Obre el menú principal

Canvis

7 bytes afegits ,  fa 11 anys
El primer sincrotró de [[protons]] va ser el [[Cosmotró]], construït en el [[Laboratori Nacional Brookhaven]], als [[Estats Units]]. Va començar a funcionar el [[1952]], aconseguint una energia de 3 [[GeV]].
 
Un altre dels primers grans sincrotrons, ara ja retirat, és el [[Bevatró]], acabat el [[1954]] al [[Laboratori Lawrence Berkeley]] ([[EUA]]). El nom d'aquest accelerador de protons procedeix de la seva energia, en el rang dels 6,3 GeV, abans anomenats BeV per bilió d'[[electrovolt]]s (els americans anomenen [[bilió]] al que els europeus anomenem 1.000 milions). El nom precedeix l'adopció del prefix [[Giga]] pel [[SI]]. Un cert nombre d'elements pesats, inexistents a la naturalesa, van ser creats per primera vegada amb aquesta màquina. Aquest lloc va ser també un dels primers a tenir una [[cambra de bombolles]], un tipus de detector de partícules utilizatutilitzat per examinar els resultats de les col·lisions subatòmiques.
 
Actualment el sincrotró de més alta energia del món és el [[Tevatró]], al Laboratori Nacional d'Acceleradors Fermi ([[Fermilab]]) també als Estats Units. Accelera [[protons]] i [[antiprotons]] a gairebé 1 [[TeV]] d'energia cinètica i els fa col·lidir entre ells.
 
El Gran Col·lisonador d'Hadrons ([[LHC]]) que està sent construït al Laboratori Europeu de Física d'Altes Energies ([[CERN]]) tindrà una energia de 7 TeV i està previst que comenci a funcionar el [[2007]]. Està sent construït en el túnel de 27 km que antigament contenia el Gran col·lisionador d'Electrons i Positrons ([[LEP]]), o sigui que mantindrà l'statusestatus de l'aparell científic més gran mai construït.
 
L'aparell més gran d'aquest tipus que es va proposar construïrconstruir va ser el Super Col·lisionador Superconductor ([[SSC]]) que havia de ser construït al desert de [[Texas]] ([[EUA]]). En el seu disseny utilitzava [[imant]]s [[superconductor]]s que permeten camps magnètics més intensos sense les limitacions de saturació del nucli. Quan la seva construcció ja havia començat, el projecte va ser cancelatcancel·lat pel Congrés dels Estats Units el [[1994]] citant expressament excessives pujades del pressupost. Això va ser degut a estimacions ingènues del cost i a una mala gestió econòmica més que a grans errors tècnics. Es pot argumentar també que el final de la [[Guerra Freda]] va provocar un canvi en les prioritats dels fons destinats a investigació científica que va contribuir a la cancelaciócancel·lació.
 
==Aplicacions==
3.916

modificacions