Carles Navales i Turmos: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Moving from Category:Militants del PSUC to Category:Militants del Partit Socialista Unificat de Catalunya using Cat-a-lot |
m Manteniment de referències (vegeu documentació de la plantilla en cas de dubte) |
||
Línia 2:
'''Carles Navales i Turmos''' ([[Cornellà de Llobregat]], [[1952]] - [[Girona]], [[16 de juny]] de [[2011]]) fou un líder [[sindicalista|sindical]] i [[polític]] a [[Catalunya]], especialment actiu en l'[[oposició al franquisme]] de la [[dècada de 1970]] i en els primers anys de la [[Transició Espanyola|transició democràtica]].<ref>[http://www.elpais.com/articulo/Necrologicas/Carles/Navales/sindicalista/precoz/elpeputec/20110617elpepinec_2/Tes Carles Navales, un sindicalista precoz], ''[[El País]]'', 17 de juny de 2011, consultat el 19 de juny.</ref><ref>[http://www.elpais.com/articulo/Necrologicas/Carles/Navales/noi/vidre/elpepinec/20110619elpepinec_1/Tes Carles Navales, el noi del vidre], Santiago Carrillo a ''El País'', 19 de juny de 2011, consultat el mateix dia.</ref><ref>[http://www.elperiodico.com/es/noticias/economia/20110616/muere-los-anos-sindicalista-ccoo-carles-navales/1045257.shtml Muere a los 58 años el sindicalista Carles Navales], ''[[El Periódico de Catalunya]]'', 16 de juny de 2011, consultat el 19 de juny.</ref>
Treballador industrial del vidre, va desenvolupar una intensa activitat sindical en el si de [[Comissions Obreres]]. Membre de [[Organización Comunista de España-Bandera Roja|Bandera Roja]] en la seva joventut, es va unir després al [[Partit Socialista Unificat de Catalunya]] (PSUC). Va destacar la seva activitat sindical a la comarca catalana del [[Baix Llobregat]], on va impulsar una vaga en l'empresa on treballava, ELSA, fabricant de productes de vidre, a juliol de [[1974]] durant la negociació del conveni col·lectiu, durant la Festa Major a Cornellà, que va arrossegar a una mobilització obrera sense precedents en la [[dictadura franquista]] a l'àrea industrial catalana, estenent-se la vaga a més de 400 empreses durant gairebé una setmana. Finalment els treballadors van aconseguir la signatura del conveni però Navales va ser acomiadat, detingut, torturat i condemnat pel [[Tribunal d'Ordre Públic]]. Els seus companys li van sobrenomenar "''El noi del vidre''", en record i com a homenatge a [[Salvador Seguí i Rubinat]], assassinat en [[1923]] i conegut com "''El noi del sucre''"). Navales va esdevenir secretari general de Comissions Obreres al Baix Llobregat.<ref>{{Ref-llibre|cognom=Huertas Claveria|nom=Josep Maria|títol=Obrers a Catalunya. Manual d'història del moviment obrer (1840-1975)|edició=2a
Amnistiat en [[1977]], ja en la transició democràtica, fou un ferm defensor de l'[[eurocomunisme]] en el si del [[PSUC]] i de la unitat d'acció sindical. D'aquella època datava la seva amistat personal amb el dirigent comunista, [[Santiago Carrillo]], al que li va unir una sòlida amistat fins a la seva mort. En l'àmbit polític va ser regidor de Cultura de Cornellà i va acabar afiliant-se al [[Partit dels Socialistes de Catalunya]] (PSC). Es va llicenciar en [[sociologia]] i va mantenir una intensa tasca de formació sindical, va fundar i va dirigir fins a la seva defunció la revista de pensament social, ''La Factoria''. El 2011 fou condecorat amb la [[Medalla al Treball President Macià]] per la Generalitat de Catalunya.
| |||