Palacio de la Moneda: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia |
Referències afegides/millorades |
||
Línia 1:
{{Falten referències|data=novembre de 2020}}
{{Infotaula edifici |nom = Palacio de la Moneda
|imatge = Palacio de La Moneda.png
Linha 13 ⟶ 14:
S'ubica a la comuna de [[Santiago (comuna)|Santiago]], entre els carrers Moneda (nord), Teatinos (oest), Morandé (est) i l'[[Alameda del Libertador Bernardo O'Higgins]] (sud). Al nord s'ubica la Plaça de la Constitució i al sud la Plaça de la Ciutadania. El president de Xile també utilitza el [[Palau de Cerro Castillo]], a la ciutat de [[Viña del Mar]], com a lloc de descans.
== Història del Palau ==
El palau, construït entre [[1784]] i [[1812]], fou usat originàriament per encunyar les monedes quan [[Xile]] era una colònia d'[[Espanya]], el seu arquitecte va ser l'italià [[Joaquim Toesca]]. La inauguració oficial fou el [[1805]]. Durant la [[Independència de Xile|independència]] es varen encunyar les primeres monedes de Xile com a estat independent. Toesca va fer les dobles parets de totxanes, de més d'un [[metre]] d'amplada, perquè l'edifici suporti els [[terratremols]].<ref name=hrv>{{Citar publicació|url=http://www.memoriachilena.cl/archivos2/pdfs/MC0000547.pdf | nom=Hernán |cognom= Rodríguez Villegas|publicació=Colección Chile y su Cultura| títol= Palacio de La Moneda| |editor=Dirección de Bibliotecas Archivos y Museos|Dibam| lloc=Santiago=data=1983|consulta=20-06-2021}}</ref>
Baix el mandat del president [[Manuel Bulnes Prieto]], el [[1845]], va passar a esdevenir la seu del govern i residència dels presidents de Xile. Tot i això l'encunyament de monedes es realitzà a l'edifici fins a l'any [[1929]]. El [[1932]] es va construir la façana sud, que s'ubica mirant a l'Alameda, igual que les places del nord i sud del Palau. Va ser la residència oficial dels presidents fins en finalitzar la presidència de [[Carlos Ibáñez del Campo]] (1958). Tradicionalment l'edifici restava obert per al pas de vianants, fins a l'assassinat del general [[René Schneider]] el [[1970]], a partir d'aquell moment es va tancar per motius de seguretat.
Linha 27 ⟶ 26:
Durant el procés de reconstrucció, després del bombardeig i incendi de l'edifici, es van traslladar diverses oficines, es va modificar la seva distribució i es varen enderrocar certes dependencies afegides irregularment, amb la iniciativa de tornar la imatge original del Palau. Tot i això alguns símbols que tenia van desaparèixer. La tradicional porta del carrer Morandé 80 va ser clausurada, i el "Saló Independència", lloc on va morir el president Allende, fou suprimit. Diferents articles de valor històric i patrimonial va ser traslladats al Palau des de diferents museus, municipalitats i biblioteques. L'edifici va ser reinaugurat al mateix temps que [[Augusto Pinochet]] iniciava el seu període com a president sota la Constitució de 1980, l'11 de març de 1981. Durant tot el procés de reconstrucció la seu del govern era l'[[Edifici Diego Portales]].
Després del retorn a la transició a la democràcia, durant el govern del president [[Ricardo Lagos Escobar|Ricardo Lagos]], es va pintar la façana de l'edifici en el seu color original (blanc hivern), es va reobrir la famosa entrada pel carrer [[Morandé 80]], al commemorar-se 30
La presidenta [[Michelle Bachelet]] va fer restaurar el saló on va morir el president Salvador Allende, incloent el mobiliari original i un quadre del pintor Aldo Bahamondes que retrata al president. Aquesta dependència fou inaugurada l'[[11 de setembre]] de [[2008]].
Linha 33 ⟶ 32:
Durant el [[terratrèmol de Xile del 2010]] va patir alguns danys menors, com la caiguda de frisos d'alguns patis interiors i fissures en alguns murs.
== Referències ==
{{projectes germans}}
{{Referències}}
{{Autoritat}}
| |||