Enzo rei de Sardenya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot posa la Categoria:Morts a Bolonya a partir de Wikidata
m Diacrítics
Línia 4:
Fou el puntal del seu pare en la lluita per al restabliment de l'Imperi i un dels més famosos caps del partit dels gibel·lins, conegut a Itàlia tant per les seves proeses com desventures. Encara molt jove el 1238, casà amb [[Adelàsia de Torres|Adelàsia]] de Massa, hereva dels senyorius sards de Torres i Gallura. i vídua del patrici [[Ubald I Visconti de Gallura|Ubald I]]. Aquest matrimoni, degut a les mires polítiques de l'emperador, li'n donà a aquest motiu per a crear el [[regne de Sardenya]] sota el ceptre del seu fill.
 
Poc temps va romandre Enzo en els seus Estats, marxà a Itàlia per ajudar al seu pare, i nomenat per aquest vicari general de la [[Llombardia]], es posà al front e les tropes i s'apoderà de Ferrara, motivant aquesta conquesta l'excomunió que contra ell li llençà [[Gregori IX]]. Continuà Enzo la guerra i es féufeu senyor de diverses places de l'[[Úmbria]], entre elles [[Foligno]], [[Viterbo]], [[Orta]], [[Civita Castellana]], [[Sutri]] i [[Montefiascone]], i amb l'esquadra armada per [[Frederic II de Sicília]], junt amb la pisana, comandada per [[Ugolino Buzzacherino]], derrotà en La Melosia a la genovesa comandada per Malocello, el qual conduïa a Roma als cardenals, bisbes i diputats cridats pel Papa per a celebrar el Concili del Laterà; 27 galeres enemigues foren ensorrades al fons del mar, 19 apressades, junt amb 4.000 genovesos i diversos cardenals i prelats, que, conduïts a Pisa, foren reduïts a presó en el castell de la catedral.
 
El 1243 va socórrer [[Savona]] amenaçada per la república de Gènova, i reclamat per la Llombardia, es distingí en el setge de [[Parma]], i al lliurar batalla a Fossalta ajudant als gibel·lins de Mòdena contra els bolonyesos conduïts pel seu podestá [[Filippo Ugoni]], aquests restaren victoriosos i Enzo caigué presoner, sent conduït a Bolonya, el senat de la qual ciutat votà una llei per a impedir que mai fos posat en llibertat (1249). Durant els vint-i-dos anys que durà el seu captiveri, doncs les súpliques i amenaces del seu pare no aconseguiren de tornar-li la llibertat, no obstant Enzo fou tractat pels bolonyesos amb tota classe de consideracions, ocupant les millors habitacions del palau del podestà, on rebia visites de la noblesa la qual prenia part en els seus jocs i distraccions.