Diferència entre revisions de la pàgina «Francesc Ferrer i Guàrdia»

m
Diacrítics
m (neteja i estandardització de codi)
m (Diacrítics)
Francesc Ferrer i Guàrdia va néixer el 10 de gener de 1859 a [[Alella]], municipi de [[Catalunya]] situat a la [[comarca]] del [[Maresme]] i pertanyent a la [[província de Barcelona]], en la casa coneguda com ''Les Hortènsies'',<ref>{{Ref-llibre|cognom=Andreu|nom=Pep|títol=Modernisme al Maresme. L'arquitectura entre dos segles|data=2009|editorial=Marga Cruz (ed.)|pàgines=11|isbn=97884936655319|cognom2=Cruz|nom2=Marga (fotografies)}}</ref> situada a l'avinguda Sant Josep de Calassanç, número 25. Els seus pares, Jaume Ferrer i Maria Àngels Guàrdia, eren pagesos benestants,<ref>{{Ref-web|url=http://www.ferrerguardia.org/francesc-ferrer-i-guardia-primers-anys|títol="Francesc Ferrer i Guàrdia, primers anys"|consulta=24-03-2019|editor=Biblioteca Ferrer i Guàrdia|nom=Fundació|cognom=Ferrer i Guàrdia}}</ref> propietaris del Mas Boter (Coma Clara). La família de petits propietaris rurals era molt catòlica i monàrquica. Francesc i el seu germà Josep hi van reaccionar com a [[anticlerical]]s. Més endavant Francesc va ingressar a la [[lògia maçònica]] ''Veritat'' de Barcelona.
 
Quan tenia 14 anys, la seva família el va enviar a treballar al municipi de [[Sant Martí de Provençals]], actualment annexionat a [[Barcelona]], on entrà com aprenent en un comerç de farines. L'amo del negoci el va inscriure a classes nocturnes i el va iniciar als ideals republicans. Amb aquesta base va continuar una formació autodidacta. Els anys següents va estudiar a fons la doctrina de [[Francesc Pi i Margall]] i les tesis internacionalistes. El [[1883]] entrà a treballar com a revisor en la línia de ferrocarril [[Línia R11|Barcelona-Cervera de la Marenda]] ([[Rosselló]] francès) i ho aprofità per exercir d'enllaç amb [[Manuel Ruiz Zorrilla|Ruiz Zorrilla]], del [[Partit Republicà Progressista]], del qual es féufeu militant. El [[1886]] va recolzar el pronunciament militar del general Villacampa, partidari de [[Manuel Ruiz Zorrilla|Ruiz Zorrilla]], la finalitat del qual era proclamar la República. Després que l'intent fracassés, Ferrer i Guàrdia hagué d'exiliar-se a [[París]], on va ser acompanyat per Teresa Sanmartí (Teresina), amb qui va tenir tres fills.
 
Va subsistir a la capital francesa fent classes d'espanyol mentre feia de secretari sense sou de [[Manuel Ruiz Zorrilla|Ruiz Zorrilla]] fins al 1901, temps que va aprofitar per concebre els conceptes educatius emancipadors d’inspiració anarquista que després aplicaria a Espanya al seu projecte d''''[[Escola Moderna]]'''. Fins a la [[dècada de 1890]] va continuar sent republicà, però a partir de llavors començà un viratge cap a l'[[anarquisme]]. El [[1892]] va participar en el Congrés Universal de [[Lliurepensament]] (també conegut com a ''Congrés Lliurepensador Madrid de 1892'') organitzat a [[Madrid]] per la Federació Internacional de Lliurepensament, que tenia la seu a [[Brussel·les]].
2.110.610

modificacions