Tribunal de les Aigües de València: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: cometes altes per baixes, cometes en citació en comptes de cursiva. Afegida Plantilla:Segle |
m Unificada varietat |
||
Línia 8:
== Funcionament ==
[[Fitxer:Tribunal de les aigües, Cadira de la Çequia de Benager i Faitanar, València ciutat.JPG|miniatura|esquerra|Cadira de Benàger i Faitanar]]
El Tribunal està format per un representant de cadascuna de les [[Comunitat de Regants|comunitats de regants]] que en formen part,
Cada dijous de l'any (excepte festius) es reuneix el Tribunal amb els seus assessors a la [[Casa Vestidor]] de [[València]] de la [[plaça de la Mare de Déu]] per discutir diversos assumptes. Però és a les 12 en punt del migdia, mentre sonen les campanes del [[Micalet]], quan el Tribunal es constitueix formalment a la Porta dels Apòstols de la [[Catedral de València]], a la mateixa plaça. És llavors quan l'algutzir, amb el permís del president, crida els denunciats de cadascuna de les séquies, amb la tradicional frase: «denunciats de la séquia de...!». El judici es desenvolupa de forma ràpida, oral i íntegrament en [[valencià]]. El denunciant, que sol ser el ''guarda'' de la séquia a la qual pertany l'infractor, exposa el cas davant del Tribunal, i després el denunciat es defensa a si mateix i respon a les preguntes del síndic de la séquia a la qual pertany. És a continuació quan el Tribunal, amb l'excepció del síndic de la séquia en qüestió, decideix la culpabilitat o no del denunciat, i en cas afirmatiu, és el síndic de la séquia qui imposa la pena a pagar per l'infractor, d'acord amb les Ordenances de la pròpia [[Comunitat de Regants|Comunitat de regants]]. Encara
Són objecte de la jurisdicció del '''Tribunal de les Aigües''': els mateixos membres del Tribunal, les Comunitats de regants, els ''atandadors'', les persones jurídiques (per ex. Cambres Agrícoles), els arrendataris, els comuners, els concessionaris d'aigües, els regants, els mateixos denunciants i terceres persones. Poden denunciar davant del Tribunal els ''síndics'', els ''alets'' que formen part de la junta de cada Comunitat, el ''guarda'' (que ve a ser com un fiscal) i terceres persones.
Línia 16:
== Història ==
[[Fitxer:Tribunal de les Aigües Valencia.JPG|miniatura|esquerra|''El Tribunal de les Aigües'', de [[Bernat Ferrandis]] ([[1865]])<ref>[http://www.levante-emv.com/secciones/noticia.jsp?pNumEjemplar=3477&pIdSeccion=19&pIdNoticia=283743 Noticia de diari amb quadres del Palau de la Generalitat Valenciana] (diari [[Levante-EMV|Levante]])</ref>]]
El seu origen ens és totalment desconegut, malgrat que el més probable és que siga una evolució al llarg de l'època feudal, basada en tradicions andalusines anteriors. La teoria més estesa, però sense cap fonament històric, li la devem a [[Francesc Xavier Borrull]], defensada en [[1813]] davant les [[Corts de Cadis]] per intentar salvar-lo de la seua desaparició.{{CC|2019}} La seua hipòtesi és que ja existia un antecedent en [[època romana]], però que la seua fundació tal com funciona
[[Fitxer:Valencia Water Court.JPG|miniatura|Tribunal de les Aigües de València (2010)]]
En realitat no tenim cap document que parle expressament del Tribunal fins al {{segle|XVIII}}, la qual cosa no vol dir que no existira abans. Segons els [[Furs de València]] la jurisdicció sobre regadius la tenen els ''sequiers'' de cada ''Comunitat de regants''. Sabem que a principis del {{segle|XV|s}} els sequiers d'algunes Comunitats de regants de l'[[horta de València]] ja convocaven els denunciats els dijous a la plaça de la Seu (actual de la Mare de Déu), però això no demostra l'existència d'un Tribunal constituït. Per a [[Thomas Glick]], l'origen del Tribunal no seria degut a cap rei o califa, sinó que es tractaria d'una institució de molt llarga evolució. Si no tenim documentació sobre la seua existència és perquè no tenia un ''status'' legal, i com a institució jurídica no tenia cap importància, ja que la jurisdicció era dels sequiers. Sembla lògic pensar que l'objectiu de la reunió conjunta dels sequiers no era tant el judici en si, tal com es fa
És interessant la descripció del funcionament del Tribunal al {{Segle|XIX}} que fa [[Vicente Blasco Ibáñez]] a la seua novel·la ''La Barraca''.{{CC|2019}}
|