Edward Hallett Carr: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎top: clean up, replaced: en [[19 → el [[19 AWB
Línia 6:
Des de la dècada de [[1930]] va iniciar el seu treball de divulgació científica. En la difusió del seu pensament historiogràfic, que va culminar amb la publicació de la seva obra ''Què és la història?'' el 1961, va advocar per la superació del positivisme historicista predominant en el {{segle|XIX}}, insistint en la contínua interacció entre l'historiador i les dades. La història, en la seva opinió, és "un procés continu d'interacció entre l'historiador i els seus fets, un diàleg sense fi entre el present i el passat". En aquest permanent diàleg l'historiador és, en si mateix, un producte de la societat en què viu i, en última instància, de la història.
 
El seu llegat historiogràfic més eminent va ser el seu monumental esforç de recerca sobre la història de la Rússia soviètica, tasca en la qual es va embarcar sense descans des de la dècada de [[1950]]. Des de la publicació del seu primer volum sobre la ''Història de la Rússia Soviètica'' el [[1950]], 11 toms organitzats en quatre períodes ([[1917]]-[[1923]], [[1923]]-[[1924]], [[1924]]-[[1926]] i [[1926]]-[[1929]]) completaria l'obra, els darrers volums elaborar al costat de R. W. Davies. Aquesta línia de recerca es veuria enriquida amb la publicació d'altres treballs com ''1917. Abans i després'' (1968) i ''La revolució russa: de Lenin a [[Stalin]], [[1917]]-[[1929]]'' ([[1979]]). De gran repercussió en l'estudi i la comprensió de la història de les relacions internacionals del període d'entreguerres van ser les seves obres ''International Relations since the Peace treaties (Relacions internacionals des dels tractats de pau)'' i ''The Twenty Year's Crisi, 1919-1939 (La crisi dels vint anys, [[1919]]-[[1939]])'', publicades enel [[1937]] i [[1939]], respectivament, i en les quals vessada, des d'una apreciació realista, una contundent crítica envers l'esperit utòpic que havia determinat la política exterior britànica en aquell període. Finalment, es pot distingir una altra línia de treball que caracteritzaria els primers anys de la seva producció historiogràfica en el gènere biogràfic, a través dels estudis de figures com ''Dostoievski'' (1931), ''Els exiliats romàntics'' ([[1933]]), ''[[Karl Marx]]'' ([[1934]]) o ''Bakunin'' ([[1937]]). Va morir el [[1982]] a [[Cambridge]].
 
{{Autoritat}}