Ostomia: diferència entre les revisions

Una '''ostomia''' (del grec ''stoma'', que traduït seria "boca"<ref>{{Ref-publicació|cognom=de la Torre Iglesias|nom=Paloma|article=Educación sanitaria para el cuidado de los estomas|publicació=e-farmacéutico COMUNITARIO vol.3 n.1|url=https://sofos.scsalud.es/fondosDoc/seguridadClinica/NBE/articulos/cuidados.pdf|data=2008|pàgines=19-22|llengua=castellà|format=pdf}}</ref>) és un abocament artificial, creat quirúrgicament, de l’aparelll'aparell digestiu, urinari o respiratori. Per tant és una derivació quirúrgica d’unad'una víscera buida a la pell en un punt diferent a l’orificil'orifici natural d’excreciód'excreció, d’ingestiód'ingestió o respiració.

El resultat del procediment és l’extreml'extrem del budell, tràquea o sonda que és visible a la paret abdominal o al coll i rep el nom d’estomad'estoma, se l’anomenal'anomena, depenent del nom de l’òrganl'òrgan que s’has'ha operat i ha acabat en estoma. Ex.: quan és el còlon s’anomenas'anomena colostomia, quan és l’ilil'ili es diu ileostomia, si és l’aparelll'aparell urinari es diu urostomia, si és la tràquea es diu traqueostomia, etc.

En la pràctica mèdica les dues paraules, estoma i ostomia, moltes vegades s’utilitzens'utilitzen indistintament.

== <big>Característiques</big> ==

'''Anatomia de l’aparelll'aparell digestiu'''.- Comença a la boca o  cavitat bucal i segueix per l’esòfagl'esòfag, estómac, el budell prim que té diverses porcions: el duodè, el jejú i l’ilil'ili; després segueix el còlon que també té diverses porcions: el cec, el còlon ascendent, el còlon transvers, el colon descendent, el sigma, el recte i  finalitza a l’anusl'anus. Es recorre a aquest procediment quirúrgic en general com a conseqüència i solució d'una malaltia en el tracte gastrointestinal. El procediment implica la secció del tub intestinal, els més habituals són: part distal de l'intestí prim (ili) d’aquíd'aquí ve el nom d’ileostomiad'ileostomia i la part distal del budell gros o còlon dita colostomia i que permeten la sortida de la femta del cos, tot evitant el recte, abocant-la a una bossa o un altre mecanisme similar.

'''Anatomia de l’aparelll'aparell respiratori''',- Comença al nas i la boca, passa primer per la faringe, després per la laringe, la tràquea i a nivell de la carina es divideix en dos bronquis principals, i finalment hi ha els pulmons que és on hi ha l'intercanvi de gasos que permet la vida dels sers vertebrats.

'''Anatomia de l’aparelll'aparell urinari.-''' Comença als ronyons, que filtren la orina, aquesta passa a la pelvis renal, als urèters, la bufeta urinària on s'emmagatzema i la uretra a través de la qual surt a l'exterior.

== <big>Història breu</big> ==

És molt possible que les primeres ostomies fossin fístules fecals a causa de ferides de guerra, traumes, hèrnies empresonades, atrèsia anus rectal o obstrucció anus rectal. Es va poder comprovar que la supervivència després d'aquestes intervencions era possible, i en especial les de còlon, i que havia de ser necessari portar l'intestí a la superfície del cos perquè mai es tanqués i així aquest funcionés com un anus. No és fins al segle XVII quan '''Alexis Littre''' (1658- 1742) en veure un nen amb malformació rectal, proposa una enterostomia. Va ser ell qui el '''1710''', va suggerir una colostomia per al carcinoma obstructiu. El '''1776''' '''Henry Pillore''' , va reprendre les idees de Littre de realitzar una ostomia per resoldre un anus imperforat, sent a més, qui va practicar la primera cecostomía en un pacient amb càncer de recte. La primera colostomia inguinal de la banda esquerra s'atribueix a '''Duret''', l'any '''1793''', a causa de l'anus imperforat d'un nen i que va viure fins els 45 anys. Ell va ser el primer a col·locar una sutura a través del mesocòlon per sostenir l'intestí i evitar la seva retracció; això mateix es continua realitzant actualment, especialment quan es tracta d'una ostomia de nansa. La colostomia transversa se li atribueix a '''Fine''' el '''1797,''' a Gènova , en descomprimir amb èxit una obstrucció per càncer, va extraure una nansa de l'intestí i suturà el mesenteri a la pell. Posterior a la necròpsia, tres mesos després, es va trobar que el que havia exterioritzat era una nansa de l'ili, i des de llavors és el que s'indica per a la descompressió de l'intestí dil·latat. La primera ileostomia acompanyada de ressecció del còlon dret per càncer va ser realitzada el '''1879''' per '''Baum''', a Alemanya .'''William Ernest Miles''' (1869-1947) va descobrir i va realitzar un nou procediment: Ressecció abdominoperineal el '''(1908)''' amb colostomia definitiva, que va fer avançar el tractament de càncer de recte i que posteriorment ha servit de patró per avaluar altres tècniques. El '''1923''', '''Henri Hartmann''' (1860-1952) Desenvolupa i efectua la ressecció (extirpació) anterior o sigmoidectomia amb estoma abdominal i deixa un monyó rectal i colostomia, permetent així que en un segon temps es restableixi el trànsit intestinal. No va ser fins el el juny de '''1990''' que es realitzà la primera ressecció colònica por via laparoscòpica, va ser una hemicolectomia dreta realitzada per '''Moisès Jacobs''', a Miami, la realitzà sense tenir l'intrumental específic. El 14 de novembre de '''1990,''' '''Joseph Uddo''' practicà el primer tancament de colostomia per laparoscòpia.

