Tribunal de les Aigües de València: diferència entre les revisions

Cada dijous de l'any (excepte festius) es reuneix el Tribunal amb els seus assessors a la [[Casa Vestidor]] de [[València]] de la [[plaça de la Mare de Déu (València)]] per discutir diversos assumptes. Però és a les 12 en punt del migdia, mentre sonen les campanes del [[Micalet]], quan el Tribunal es constitueix formalment a la Porta dels Apòstols de la [[Catedral de València]], a la mateixa plaça. És llavors quan l'algutzir, amb el permís del president, crida els denunciats de cadascuna de les séquies, amb la tradicional frase: "«denunciats de la séquia de...!"». El judici es desenvolupa de forma ràpida, oral i íntegrament en [[valencià]]. El denunciant, que sol ser el ''guarda'' de la séquia a la qual pertany l'infractor, exposa el cas davant del Tribunal, i després el denunciat es defensa a si mateix i respon a les preguntes del síndic de la séquia a la qual pertany. És a continuació quan el Tribunal, amb l'excepció del síndic de la séquia en qüestió, decideix la culpabilitat o no del denunciat, i en cas afirmatiu, és el síndic de la séquia qui imposa la pena a pagar per l'infractor, d'acord amb les Ordenances de la pròpia [[Comunitat de Regants|Comunitat de regants]]. Encara avui dia la pena s'imposa en [[sou]]s, tal com es feia en [[època medieval]], entenent-se actualment per 1 [[sou]], el jornal diari del guarda de la séquia. Segons recull la [[Gran Enciclopèdia Catalana]], "«la sentència és verbal, i només a petició de part es dóna per escrit, però el secretari del tribunal porta un registre amb els noms dels litigants i l'import de les multes imposades, les quals han d'ésser satisfetes immediatament, i són regulades encara amb l'antiga moneda valenciana, avui absolutament inusitada fora d'aquest cas: la [[Lliura valenciana|lliura]], equivalent a 3,75 ptes (€0,02), que consta de vint [[sou]]s i cada [[sou]] de dotze [[diner]]s»."

[[Fitxer:Tribunal de les Aigües Valencia.JPG|miniatura|esquerra|''El Tribunal de les Aigües'', de [[Bernat Ferrandis]] ([[1865]]).<ref>[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=3477&pIdSeccion=19&pIdNoticia=283743 Noticia de diari amb quadres del Palau de la Generalitat Valenciana] (diari [[Levante-EMV|Levante]])</ref>]]

El seu origen ens és totalment desconegut, malgrat que el més probable és que siga una evolució al llarg de l'època feudal, basada en tradicions andalusines anteriors. La teoria més estesa, però sense cap fonament històric, li la devem a [[Francesc Xavier Borrull]], defensada en [[1813]] davant les [[Corts de Cadis]] per intentar salvar-lo de la seua desaparició.{{CC|2019}} La seua hipòtesi és que ja existia un antecedent en [[època romana]], però que la seua fundació tal com funciona avui en dia es va produir en algun moment dels regnats dels califes [[Abd al-Rahman III]] o [[al-Hakam II]], en concret l'any [[960]] de la nostra era{{sfn|Pérez de Lama|1998|p=521}}, sense aclarir d'on surt la referida data. La raó per a fer-ho és què és l'únic moment en què Borrull veu un moment de pau completa en la història d'[[Al-Àndalus]], i per tant dedueix que d'algun moment dels regnats d'aquests dos califes va haver de sortir l'ordre. De fet, el [[1960]] es va commemorar el [[Mil·lenari del Tribunal de les Aigües]], impulsat per Vicente Giner Boira, assessor jurídic del Tribunal en aquell moment, i principal defensor d'aquesta teoria al {{segle|XX}}. Una volta "«establert"» per a Borrull l'origen del Tribunal, s'addueix la continuïtat en època feudal pel Fur XXXV de [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]], de [[1239]], pel que ordena que les séquies es regeixen "''«segons que antigament és e fo establit e acostumat en temps de sarrahïns''"».

És interessant la descripció del funcionament del Tribunal al segle {{Segle|XIX}} que fa [[Vicente Blasco Ibáñez]] a la seua novel·la ''La Barraca''.{{CC|2019}}