Giulio Caccini: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: uk:Джуліо Каччіні |
m Bot: substitució automàtica de text (- mai mes + mai més , - sí mateix + si mateix, -<li> +#, -</li> + , - nomes + només , - una web + un web , -<p> +</br>, - sultans + soldans , - sultanat + soldanat, -, doncs +, car , - fixe + fix , - se |
||
Línia 2:
'''Giulio Caccini''' ([[Roma]], [[1546]] o [[1550]] - [[1615]]?) fou un [[compositor]] del [[Barroc]] [[Itàlia|italià]].
Fou deixeble d'[[Escipió della Palla]], i el [[1564]] passà a [[Florència]], on va obtenir una plaça de cantor en la capella de música del gran [[duc de Toscana]], i el [[1604]] a [[París]], retornant després a Florència, on morí. Durant força temps ha estat considerat com l'inventor del cant recitatiu i com el creador de l'[[òpera]] moderna, que amb el temps devia convertir-se en l'actual drama líric, portat al seu més alt grau per [[Ricard Wagner]], però, en realitat, aquesta gloria només li correspon a mitges,
Caccini no coneixia gaire la part científica del seu art, però restava admirablement dotat per el sentiment melòdic, i tenia sobretot una rara intuïció dramàtica, i d'ací que una associació, composta de nobles afeccionats i d'artistes, creada per a intentar la restauració de la declamació musical grega aplicada al drama, és fixes en ell. Abans de llençar-se al teatre, escriví alguns assaigs que assoliren el més complert èxit, i quan donà al públic llur ''Combattimento d'Apolline col serpente'' ([[1590]]), havia madurat el seu pla, que introduí una vertadera revolució en l'art musical. Poc temps després l'associació es traslladà de Florència a [[Roma]], i allà composà, amb col·laboració amb [[Jacopo Peri]], la música de ''Dafne'' ([[1594]]), d'[[Ottavio Rinuccini]], contribuint aquest força en fixar la forma definitiva de la declaració musical o recitatiu. A part de les obres ja mencionades, l'obra que donà fama a Caccini fou ''Nuove musiche'' ([[1601]]-[[1608]]); entre la resta citarem: ''Euridice, Il rapimento di Cefalo'' ([[1597]]), ''Fuggliottio musicale'' ([[1613]]), i una continuació de ''Nuove musiche'', titulada ''Nuove musiche e nuove manieri di ricirverle'' ([[1614]]). <ref>tom, nº, 10 de l'Enciclopèdia Espasa</ref>
|