Binixiflat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de referències (vegeu documentació de la plantilla en cas de dubte) |
Cap resum de modificació |
||
Línia 4:
Amb anterioritat a la formació del grup, el seu impulsor havia estat integrant, primer, entre 1973 i 1975, de la companyia sollerica Teresetes Nussa i, posteriorment, entre 1977 i 1979, de Drac Mans de Palma. Els seus muntatges anaven adreçats a un públic infantil i eren fets a base d'esquetxos a partir de rondalles, textos d'autors com [[Gianni Rodari]] i cançons infantils; una línia de treball que després va continuar amb Binixiflat. El nom del grup, suggerit pel filòleg [[Francesc de Borja Moll]], evoca, amb el prefix bini- (d'origen àrab, tan típic de la toponímia illenca i que equival a «fill de») i l'adjectiu xiflat ([[Hispanisme (castellanisme)|castellanisme]] que indica pèrdua del [[seny]] o bogeria transitòria), el motiu del món al revés, del país imaginari on tot és possible. Durant l'etapa mallorquina, el grup dugué a cap més de cinc-centes representacions amb espectacles com ''Rondaies i Teresetes'' (1977), ''Juguem a fer teatre'' (1978), ''Flat-flat'' (1979), ''Camina, caminaràs'' (1980) i ''Ratarum rataràs'' (1981).<ref name=":0" />
Ja dins el panorama titellaire català, en el qual Porcel va treballar sobretot com a solista, cal esmentar ''L'Isidre i la lluna'' (1985), presentat el mateix any a la [[Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega]]; ''La gàbia'' (1986), una acció itinerant de carrer i sense paraules, de caràcter experimental i adreçada al públic adult, que també es va estrenar a Tàrrega; ''Pasqual'' (1988); ''En Pere Beneit'' (1989), una versió per a titelles de la rondalla mallorquina recollida per [[Antoni Maria Alcover i Sureda|Antoni M. Alcover]]; ''El gegant sempre té gana'' (1992), a partir d'un conte popular suec, i ''En Joan de la carbassa gran'' (1994), una adaptació del conte d'en [[Patufet]]. També destaca el muntatge ''Ludus'' (1992), sense paraules i amb música de Lluís Petra, i un dels espectacles més ambiciosos de la companyia que combina les tècniques de la llum negra i blanca. Altres títols emblemàtics que il·lustren la història del grup són: ''El peix d'or'' (1995); ''La llegenda dels Nats'' (1997); ''Rita, la Rínxols i els tres
== Referències ==
| |||