Universitat Austral de Xile: diferència entre les revisions

m
neteja i estandardització de codi
Cap resum de modificació
m (neteja i estandardització de codi)
{{Infotaula d'organització}}
'''Universitat Austral de Xile''' (''Universidad Austral de Chile'' en [[castellà]]) és una [[universitat]] tradicional a [[Valdivia (Xile)|Valdivia]], [[Xile]]. És la universitat més antiga de Xile al sud de [[Concepción (ciutat xilena)|Concepción]].<ref>{{Ref-web|url=https://web.archive.org/web/20131202230309/http://www.uach.cl/admision/conoce-uach/|títol=Conoce la UACh}}</ref><ref>{{Ref-web|títol=Consejo de Rectores de las Universidades Chilenas - Consejo de Rectores - Universidades del consejo|url=https://web.archive.org/web/20130919180621/http://www.consejoderectores.cl/web/consejo_rectores_universidades.php|data=2013-09-19|consulta=2021-06-20}}</ref>
== Història ==
 
== Història ==
=== Fundació i primers anys (1942-1968) ===
El 1942 es va constituir a la ciutat de Valdivia ''la Sociedad de Amigos del Arte.'' A més de promoure la cultura, un dels principals objectius de la societat era establir una universitat a la ciutat. La idea de crear una universitat va ser presentada al congrés nacional dels anys cinquanta pel [[Senat de Xile|senador]] per Valdivia, Carlos Acharán Pérez de Arce, que més tard va aconseguir consolidar el projecte. En una reunió celebrada el 16 de febrer de 1954, els partidaris de la instal·lació d'una universitat van crear un directori i van proclamar Eduardo Morales Miranda com a president d’aquesta. La fundació inicial va dependre de les donacions de particulars, inclosos alguns empresaris industrials. Després de ser fundada per decret el 7 de setembre de 1954,<ref name=hist>{{ref-llibre|cogmom=Almonacid Zapata|nom=Fabián|títol=Historia de la Universidad Austral de Chile (1954-2003)|any=2005|editorial=Ediciones Universidad Austral de Chile|pàgines=581|lloc=Santiago de Chile}}</ref> la universitat va ser inaugurada el 12 de març de 1955 pel president [[Carlos Ibáñez del Campo]]. A la inauguració també van assistir els rectors de la [[Universitat de Xile]] i la Universitat Tècnica dels Estats, així com els ambaixadors de [[Veneçuela]] i [[Argentina]] i representants dels Països Baixos, Alemanya i els Estats Units.
 
=== Desenvolupament (1969-1999) ===
[[Fitxer:Casas_UACh.JPG|dreta|miniatura|240x240px| Imatge d'una de les cases "A" de la Universitat Austral, a prop del riu Valdivia, al campus Isla Teja]]
Durant la privatització del règim militar de l'educació superior als anys vuitanta, la UACh va incorporar la seu regional successora de la ''Universitat Tècnica de l'Estat'', l' ''Institut Professional de Valdivia''. En fer-ho, UACh va evitar que es creés allà una universitat secundària, tal com va passar arreu del país amb seus regionals de les principals universitats. Amb la incorporació de l' ''Institut Professional de Valdivia'', que correspon a l’actual Campus Miraflores, la UACh va començar a concedir els [[Títol de Grau|títols de batxiller]] en enginyeria i va obtenir la seva Facultat d’Enginyeria.
 
 
=== Història recent (2000-actualitat) ===
Amb l'arribada del Centre d'Estudis Científics (CECS) a Valdivia el 2000, la ciutat es va perfilar com a centre d'investigació, ja que CECS va aportar experiència a la ciutat en [[biofísica]], [[Biologia de sistemes|fisiologia molecular]], [[física teòrica]], [[glaciologia]] i [[Escalfament global|canvi climàtic]]. L’arribada de CECS va ser vista com a positiva per l'administració de la UACh, ja que la investigació sobre CECS no se superposa a les principals àrees de recerca de la UACh i, com a corporació d’investigació científica, no competeixen en la inscripció d’estudiants. No obstant això, el 2007 la UACh i el CECS es va involucrar en una controvèrsia quan el Consell Regional de la [[Los Lagos]] va concedir fons regionals que s'havien posat en licitació a CECS sense assistir a la reunió a la UACh i la Universitat de los Lagos projecte conjunt es va presentar. El diputat Gabriel Ascencio ( [[Partit Demòcrata Cristià de Xile|DC]] ) va acusar Claudio Bunster, director de CECS, d’utilitzar la seva influència personal entre els polítics i el Consell d’Innovació per a la Competitivitat (del qual és membre) per obtenir més recursos.
 
== Referències ==
{{referències}}
2.430.807

modificacions