Satrapia de Lídia: diferència entre les revisions

Després d'una batalla en la que els perses van obtenir el triomf sonbre el rei [[Cressos]] de Lídia, els perses van entrar a Lídia i van ocupar tot el país; les ciutats, tribus i pobles sotmesos es van sotmetre al rei de Pèrsia ([[546 aC]]), [[Cir II el gran]]. Lídia junt amb Mísia i Meònia va formar la satrapia II i contribuïa al tresor persa amb 500 talents. Sardes la capital reial lidia, va esdevenir la capital del sàtrapa persa. La gran satrapia de Lídia estava formada per dues satrapies: Lídia i [[Capadòcia]] (Katpatuka).

 

 

*Lídia

La satrapia menor de Lídia limitava al nord amb [[Mísia]] amb frontera al riu Caicos (''Caicus'' modern Bakir Cay) i al sud amb Cària pel [[Meandre]] i el Mesogis; a l'est el límit era una columna erigida per [[Cressos]] i el naixement del Meandre, més enllà del qual hi havia la satrapia de Frígia o Gran Frígia.

 

 

El [[334 aC]] va quedar sotmesa a [[Alexandre el gran]]. [[Asandre de Cària]] en fou nomenat sàtrapa i el [[331 aC]] el va seguir [[Menandre (sàtrapa)|Menandre]]. A la mort d'Alexandre va conservar la satrapia fins que el [[321 aC]] fou donada a [[Clit (sàtrapa)|Clitos]]. El [[318 aC]] fou establerta com a centre del domini d'[[Antígon]] el borni que el [[306 aC]] si va proclamar rei. Derrotat i mort Antígon a [[Issos]] el [[301 aC]] va passar als selèucides després d'un intent d'Aqueos de mantenir-se independent. Els selèucides la van conservar fins el [[189 aC]]. El tractat de pau d'Apamea la va cedir al [[Regne de Pèrgam]] ([[188 aC]]).

 

*Tabalos (546-545 aC)

*[[Mazares]] (545-544 aC)

*[[Espitridates (sàtrapa)|Espitridates]] vers 350-334

 

*[[Asandre de Cària]] 334-331 aC

*[[Menandre (sàtrapa)|Menandre]] 331-321 aC

*[[Clit (sàtrapa)|Clitos]] 321-318 aC

*[[Antígon el Borni]] 318-301 aC (rei des el 306 aC)

 

 

 

[[da:Lydien]]