Moviment estudiantil mexicà de 1968: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Tipografia
m Diacrítics
Línia 27:
 
=== Establiment del Plec Petitori i creació del Consell Nacional de Vaga ===
Els dies que seguiren es feren noves reunions dels dirigents estudiants de les escoles i facultats tant de la ''UNAM'' com del ''IPN''. Finalment es féufeu una crida a la vaga general estudiantil, que havia de ser referendada o rebutjada per cada assemblea general, a cada escola, i començà a prendre forma l'òrgan que hauria de dirigir el moviment: el ''Consell Nacional de Vaga'' ([[CNH]] per les seves sigles en espanyol). Les escoles que varen seguir la consigna de vaga foren totes, 70, i es decidí que cadascuna enviés 3 delegats al CNH, escollits a cadascuna de les assemblees. És a dir, el Consell quedà integrat per 210 membres.
 
En aquestes reunions complexes, es discutí simultàniament la necessitat urgent de donar forma a aquell esvalot majúscul, però que era un garbuix sense cap ni peus, i es decidí establir de manera fixa i única el plec de demandes del moviment. Es rebutjaren, després de discussions interminables, dotzenes i dotzenes de reivindicacions, i, finalment, el ''Plec Petitori'' oficial i definitiu, i que no es modificaria al llarg dels quatre mesos i escaig que durà el moviment, constà dels dels següents sis punts:
Línia 145:
Van parlar alguns del líders del CNH, no pas els més importants. L'únic realment destacat fou el Sócrates Amado Campos Lemus, que poc després va ser gairebé de manera unánim, considerat com un agent provocador. Quan mancaven nou minuts per 1/4 de 7, dos llums de baengala van solcar el cel, llençats des del darrere de l'església. En aquell moment l'exèrcit carregà. Infanteria a peu i cavalleria militaritzada a bord de carros blindats i artillats. Immediatament començaren els trets. Perelló va sostenir en una entrevista a la televisió holandesa pocs dies després, que l'exèrcit havia començat disparant salves, i que únicament quan va ser blanc de les bales que arribaven dels terrats dels edificis que envolten la plaça i de l'església. Aquest fet ha estat posat en dubte pel mateix Perelló (no pas desmentit), perquè malgrat que hi ha altres testimonis confiables que asseguren el mateix, els militars no ho han confirmat mai.
 
De sobte tota la plaça es convertí en un infern. Els assistents corrien enfollits tractant de posar-se a segur. Els espatecs venien de totes bandes, amb un terrabastall eixordador. Els soldats a peu es protegiren rere els petits murs, que els serviren de trinxera, dels trets que els eren dirigits. Simultàniament féufeu la seva aparició un element insòlit i durant molt de temps no identificat: el [[''Batalló Olímpia''.]]
 
==== El Batalló Olímpia ====