Conca hidrogràfica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la plantilla autoritat
m Manteniment de referències (vegeu documentació de la plantilla en cas de dubte)
Línia 16:
== Formes d'una conca ==
[[Fitxer:Hydrographic basin.svg|alt=Esquema: conca hidrogàfica, canal principal i afluents|miniatura|Esquema: conca hidrogàfica, xarxa de drenatge, divisòria, canal principal i afluents ]]
Una conca és limitada per les divisòries hidrogràfiques, fàcils de traçar al marge de la circulació subterrània. La més petita expressió de conca ''[[Xarxa de drenatge|d'ordre 1]]'', és una cel·lula unitària drenada per un sol canal no ramificat que manté un escolament d'aigua estable i que seria visible en una fotografia aèria a escala 1:33.000 i que es mantingui malgrat les reptacions, els [[Col·luvió|col·luvions]] del terreny i la vegetació envaïdora. Això es pot estendre a tota la conca ''d'ordre'' ''n'' ([[xarxa de drenatge]]) considerada com un sistema<ref>{{Ref-llibre|cognom=Rosselló, V.M.|títol=Manual de geografia física|url=https://books.google.es/books?id=iAsleUpMeFwC&dq=manual+de+geografia+fisica&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|edició=22a edició|data=1998|editorial=Universitat de València|pàgines=296-297|isbn=8437034663, 9788437034669}}</ref>.
 
Una conca és una depressió o immersió a la superfície de la Terra. Les conques tenen forma de bol, amb els costats més enlairats que la part inferior. Poden ser de forma ovalada o circular, Els principals tipus de conques són les conques de drenatge fluvial, les conques estructurals i les conques oceàniques.
Línia 78:
* Entrades: les principals aportacions al sistema són l'aigua i els sediments derivats de la degradació de les roques subjacents. Les aportacions addicionals inclouen material biològic i soluts derivats d'aportacions atmosfèriques, meteorització de la roca i degradació de material orgànic. La major part de l’[[energia]] necessària per mantenir el sistema la proporcionen els processos atmosfèrics a través de les precipitacions sobre la conca de drenatge. La gravetat fa que l'aigua crei un flux d'energia a través del sistema. Aquesta energia s'allibera traslladant aigua i sediments per les lleres dels rius.
* Sortides: l’aigua i els sediments es mouen a través del sistema fins a la sortida de la conca de drenatge, on es troba el material abocat a l'oceà. No tots els rius arriben a l’oceà; alguns desemboquen en llacs i mars interiors, mentre que d'altres, com el riu [[Okavango]] a [[Botswana]], s'assequen abans d'arribar a l'oceà. Això reflecteix una altra sortida important dels sistemes fluvials: la pèrdua d 'aigua per evaporació a l'ambient.
* L'aigua entra en una conca a partir de la precipitació (''P'') i en surt per evapotranspiració (''EVT'') i descàrrega fluvial (correntia). Al llarg d'un any hidrològic, una conca no es torna ni més seca ni més humida, sinó que conserva aproximadament el mateix contingut d'aigua, és a dir, en surt tanta com n'entra, idea que simplifica l'equació del balanç hídric ''P = correntia + EVT''. Afegint-hi la variable de l'emmagatzemament temporal o aigua que es dirigeix cap al riu, l'equació seria: ''P = correntia + EVT ± balanç d'emmagatzemament''<ref>{{Ref-llibre|cognom=Rosselló, V.M.|títol=Manual de geografia física|url=https://books.google.es/books?id=iAsleUpMeFwC&dq=manual+de+geografia+fisica&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|edició=22a edició|data=1998|editorial=Universitat de València|pàgines=83-84|isbn=84-370-3466-3}}</ref>.
 
== Conques hidrogràfiques oceàniques ==
Línia 84:
[[Fitxer:Iberian-drainage-divide.png|alt=Divisòria ibèrica a les conques Atlàntica i Mediterrània|miniatura|Mapa físic. Divisòria ibèrica a les conques Atlàntica i [[Conca del Mediterrani|Mediterrània]]]]
 
* Conques formades per les terres que aboquen les seves aigües directa o indirectament a un mateix mar o oceà<ref>{{Ref-llibre|cognom=Vila Comaposada, M.A.|títol=Aportació a la terminologia geogràfica catalana|url=https://books.google.es/books?id=PbtGDQAAQBAJ&dq=formaci%C3%B3+d%27una+conca+hidrogr%C3%A0fica&hl=ca&source=gbs_navlinks_s|edició=11a edició|data=1998|editorial=Institut d'Estudis Catalans|pàgines=70|isbn=847283400X, 9788472834002}}</ref>.Les conques oceàniques són les depressions més grans de la Terra. Les vores dels continents, anomenades plataformes continentals, formen els costats de les [[Conca oceànica|conques oceàniques]].
* Hi ha cinc grans conques oceàniques, que es corresponen amb els principals oceans del món: la conca del [[Oceà Pacífic|Pacífic]], la conca [[Oceà Atlàntic|atlàntica]], la conca [[Oceà Índic|Índica]], la conca [[Oceà Àrtic|àrtica]] i la conca [[Oceà Antàrtic|Sud]].
* L’activitat tectònica canvia constantment les conques oceàniques. L’extensió i la subducció del fons marí són producte de l'activitat tectònica.