Facultad de Comunicación {{!}} Universidad de Navarra|consulta=23 de setembre de 2017|sitioweb=www.unav.es|llengua=es|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20170924045055/https://www.unav.es/fcom/communication-society/es/articulo.php?art_id=87|arxiudata=2017-09-24}}</ref> que va néixer en 1968 com a periòdic femení i [[Feminisme|feminista]] que utilitzava mètodes moderns i innovadors en l'edició i plantejava temes d'especial actualitat com el divorci o el control de natalitat. La capçalera va ser comprada per [[Sebastián Auger Duró]] a l'empresari [[Víctor Seguí]] en 1972. El periòdic va passar a conèixer-se pels seus inicials DF el 4 d'octubre del 72 amb l'objectiu d'ampliar la seva audiència i esperar l'autorització del canvi de nom a Món Diari que finalment va arribar el 15 de febrer de 1974. Va mantenir gran part de la redacció i membres col·laboradors entre els quals es trobaven [[Carmen Alcalde]], que va ser redactora cap, [[Lidia Falcón]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Cristóbal|nom=Gloria Nielfa|títol=Mujeres y hombres en la España franquista: sociedad, economía, política, cultura|url=https://books.google.cat/books?id=j6_a37mQmiIC&pg=PA287&lpg=PA287&dq=Carmen+Alcalde+Diario+Femenino&source=bl&ots=oIdD7VWoRJ&sig=feQYJczr_n-ONuiZ9jJ7B5vQ66I&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwiupsvw97vWAhUHLlAKHeDFCJ8Q6AEIUzAK#v=onepage&q=Carmen%20Alcalde%20Diario%20Femenino&f=false|consulta= 23 de setembre de 2017|data=2003|editorial=Editorial Complutense|isbn= 9788474917451|llengua=es}}</ref> [[Eliseo Bayo Poblador|Eliseo Bayo]] o [[Miguel Ángel Bastenier]]. L'última edició DF es va publicar el 15 de febrer de 1974 donant pas a ''Mundo Diario''.
"A partir de novembre de 1975 es donen les condicions òptimes perquè la premsa funcioni com a catalitzador de les reivindicacions de tota mena que la societat exigia (...). El periodisme escrit tindrà una influència rellevant en aquests primers compassos de la Transició, sobretot durant el període crític que transcorre des de la mort de Franco fins a l'aprovació de la Constitució (1975-1978)" explica Marcel Mauri, a ''El compromís polític i social de la premsa catalana durant la transició. L'exemple de Mundo Diario''», publicat a Congrés Historiadors de la Comunicació (AHC), 2004.
