Diferència entre revisions de la pàgina «Patogen»

781 bytes afegits ,  fa 4 mesos
cap resum d'edició
Un '''patogen''' (del grec πάθος ''pathos'' "sofriment, passió", i γἰγνομαι (γεν-) ''gignomai (gen-)'' "dono llum a"), '''agent infecciós''' o, més habitualment, [[microorganisme|germen]], és un [[agent biològic]] que causa [[malalties]] o [[trastorn de la salut|trastorns]] al seu [[hoste (biologia)|hoste]].<ref>{{format ref}} http://www.medterms.com/script/main/art.{{Enllaç no actiu|data=2018}}</ref> El terme "patogen" deriva del [[grec antic|grec]] "allò que produeix sofriment". Hi ha diversos substrats i rutes pels quals un patogen pot envair un hoste; les rutes principals tenen escales de temps diferents, però la [[contaminació del sòl]] és la que té el potencial més llarg o persistent d'allotjar un patogen.
 
El cos humà conté moltes defenses naturals contra alguns dels patògens més comuns (com ara ''[[Pneumocystis]]'') en forma del [[sistema immunitari]] humà i alguns [[bacteris]] "útils" presents a la [[floraMicrobiota#Microbiota humana|flora normal]] del cos humà. Tanmateix, si el sistema immunitari o els bacteris "bons" queden danyats d'alguna manera (com ara a causa de la [[quimioteràpia]], el [[VIH|virus de la immunodeficiència humana]] (VIH) o de l'ús d'[[antibiòtics]] per a eliminar altres patògens), els bacteris patògens que estaven sent mantinguts a ratlla poden proliferar i causar danys a l'hoste. Aquests casos reben el nom d'[[infecció oportunista|infeccions oportunistes]].
 
Alguns patògens (com ara el bacteri ''[[Yersinia pestis]]'', que podria haver causat la [[pesta negra]], el virus de la [[verola|''variola vera'']] i el protozou de la [[malària]]) han estat els responsables d'un nombre elevadíssim de víctimes i han tingut nombrosos efectes sobre els grups afectats. Un patogen notable en temps moderns és el VIH, que se sap que ha infectat diversos milions d'humans arreu del món, juntament amb la [[síndrome respiratòria aguda greu]]
=== Virus patògens ===
{{principal|Taula de virus amb importància clínica}}
Els virus patògens són principalment els de les [[Família (biologia)|famílies]] dels [[adenovíridAdenovirus|adenovírids]]s, [[Picornavirus|picornavírids]], [[herpesvírid]]s, [[hepadnavírid]]s, [[flavivírid]]s, [[Retrovirus|retrovírids]], [[ortomixovírid]]s, [[paramixovíridParamixovirus|paramixovírids]]s, [[papovavírid]]s, [[rabdovírid]]s i [[togavírid]]s. Alguns virus patògens notables causen la verola, la grip, la [[parotiditis epidèmica]], el [[xarampió]], la [[varicel·la]] i la rubèola. L'Ebola i el [[Virus de Marburg|Marburg]], pertanyents a la família ''[[Filoviridae]]'', són uns altres virus patògens que provoquen una mortalitat molt alta.<ref>{{ref-publicació|cognom= Kuhn, JH; Bào, Y; Bavari, S; Becker, S; ''et al'' |títol= Virus nomenclature below the species level: a standardized nomenclature for filovirus strains and variants rescued from cDNA |publicació= Arch Virol |pàgines=pp: 1229-1237|volum= 2014 Maig; 159 (5) |doi= 10.1007/s00705-013-1877-2 |pmc= 4010566 |pmid= 24190508 |url= https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pmc/articles/PMC4010566/ |llengua= anglès |consulta= 23 juny 2021|}}</ref>
 
=== Viroides i virusoides ===
 
== Potència patogènica ==
Una teoria sobre els patògens diu que, com més temps pugui sobreviure un patogen a l'exterior del cos, més perillós és per l'hoste potencial. Per exemple, el virus de la [[verola]] pot sobreviure a l'exterior del cos humà durant aproximadament 885 dies. També és un dels virus patògens més letals, car mata una de cada deu persones que infecta. El bacteri de la tuberculosi mata una de cada cinc persones que infecta, però només sobreviu 244 dies a l'exterior de l'hoste. El virus de l'Ebola té uns efectes devastadors i nou de cada deu infectats moren, fet que acostuma a limitar l'expansió dels seus [[Brot epidèmic|brots]].
 
En els països que tenen estàndards sanitaris més elevats, el patògens no poden sobreviure tant de temps a l'exterior del cos. Això és considerat un encoratjament ade les [[mutacions]] del patogen que el fan menys letal, car aquestes mutacions li permeten sobreviure dins l'hoste durant períodes més llargs.
 
== Transmissió dels patògens ==
{{principal|Transmissió (medicina)}}
Una de les rutes principals per les quals l'aigua o el menjar poden quedar contaminats és l'alliberament d'[[aigües residuals]] no tractades en una font d'[[aigua potable]] o en [[Terra llaurable|terres arables]], fent que la gent que menja o beu de [[Font|fonts]] [[Contaminació de l'aigua|contaminades]] quedi infectada. AlsL'any 1985, als [[països en desenvolupament]], gran part de les aigües residuals eren alliberades a l'ambient o en terres arables. elAquest 1985problema encara no està resolt a les [[Pobresa extrema|zones més pobres del planeta]].<ref>{{ref-publicació|cognom= Boelee, E; finsGeerling, G; van der Zaan, B; Blauw, A; Vethaak, AD |títol= Water and health: From environmental pressures to integrated responses |publicació= Acta Trop |pàgines=pp: 217-226|volum= 2019 Maig; 193 |doi= 10.1016/j.actatropica.2019.03.011 |issn= 1873-6254 |pmid= 30857860 |url= https://www.sciencedirect.com/science/article/pii/S0001706X18300883?via%3Dihub |llengua= anglès |consulta= 24 juny 2021|}}</ref> Fins i tot als [[països desenvolupats]] hi ha errors periòdics dels [[Tractament d'aigües residuals|sistemes de depuració]], resultant en un [[desbordament del [[clavegueram]].
 
== Exemples de patògens ==
Usuari anònim