Pere Blai: diferència entre les revisions

L'obra nova de la banda de Sant Jaume havia de cobrir necessitats institucionals variades, també les de simple utilitat administrativa, però d'entrada i prioritàriament tenia assignades funcions importants de representació de la Diputació del General. Primerament, havia de resoldre de manera definitiva i adequada –monumental- l'endèmica manca de capacitat de la capella de Sant Jordi. A més, havia de qualificar l'exterior de l'edifici amb una nova façana. La cara principal de la façana s'obria al carrer de les Escrivanies públiques, els actuals carrers del Call i de Llibreteria que segueixen el traçat del ''decumanus'' de la ciutat romana.

 

 

El 1597, Pere Blai, va haver de viatjar a Madrid per ensenyar la traça del Palau de la Generalitat de Barcelona perquè fos aprovada i supervisada pel rei Felip II. Gràcies a aquest viatge i al fet que es quedà en la capital durant uns set mesos, va conèixer a l'arquitecte reial Francisco de Mora i va poder visitar les darreres obres que s'estaven realitzant en aquell moment a Madrid i als seus voltants. Algunes d'aquestes obres foren el monestir de San Lorenzo de El Escorial, del qual Blai, segurament influït per Francisco de Mora i per Felip II, copià la solució de les voltes planes de pedra del sotacor de l'església i les aplicà al vestíbul del Palau de la Generalitat. Aquest canvi de sistema de cobertura es produí arran d'aquest viatge, ja que abans de 1597 la coberta escollida per aquesta estança es tractava de voltes d'aresta realitzades amb obra i guix.<ref name=:0/> Per a la construcció de l'església nova parroquial de Cornudella de Montsant segurament també va fer ús dels seus nous coneixements arquitectònics que adquirí al contemplar les obres de l'escola herreriana. Una altra de les construccions que Blai visità amb tota seguretat als voltants de Madrid fou l'església de San Bernabé de El Escorial, obra de l'arquitecte [[Francisco de Mora]], amb el qual segurament va tenir una bona relació d'amistat cordial.