Abadia de Bobbio: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Plantilles |
m Diacrítics |
||
Línia 9:
Sant Columbà fou enterrat el 23 de novembre de 615, però fou succeït per personatges com Sant Atal de Bobbio († 627) i Sant Bertulf († 640), que aconseguiren evitar l'apropament del monestir a l'arrianisme imperant sota el regnat de [[Rotari]]. Bobbio està íntimament relacionat amb una tradició sobre [[Arioald]], predecessor de Rotari; d'ell se'n diu que ordenà l'assassinat de Sant Bladulf, monjo de Bobbio, perquè li havia negat la salutació per ser arrià. Segons la història, Atala ressuscità Bladulf i alliberà Arioald de la possessió diabòlica patida en càstig pel seu crim, quan després el monarca llombard es convertí al catolicisme.
El 628, quan Sant Bertulf pelegrinà a Roma, el Papa [[Honori I]] concedí a Bobbio l'exempció de la jurisdicció episcopal, la qual cosa convertia l'abadia en directament depenent de la Santa Seu. Durant el mandat del seu successor, Bobolen, l'abadia introduí la regla benedictina, en un principi de forma opcional; tanmateix, la major duresa de la regla de Sant Columbà
Durant el turbulent {{segle|VII}}, Bobbio continuà essent un referent per a la fe i la cultura catòlica. Gràcies als esforços dels deixebles de Sant Columbà, un gran nombre de llombards anaren convertint-se a la fe catòlica. Tanmateix, durant la primera meitat d'aquest segle, el territori situat entre Torí i Verona, Gènova i Milà, vivia una situació de caos polític i religiós; àdhuc hi havia idolatria en algunes zones. De fet, no fou fins al regnat de Grimoald I quan el catolicisme es convertí en la religió majoritària dels llombards. A partir d'aleshores, l'arrianisme desaparegué d'occident amb rapidesa.
| |||