Marcel·lí Gonfaus i Casadesús: diferència entre les revisions

En una acció sostinguda per apoderar-se d'unes cases als afores d'[[Amer]], el llavors comandant i després general isabelí [[Marcelino de Oraá Lecumberri|Oràa]] s'hi féufeu fort amb un grup de soldats, els quals després de resistir tres dies i esgotades les municions, trobant-se ferits la majoria, menysprearen encara les intimidacions de capitulació que els hi feien els carlins menats per Gonfaus. Aquests assaltaren llavors les cases, i s'apoderaren del comandant Oràa, al qual anaven afusellar, quan Gonfaus li estrenyé la mà i el deixà lliure, en premi a l'heroisme demostrat.

Al final, el general Hore el derrotà i el féufeu presoner, sent conduït a Girona, on un [[consell de guerra]] el condemnà a ésser afusellat. El [[10 d'abril]] de [[1849]] ja es trobava amb els ulls embenats davant l'escamot que l'anava a afusellar, quan arribà el general Oràa amb l'indult que havia sol·licitat de la reina, en record de la gràcia que havia rebut de Gonfaus a Amer. Fou conduït a [[Barcelona]], on el general de la Concha l'omplí d'atencions.