Josep Juallar: diferència entre les revisions

Membre d'una família d'advocats perpinyanencs (el seu pare Rafael {{#tag:ref|'''Rafael Juallar''' ([[Perpinyà]], [[segle XVI]] - segle XVI) va ser magistrat de Perpinyà a la segona meitat del segle setze i [[Felip II de Castella]] el va nomenar jutge de primera apel·lació al tribunal del governador del Rosselló, amb posterioritat <ref>Carta d'Hernando de Toledo, virrei de Catalunya, recomanant Rafael Juallar, que aspirava al càrrec de jutge d'apel·lacions de Perpinyà, ressenyada a: {{ref llibre|nom=Baltasar|cognom=Cuartero y Huerta|nom2=Antonio de (editors)|cognom2=Vargas-Zúñiga y Montero de Espinosa|títol=Índice de la colección de Don Luis de Salazar y Castro Tomo V. Volúmenes A-49 al A-65. Cartas y documentos de los reinados de Felipe II, Felipe III, Felipe IV y Carlos II (1556-1698), números 7746 al 9850|lloc=Madrid|editorial=Real Academia de la Historia|any=1951|pàgina=53|url=http://ccuc-classic.cbuc.cat/record=b4527666~S23*cat}}</ref> al 1575. Reemplaçà [[#descamps|Francesc Vidal Descamps]] com a advocat fiscal dels tribunals reials de Perpinyà. Posteriorment, Rafael Juallar esdevingué assessor del governador del Rosselló i la Cerdanya. Tingué dos fills, Josep i Francesc Juallar.|group=nt}}{{#tag:ref|{{anchor|descamps}}'''Francesc Vidal Descamps''' era fill de Francesc Descamps i germà del vicari d'Elna, Joan Francesc Descamps. Estudià dret a la universitat de Perpinyà, i s'hi doctorà el 27 d'agost del 1556. Dos anys més tard, el 1558, va ser nomenat rector de la [[Universitat de Perpinyà (1350-1793)|universitat de Perpinyà]] <ref>{{ref publicació|nom=Manuel J.|cognom=Peláez Albendea|títol=El dret inalienable a la llengua pròpia. Alguns aspectes jurídics i polítics de la persecució del català. De l'edicte de Lluís XIV (1702) a la llei Deixonne (1951), sense oblidar-nos de les dictadures espanyoles (1923-1930 i 1939-1975)|publicació=Revista de Dret Històric Català|exemplar=vol. 7|data=2007|pàgines=170-171|url=http://www.raco.cat/index.php/RevistaDretHistoric/article/viewFile/152865/204765|doi=10.2436/20.3004.01.22}}</ref> reemplaçant-hi Joan Cassanyes, i romangué en el càrrec fins al 1560, quan al seu torn ho va ser Francesc Crosses. També ensenyà a la Facultat de Lleis i, com el seu pare, va ser advocat fiscal dels tribunals de Perpinyà. Quan va ser nomenat conseller de la [[Reial Audiència de Barcelona]], el substituí de fiscal en Rafael Juallar <ref>{{ref llibre|cognom=Alart|enllaçautor=Julià-Bernat Alart|títol=Inventaire-sommaire des Archives Dèpartementales antérieures a 1790, Pyrénées-Orientales|lloc=ParisParís|editorial=Paul Dupont|any=1868|url=https://archive.org/details/inventairesommai13arch|ref=alart}} Pàg. 259</ref>|group=nt}} i el seu germà Francesc {{#tag:ref|'''Francesc Juallar''' (segle XVI - segle XVII) rebé el nomenament de jutge, a Perpinyà, el 13 de març del 1629. Formà part de l'exèrcit de nobles catalans que comandà Dalmau de Queralt el 1639. Va ser nomenat rector de la [[Universitat de Perpinyà (1350-1793)|universitat de Perpinyà]] el 1641 i, novament, el 1648. El 1649 pertanyia <ref>{{ref web|títol=Fragment de les "Recherches sur les monnaies qui ont eu cours en Roussillon", d'Achille Colson, al web e-corpus|url=http://www.e-corpus.org/notices/151062/gallery/1957763/fulltext|consulta=1 de desembre del 2014|arxiuurl=https://web.archive.org/web/20141228034459/http://www.e-corpus.org/notices/151062/gallery/1957763/fulltext|arxiudata=2014-12-28}}</ref> de la comissió dels "Dotze de batre moneda" de Perpinyà. Tingué un fill:<br/> '''Andreu Juallar i Matheu''' va ser burgès honorat de Perpinyà (ja ho era el 1651). El 1659 assistí a Perpinyà a l'assemblea general del [[Braç militar]] de Catalunya, Rosselló i Cerdanya <ref>[[#alart|Alart ''Inventaire...'' (1868)]] p. 283, 296 i 394</ref> i morí el 1670 sense descendència.<ref name=dictionnaire/>|group=nt}} van ser jutges a la capital del Rosselló), Josep Juallar era canonge d'Elna el 1627. El 1640 tenia les dignitats de Sagristà Major d'Elna i de comissari del [[Sant Ofici]] per a la [[Bisbat d'Elna|diòcesi]], d'on en fou breument vicari general <ref>{{ref publicació|nom=Philippe|cognom=Torreilles|títol=Opoul au XVIII^e siècle|publicació=Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales|exemplar=vol. 45, 2|data=1904|pàgina=34|url=https://archive.org/stream/bulletindelasoc13pyrgoog#page/n255/mode/2up}}</ref> el 1657. Fou rector de la [[Universitat de Perpinyà (1350-1793)|universitat de Perpinyà]] els anys 1624, 1632-1635 i 1647 <ref name=dictionnaire>{{Capeille1914|708}}</ref> i en aquesta darrera qualitat <ref>{{ref publicació|nom=Philippe|cognom=Torreilles|nom2=Emile|cognom2=Desplanque|títol=L'Enseignement élémentaire en Roussillon|publicació=Société agricole, scientifique et littéraire des Pyrénées-Orientales|exemplar=vol. 36|data=1895|pàgina=198|url=http://gallica.bnf.fr/ark:/12148/bpt6k441253h/f204.image.r=Juallar.langEN}}</ref> presidí l'1 de juny del 1647 un concurs per una càtedra de gramàtica a [[Illa (Rosselló)|Illa]].