Si bé no es coneix informació directa sobre els orígens del castell, se'n coneix que entre els anys 1015 i 1016 fou conquerit pel comte [[Ramon Borrell|Ramon Borrell I]] de Barcelona. Poc després i a la mort del comte el castell tornà a mans musulmanes. El 1024 se'n féufeu la conquesta definitiva, moment en què s'establí un conveni entre [[Ramon Berenguer I]] de Barcelona i [[Ermengol II d'Urgell]], pel qual el primer donava el domini directe del castell, juntament amb altres, al comte d'Urgell. L'any 1058, el comte d'Urgell [[Ermengol III d'Urgell]] infeudà el castell d'Alòs a [[Arnau Mir de Tost]]. Quan aquest morí, el llegà a la seva filla [[Letgarda de Tost|Letgarda]] i al seu nét [[Guerau II de Cabrera|Guerau Ponç II de Cabrera]], amb la condició que havien de posseir-ho com a [[feu]] pel comte d'Urgell. El castell estigué integrat durant els segles {{Romanes|XII}} i {{Romanes|XIII}} al [[vescomtat d'Àger]], tot i que el domini eminent de la fortalesa correspongué als comtes d'Urgell. Posteriorment, al {{segle|XVII}} consta que el castell fou utilitzat per destacaments militars durant la [[guerra dels Segadors]] i era del capítol de la [[Seu d'Urgell]] fins a l'any 1831. L'any 1969 es va intentar subhastar però finalment va poder ser adquirit pel municipi. El 5 de febrer de 1973 va passar a formar part del patrimoni de la [[Diputació de Lleida]].<ref name="ipac"/>
