Claudio Moyano: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
'''Claudio Moyano y Samaniego''' ([[Fuentelapeña]] o [[la Bóveda de Toro]], actual [[província de Zamora]], [[1809]] - [[Madrid]], [[1890]]) fou un [[polític]] [[Espanya|espanyol]]. D'[[ideologia]] [[liberalisme|liberal]], va evolucionar de posicions tèbiament [[progressisme|progressiste]]s fins a aproximar-se al [[Partit Moderat]]. Va cursar estudis de [[Dret]] (exercint algun temps l'advocacia), Llatí i Filosofia en les [[Universitat]]s de [[Universitat de Salamanca|Salamanca]] i [[Universitat de Valladolid|Valladolid]], en la qual fou [[Catedràtic d'Universitat|catedràtic]] d'institucions civils i d'[[economia política]].
En 1841 fou escollit alcalde de [[Valladolid]], i en 1843 [[Rector]] de la seva [[Universitat de Valladolid|universitat]] i [[diputat]] a [[Corts]]. En 1844 fou escollit diputat per [[Zamora]]. En 1846 és diputat per [[Toro (Zamora)|Toro]]. En 1850 fou rector de la Universitat de [[Madrid]]. En 1853 entra en el govern ocupant la cartera del [[Ministeri de Foment d'Espanya|Ministeri de Foment]]. Ja en el [[Bienni Progressista]] es va oposar, en les Corts, a la [[desamortització]] municipal decretada per [[Pascual Madoz]] en 1855. En 1856, amb el govern moderat, impulsa la llei reguladora de l'[[ensenyament]] coneguda com a '''Llei Moyano''', que incorpora bona part del ''Projecte de Llei d'Instrucció Pública'' de 9 de desembre de 1855, elaborat durant el bienni pel ministre de Foment [[Manuel Alonso Martínez]]. La llei Moyano serà el fonament de l'ordenament legislatiu en el [[sistema educatiu]] espanyol durant més de cent anys, doncs en essència (encara amb modificacions) va perviure fins a la [[Llei General d'Educació
Amb aquesta llei s'intenta millorar la deplorable condició de l'educació a Espanya (un dels països europeus amb major taxa d'[[analfabetisme]]) organitzant els tres nivells del primer ensenyament ([[ensenyament primari]], en teoria obligatòria i gratuïta per als quals no poguessin pagar-la, però que en la pràctica dependrà de la iniciativa dels [[municipi]]s o de la iniciativa privada), el segon ensenyament ([[ensenyament mitjà]], en la qual es preveu l'obertura d'[[institut de batxillerat|instituts de batxillerat]] i ''escoles normals'' de [[magisteri]] en cada capital de [[província]], a més de permetre la [[ensenyament privat]] en els col·legis religiosos, que rebran especial consideració); i l'[[ensenyament superior]] (amb les [[universitat]]s la gestió de la qual es reserva a l'[[Estat]]). Va impulsar la ràpida aprovació dels expedients de [[ferrocarril]]s. Va tornar al govern en 1864. Després del parèntesi del [[Sexenni Democràtic]], torna a les Corts de la [[Restauració]] com diputat per Toro. Fou nomenat [[senador]] per Madrid en 1881, càrrec que va ocupar amb rang vitalici des de 1886.
| |||