A Pelai el va succeir el seu fill [[Fàfila]] (737), mort al cap de dos anys a causa de l'atac d'un [[Óssosóssos|ósos]].{{Sfn|Tuñón de Lara|1981|p=408}} La seva mort significa l'entronització veritable de la dinastia asturlleonesa, perquè el seu successor és el seu cunyat [[Alfons I d'Astúries|Alfons I]] (739-757), descendent del magnat Pere de Cantàbria{{Sfn|Floriano|1956|p=258}} i que és considerat el monarca que posa les bases fundacionals del regne d'Astúries. La seva arribada al tron hauria estat gràcies a la transmissió de drets de la seva dona [[Ermessenda d'Astúries|Ermessenda]], com a filla de Pelai i germana de Fàfila, els fills del qual haurien estat massa joves per assumir el tron, però que hom ha volgut també veure-hi un residiu de [[Matrillinatge|matrilinealitat]], una teoria que ha estat criticada de forma raonada posteriorment.<ref name=:0>{{Ref-web|url=http://dbe.rah.es/biografias/6813/ermesinda|títol=Ermesinda|consulta=15 octubre 2020|llengua=castellà|editor=Reial Acadèmia de la Història|cognom=Ruiz de la Peña Solar|nom=Juan Ignacio|obra=Diccionario Biográfico electrónico}}</ref> Alfons va ser succeït pel seu fill [[Fruela I d'Astúries|Fruela I]] (757-768), assassinat, segons es diu, com a venjança del [[fratricidi]] de [[Vimara d'Astúries|Vimara]] ([[767]]), que suposadament li hauria disputat la corona.<ref name=":02">{{Ref-web|url=http://dbe.rah.es/biografias/71964/vimarano|títol=Vimarano|consulta=16 octubre 2020|llengua=castellà|editor=Reial Acadèmia de la Història|obra=Diccionario Biográfico electrónico|cognom=Salazar y Acha|nom=Jaime de|enllaçautor=Jaime Salazar y Acha}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Menéndez Pidal|nom=Ramón|títol=Primera Crónica General: Estoria de España que mandó componer Alfonso el Sabio y se continuaba bajo Sancho IV en 1289|editorial=Bailly-Bailliére e hijos editores|lloc=Madrid|any=1906|pàgina=343|url=https://archive.org/details/primeracrnicage01sancgoog/page/n358/mode/2up?q=Vimarano}}</ref>
Malgrat l'assassinat, va prevaldre el llinatge d'Alfons I gràcies als llaços matrimonials amb membres de l'aristocràcia. La successió va recaure en [[Aureli I d'Astúries|Aureli]] (768-774), fill [[Fruela de Cantàbria]], germà i col·laborador d'Alfons I.{{Sfn|Tuñón de Lara|1981|p=412}} El seu regnat és breu i el succeeix com a monarca [[Silo]] (774-783), un membre de l'aristocràcia astur, basant-se en l'origen del nom. L'ascens d'aquest personatge es deu al seu matrimoni amb [[Adosinda|Adossenda]], filla d'Alfons I. De fet, la reina esdevindrà, a la mort de Silo, la cap del grup aristocràtic en torn al llinatge del seu pare i que col·locarà al tron a [[Alfons II d'Astúries|Alfons II]] (791-842), fill de Fruela I i de la basca [[Múnia d'Àlaba|Múnia]].{{Sfn|Tuñón de Lara|1981|p=412}} Amb tot, a causa de la seva joventut es va formar oposició entre els nobles, encapçalats per [[Mauregat d'Astúries|Mauregat]] (783-788),{{Sfn|Floriano|1956|p=264}} fill bastard d'Alfons I, que va esdevenir rei i obligà a Alfons a refugiar-se a Àlaba durant un temps.{{Sfn|Tuñón de Lara|1981|p=413}} Encara després regnaria breument [[Beremund I d'Astúries|Beremund I]], germà d'Aureli i nebot d'Alfons I.{{Sfn|Cádiz Álvarez|2017|p=146}}
