Rafael Tristany i Parera: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Manteniment de plantilles |
m Diacrítics |
||
Línia 12:
=== Segona Guerra Carlina ===
Lluità novament a la [[Segona Guerra Carlina]] i arribà a comandar una [[brigada]] de 3000 homes, amb el grau de [[brigadier]] ([[1849]]); prengué [[Berga]] i [[Sallent]],
El [[juliol]] del [[1855]] entrà novament a Catalunya i s'hi mantingué prop d'un any amb un escamot de 200 homes. El [[1861]] oferí els seus serveis a [[Francesc II de les Dues Sicílies|Francesc II de Nàpols]], a favor del qual lluità; caigué presoner i fou deportat a [[França]].<ref>{{Ref-llibre|cognom=Oyarzun|nom=Román|títol=Historia del carlismo|llengua=castellà|editorial=Alianza Editorial, S. A.|lloc=Madrid|pàgines=559}}</ref>
Línia 18:
=== Tercera Guerra Carlina ===
[[Fitxer:Peregrinación de la Lealtad.png|miniatura|Una multitud espera [[Jaume de Borbó i de Borbó-Parma|Don Jaume]] en la peregrinació jaumina a Lourdes amb motiu de la repatriació de les restes de Rafael Tristany (1913).]]
El [[maig]] del [[1872]] tornà a entrar al Principat, en esclatar la [[Tercera Guerra Carlina]], i fou [[comandant general]] de Catalunya. Vencé en diversos combats, obligà les guarnicions de [[Sant Feliu de Pallerols]], [[Sant Hilari Sacalm]], [[Taradell]] i [[Salelles]] a rendir-se; derrotà els voluntaris liberals a [[la Llacuna]] i
Quan l'infant [[Alfons Carles de Borbó]] prengué el comandament general de Catalunya l'any [[1873]], Tristany fou nomenat comandant general de les províncies de [[Lleida]] i [[Tarragona]] i obtingué victòries a [[la Pobla de Segur]], [[Gerri de la Sal]], on obtingué la rendició de la guarnició i altre cop a Sanaüja, on
El [[8 de gener]] de [[1874]] assaltà i prengué [[Vic]], amb 70 morts entre els defensors i 10 morts entre els carlins segons el mateix Tristany. La nit de l'endemà dia 10, es produí la [[Creu de Collformic|matança de fugitius republicans a Collformic]] a càrrec del coronel carlí [[Ramon Vila i Colomer]], conegut per ''Vila de Viladrau''. Segons el mateix Vila, foren 97 els morts i ho foren en combat, mentre que la tradició oral parla de 110 i que els homes foren afusellats a sang freda.<ref>{{Ref-llibre|cognom=de Braganza y Borbón|nom=María de las Nieves|títol=Mis memorias. Sobre nuestra campaña en Cataluña en 1872 y
| |||