Goyescas (Granados): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m neteja i estandardització de codi
m Diacrítics
Línia 27:
La font d'inspiració, tant del conjunt d'escenes de l'obra per a piano com de la subsegüent òpera són les pintures de [[Francisco Goya]], subtitulades ''Los majos enamorados'' ("Els galants enamorats"). L'òpera es basà en els temes de la suite, que foren orquestrats i adaptats per al cant, afegint una mínima quantitat de música original. El llibret hagué de ser escrit per a encaixar el text en les melodies preexistents, al contrari del que és habitual. Així doncs, quan Periquet s'incorporà al projecte, generà un argument en forma de poema narratiu, servint-se de les formes del ''romance'' i la ''[[seguidilla]]'', i després que Granados hagué acabat la música, fou el moment de transformar l'argument en un text que coincidís amb les notes.{{sfn|Clark|2006|p=143}}
 
Granados emprà gairebé tota la suite per a piano a l'òpera, exceptuant la ''Serenata del espectro'', perque considerava que no encaixava amb l'argument. A més, també aprofità fragments de ''El pelele'', les ''Tonadillas'' i ''Los Ovillejos'', però no obstant això també creà música nova, especialment als ''intermezzos'' que separen cada escena.{{sfn|Clark|2006|p=143-144}} El compositor féufeu relativament pocs canvis a la música per a piano, que transformà en una òpera servint-se d'una tècnica anomenada ''violinata'', força emprada per [[Giacomo Puccini]].{{sfn|Clark|2006@p=144}} De fet, les principals diferències entre la suite per a piano i l'òpera es troben a les nombroses diferències a les [[Alteració (música)|alteracions]].{{sfn|Clark|2006|p=144}}
 
L'obra s'hauria d'haver estrenat a [[Barcelona]] durant la temporada 1914-1915, però les dificultats que es presentaren forçaren Granados a buscar un teatre a l'estranger.{{sfn|Clark|2006|p=145}} Schelling el posà en contacte amb Emilio de Gogorza, un baríton hispanoamericà que al seu torn el presentà a Jacques Rouché, llavors director de l'[[Òpera de París]], que acceptà d'estrenar ''Goyescas'', adquirint en exclusiva els drets de l'estrena.{{sfn|Clark|2006|p=145}} Tanmateix, l'estrena hagué de retardar-se de manera indefinida arran de l'esclat de la [[Primera Guerra Mundial]] i, en el seu lloc —novament via les gestions de Schelling, i després que Granados hagué renegociat amb Rouché els drets de l'estrena a nivell europeu—, l'òpera fou estrenada al [[Metropolitan Opera]] de [[Nova York]], el [[28 de gener]] de [[1916]], sota la direcció de [[Gaetano Ravagnoli]]. Va rebre una càlida acollida per part del públic.{{efn|Granados havia promès que si l'òpera era un èxit, donaria bona part dels seus diners per ajudar músics necessitats; mentre que si fracassava, tornaria a dedicar-se a la docència.{{sfn|Clark|2006|p=145}}}} L'èxit féufeu que el compositor fos rebut pel president [[Woodrow Wilson]], per a donar un recital de piano a la [[Casa Blanca]]. Acceptant aquesta invitació, Granados hagué de posposar el seu retorn a Europa. Ell i la seua muller moriren en el naufragi provocat pel torpedinament del vaixell en què viatjaven, el ''[[Sussex (vaixell)|Sussex]]'', atacat per un vaixell de guerra alemany. El pla de viatge original hauria evitat la tragèdia.
 
== Estructura i argument ==