Diferència entre revisions de la pàgina «Cantant»

1 octet eliminats ,  fa 6 mesos
m
Diacrítics
m (estandarditzant codi encapçalaments i llistes)
m (Diacrítics)
La classificació esmentada dels diferents tipus de [[veu]]s no ens ha de fer pensar que un cantant no puga abastar més d'un tipus. Alguns, no gaires, tenen veus amb moltes possibilitats: [[Maria Callas]] cantava com a soprano lírica, lleugera i soprano dramàtica, algunes vegades àdhuc com a mezzosoprano. [[Dietrich Fischer-Dieskau]] ha cantant durant la seva carrera com a baríton líric, dramàtic i, algunes vegades, com a baix.
 
Per altra banda una mateixa veu va evolucionant i pot abordar diferents tipus de veus, a la joventut, maduresa i a la vellesa. Encara que en alguns casos (per exemple, [[Alfredo Kraus]] sempre va cantar com a tenor líric) evoluciona molt poc, i d'altres molt. Per regla general la veu, amb l'edat, evoluciona cap als papers més dramàtics, i amb una tessitura més greu. En el cas de [[Plácido Domingo]] va començar cantant com a baríton, però per molt poc temps, probablement per un error dels seus professors de cant. És el mateix cas de [[Carlo Bergonzi]]. [[Kirsten Flagstad]] començà cantant partitures completament líriques (Margerite a ''Faust'') abans de fer-se famosa en tot el món com la millor soprano wagneriana del seu temps (Isolde, Brünnhilde, etc., i al final, també Fricka, una partitura per a mezzosoprano). [[Montserrat Caballé i Folch|Montserrat Caballé]], en els primers anys, era una lírica pur, i va evolucionar cap a dramàtica; primerament cantà Liù de ''[[Turandot]]'', a la maduresa féufeu la protagonista de l'òpera i a Donna Leonora de ''[[La forza del destino]]'', fins i tot Gioconda.
 
== Discografia seleccionada ==
2.377.290

modificacions