La primera traqueotomia sembla que va ser realitzada pels egipcis al voltant de l''''3600 a. C'''.. Galè informa sobre la seva realització en el '''segle II''' abans de Crist.. Al '''segle XIII''', va ser '''Fabricius''' qui difon i popularitza aquest mètode. La primera Traqueotomia realitzada amb èxit a un pacient que patia d'abscés a la tràquea se li atribueix a metge Italià '''Antonio Musa''' '''Prasolava''', el '''segle XV'''. Quatre segles més tard, és a dir el segle '''XIX''', es va indicar per desobstruir la via respiratòria. '''Bretonneau''',  l'any '''1826''' va operar i salvà la vida d'un nen de 5 anys amb diftèria. El '''1833''', '''Trousseau''', presenta una casuística de 200 traqueotomies, sent el primer a indicar-la per al càncer de Laringe. L’anyL'any '''1850''', '''Krishaber''' creà la cànula per realitzar  la traqueostomia que és com es coneix fins a l’l' actualitat, l'únic que ha canviat són els materials amb què es fabrica i a més se li ha afegit un globus inflable per evitar que surti del seu emplaçament. A principis del '''segle XX''', la mortalitat postoperatòria tardana era molt alta, però '''Jackson''' en '''1921''', va demostrar que observant les cures de la cànula i un correcte maneig d'asèpsia i neteja disminuïen aquests índexs de mortalitat a un nivell molt baix. Posteriorment el '''1943''' '''Galloway''' la indica per al tractament de pacients amb poliomielitis que patien de paràlisi secundària, de manera que es podien aspirar les secrecions i assistir la ventilació.

La primera urostomia que es va provar a derivar a través de l’intestíl'intestí va ser en casos d’extròfiad'extròfia vesical, va ser el '''1851''' quan '''John Simon''' va lligar els dos urèters al recte i va provocar una fístula urinària. El mateix any '''Lloyd''' va provar la mateixa tècnica quirúrgica, tots dos casos els pacients van morir per peritonitis. Fins el '''1878'''  '''Smith''' no va realitzar una tècnica amb sutura de les dues mucoses, la de l’urèterl'urèter i la del budell. Hi va haver diferents tècniques als anys posteriors, el '''1911''' '''Coffey''' va revolucionar la tècnica de fixació creant un túnel submucós com a mètode perquè la orina no torni enrere (reflux), la primera variant d’aquestad'aquesta tècnica l’anomenadal'anomenada Coffey I encara és vigent a l’actualitatl'actualitat. El '''1950''' '''Eugen M. Bricker''' realitzà la primera ureteroenterostomia cutània. És a partir de '''1987''' que gràcies als avenços del Dr.Nils G. '''Kock''' comencen a realitzar-se les derivacions continents amb substitució vesical.

== <big>Classificació</big> ==

* Externes.- comuniquen un òrgan amb l’exteriorl'exterior

* Per sonda.- quan s’introdueixs'introdueix una sonda per permetre la sortida d’efluentd'efluent p.ex. nefrostomia, o per nutrir al pacient p. Ex. gastrostomia

* Gastrostomia.- És una sonda que es posa a l’estómagl'estómag i que s’exterioritzas'exterioritza a la paret de l’abdomenl'abdomen, es fa servir com a via per alimentar als pacients que ho requereixen

* Jejunostomia.- És una sonda que es posa al jejú i que s’exterioritzas'exterioritza a la paret de l’abdomenl'abdomen, es fa servir com a via per alimentar als pacients que ho requereixen.

=== <big>Causes ostomies d’eliminaciód'eliminació digestives</big> ===

=== <big>Causes ostomies d’eliminaciód'eliminació urinaries</big> ===

* Neoplàsiques: (Carcinoma de bufeta, Carcinoma d’uretrad'uretra, Carcinoma de pròstata, Carcinomes ginecològics )

=== <big>Causes estomes respiratoris</big> ===

=== <big>Causes estomes d’alimentació</big>d'alimentació ===

* Broncoaspiracions recurrents (pas dels aliments a l’arbrel'arbre bronquial).

== <big>Complicacions  postoperatòries</big> ==

20.- American Cancer Society. ''Guía de Traqueostomia''. Revisada el  16 d’octurbred'octurbre de 2019 cancer.org | 1.800.227.2345 Disponible a: <nowiki>https://www.cancer.org/content/dam/CRC/PDF/Public/9447.00.pdf</nowiki>