Pueltxes algarrofers: diferència entre les revisions

{{FR|data=febrer de 2021}}{{Grup humà}}

Els '''pueltxes algarrofers''' (o pueltxes de [[Cuyo]]) foren un poble indígena de l'[[Argentina]], anomenats així pels [[maputxes]] de [[Xile]] quan van penetrar a la zona.<ref name=":0">{{Ref-publicació|cognom=Silva Galdames|nom=Osvaldo|article=Las etnias cordilleranas de los Andes cecntro-sur al tiempo de la conquista hispana y la cultura Puelche|publicació=CUADERNOS DE HISTORIA|url=https://revistadematematicas.uchile.cl/index.php/CDH/article/download/46797/48787|data=1990|editorial=DEPARTAMENTO DE CIENCIAS HISTORICAS UNIVERSIDAD DE CHILE}}</ref>

Els pueltxes de Cuyo o algarrofers vivien a [[província de Mendoza|Mendoza]] al nord dels pehuenxes, al pedemonte serrà, entre els rius Barrancas-Colorado i el [[riu Diamante|Diamante]] que els separava dels [[huarpes]]. Corresponien als departaments de Malargüe, Sant Rafael i General Alvear. Habitaven també al nord de la [[Província del Neuquén]] abans de ser desplaçats pels [[pehuenxes]], al seu torn empesos pels [[huillitxes]] serrans.<ref>{{Ref-llibre|títol=Cronica historica del Lago Nahuel Huapi|url=https://books.google.es/books?id=FWlgamHOF88C&pg=PA34&dq=puelches&hl=ca&sa=X&ved=2ahUKEwiWqqq6nKfxAhUQ3xoKHQ5lBhAQ6AEwAnoECAsQAg#v=onepage&q=puelches&f=false|editorial=Editorial Del Nuevo Extremo|data=1987|isbn=978-987-1068-21-0|llengua=es|nom=Juan M.|cognom=Biedma}}</ref>

Eren un grup afí als pehuenxes originals, que també pertanyia al grup huarpid. El seu aliment principal va ser la garrofa (d'aquí el seu nom) i com a diferència substancial amb els pehuenxes que eren bàsicament recol·lectors, va ser el mode de vida caçador.<ref name=":0" /> La primera referència dels pueltxes algarrofers la va fer en 1594 Miguel d'Olavarría.<ref>{{Ref-publicació|article=Conquistadores, misioneros y exploradores en el Neuquén. Antecedentes para el Conocimiento Etnográfico del Noroeste Patagónico.|url=http://revistascientificas.filo.uba.ar/index.php/runa/article/view/4550|publicació=RUNA, archivo para las ciencias del hombre|data=1959|issn=1851-9628|volum=9|exemplar=1-2|doi=10.34096/runa.v9i1-2.4550|llengua=es|nom=Juan|cognom=Schobinger}}</ref>

Els seus principals parcialitats van ser: morcoyanes, chiquillanes, oscoyanes i tinguiriricas. Els [[Chiquiyanes|Chiquillanes]] habitaven des del turó El Nevado fins al departament General Alvear i el riu Diamante, i sectors limítrofs de [[Xile]]. Els morcoyanes ocupaven la regió de la Payunia. En la Campanya de Rosas al Desert de [[1833]] el cacic morcoyán Vicente Goico participar auxiliant les forces mendocines de [[José Félix Aldao]].