Marie Vassiltchikov: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
+ref
Línia 4:
Fou el quart fill d'un membre de la Quarta Duma, el príncep Hilarion Vassiltchikov (1881-1969) i de la princesa Lidiya Vyazemskaya (1886-1946). La seva família va fugir de Rússia el 1919, després de la [[revolució d'Octubre de 1917]], unint-se a membres de la família [[Dinastia Romànov|Romanov]] evacuats per la flota britànica.<ref>''Purgatory of fools: A memoir of the aristocrats' war in Nazi Germany'' by Tatiana von Metternich-Winneburg</ref><ref>{{Ref-publicació|article=An outsider inside the Third Reich|url=https://www.nytimes.com/1987/04/05/books/an-outsider-inside-the-third-reich.html|publicació=The New York Times|data=1987-04-05|issn=0362-4331|llengua=en-US|nom=Gordon A.|cognom=Craig}}</ref>
 
Va viure com a refugiada, inicialment en la [[Tercera República Francesa]], després a la [[República de Weimar]], Alemanya, i després a Lituània fins just abans de l'inici de la [[Segona Guerra Mundial]]. El 1940, va viatjar a Berlín on, com apàtrida, van poder obtenir permisos de treball. Després d'un breu treball amb el Servei de Radiodifusió, es va traslladar a l'Auswärtiges Amt (AA), l'Oficina d'Informació del Ministeri d'Afers Exteriors alemany, on va treballar com a assistent del Dr. Adam von Trott, membre de la resistència antinazi i del cercle [[Cercle de Kreisau]], que va fer el complot del 20 de juliol per matar Adolf Hitler.
 
El 1940, va viatjar a Berlín on, com apàtrida, van poder obtenir permisos de treball. Després d'un breu treball amb el Servei de Radiodifusió, es va traslladar a l'Auswärtiges Amt (AA), l'Oficina d'Informació del Ministeri d'Afers Exteriors alemany, on va treballar com a assistent del Dr. Adam von Trott zu Solz, membre de la resistència antinazi i del cercle [[Cercle de Kreisau]], que va fer el complot del 20 de juliol per matar Adolf Hitler.
 
Després que von Trott zu Solz i altres van ser executats el 1944, va fugir de Berlín i va viatjar a Viena, on va treballar com a infermera. El seu diari descriu el seu pas per allà com un descens des dels privilegi fins a la pràctica mort, quan, al final de la guerra, va ser trobada cavant per menjar fora d’un camp de concentració pel Tercer Exèrcit dels Estats Units dirigit per George S. Patton a les afores de [[Gmunden]], Àustria, el 4 de maig de 1945.
Linha 14 ⟶ 12:
Vassiltchikov va morir a Londres de leucèmia el 12 d'agost de 1978, després del qual el seu germà, George Vassiltchikov, va editar els seus diaris. Els diaris de Vassiltchikov detallen el bombardeig de Berlín, el bombardeig al [[zoo de Berlín]] i la caòtica vida quotidiana del que restava de la noblesa i la [[intel·liguèntsia]] cosmopolites d'abans de la guerra.<ref>{{Ref-publicació|doi=10.1111/j.1468-0483.2009.01472.x|publicació=German Life and Letters|volum=62|exemplar=4|pàgines=415–429|any=2009|cognom=Lubrich|nom=Oliver}}</ref>
 
La van sobreviure els seus quatre fills: Marina Harnden (1948), Anthony Harnden (1951-1999), Michael Harnden (1954), Alexandra Harnden (1956), el seu germà, el príncep Iuri Vassiltchikov i la seva germana, la princesa Tatiana von Metternich-Winneburg. Els seus diaris van ser publicats per Chatto i Windus, Ltd, al Regne Unit, el 1985, per Random House el 1987 i Vintage Books el 1988.<ref>{{Ref-web|títol=Berlin Diaries, 1940-1945 by Marie Vassiltchikov (Vintage Books: $8.95)|url=https://www.latimes.com/archives/la-xpm-1988-07-24-bk-10408-story.html|data=1988-07-24|consulta=2021-06-20|llengua=en-US|cognom=Brunet|cognom2=|nom3=Elena|cognom3=|editor=Los Angeles Times}}</ref>
 
== Referències ==