Festes de l'ossa a Andorra: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Diacrítics |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{Infotaula festa}}
Les '''festes de l'
Les festes de l'
▲Les '''festes de l'óssa''' són unes representacions populars de teatre i dansa entorn la cacera d'una óssa que històricament s'ha vingut realitzant a diferents poblacions d'[[Andorra]] en diverses dates assenyalades d'[[hivern]] (pròximes al [[Nadal]] o bé per Cap d'any, la [[Candelera]] o el Carnaval).<ref name=:0>{{Ref-tesi|cognom=Ysàs Trias|nom=Eloi|títol=Els balls de l'ós als Pirineus, estudi teatral d'un ritu europeu d'hivern|url=https://www.tdx.cat/handle/10803/386434|data=2016|universitat=Universitat Rovira i Virgili. Departament de Filologia Catalana|lloc=Tarragona|pàgines=137-146}}</ref> Tot i que era una celebració típica de moltes parròquies andorranes, al llarg dels segles {{XIX}} i {{XX}} es va anar perdent la tradició i actualment només perviuen el ''[[ball de l'óssa d'Encamp]]'', que se celebra el dilluns de [[Carnaval]], i l'''[[última óssa d'Ordino]]'', que té lloc la primera setmana de desembre.<ref name=":4" />
▲Les festes de l'óssa són considerades una [[Farsa (obra teatral)|farsa teatral]], és a dir, una representació en forma de comèdia d'un sol acte. En aquestes festes fan aparició una varietat de personatges de la vida rural andorrana i la cacera de l'animal es presenta com un pretext per escenificar les trifulques en les que aquests es veuen inmersos. El ball de l'óssa és, doncs, una representació carnavalesca on el poble caricaturitza les classes socials, mofant-se tant dels rics com dels pobres.<ref name=:0 />
== Inventari del Patrimoni Cultural Inmaterial de la Unesco ==
Les festes de l'
El febrer del 2020 una delegació andorrana i una altra de l'[[Alt Vallespir]] ([[Catalunya del Nord]]) van realizar trobades per valorar la possibilitat d'adherir les celebracions d'[[Encamp]] i [[Ordino]] en la candidatura de Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat de la [[UNESCO]] proposada per a les [[Festes de l'ós al Vallespir]] i impulsar una candidatura transpirinenca.<ref>{{Ref-web|url=https://www.altaveu.com/actualitat/andorra-valora-integrar-se-en-la-candidatura-a-la-unesco-de-les-festes-de-los_11023_102.html|títol=Andorra valora integrar-se en la candidatura a la Unesco de les Festes de l'Os|consulta=2021/02/22|editor=Altaveu|data=2020/02/10}}</ref><ref>{{Ref-web|url=https://www.ara.ad/cultura/alt-vallespir-andorra-ball-ossa_1_1199548.html|títol=La delegació de l'Alt Vallespir visita Andorra per conèixer el Ball de l'Ossa|consulta=2021/02/22|editor=Ara Andorra|data=2020/02/25}}</ref> El 19 d'agost del 2020 es va signar el conveni entre el [[Ministeri de Cultura i Esports d'Andorra|Ministeri de Cultura i Esports]] i els comuns d'Encamp i Ordino per a la participació en la candidatura mundial de les Festes de l'ós dels Pirineus, presentada pel [[Govern de França|Govern francès]].<ref>{{Ref-web|url=https://www.comuencamp.ad/noticies/signat-el-conveni-amb-cultura-i-el-comu-d-ordino-per-a-la-candidatura-a-la-unesco-del-ball-de-l-ossa|títol=Signat el conveni amb cultura i el comú d'Ordino per a la candidatura a la unesco del ball de l'ossa|consulta=2021/02/22|editor=Comú d'Encamp. Andorra|data=2020/08/19}}</ref>
== Història ==
Als [[Pirineus#Subdivisions|Pirineus Centrals]], l'ós era conegut col·loquialment com «l'
La primera referència escrita sobre les festes de l'
A inicis del {{segle|XX}} [[Salvador Armet i Ricart]] –el [[Comtat de Carlet|Comte de Carlet]]–, documentà ''la pantomima de l'
{{Cita|En un racó de la plaça un home vestit ab pells d'ovella simulant una
L'Arxiu Nacional té nombrosos documents i testimonis orals que parlen de les Festes de l'
Als [[anys 1920]], la forta emigració per motius econòmics de joves andorrans, que eren els que portaven el pes de la tradició, cap al sud de França provocà la decadència i desaparició de les festes de l'
== El ball de l'
{{AP|Ball de l'
Als [[Dècada del 1950|anys cinquanta]] la celebració es va revifar a [[Encamp]] gràcies a [[Rossend Marsol Clua]] (Sícoris).<ref>{{Ref-web|url=https://www.comuencamp.ad/departaments/departament-de-cultura-1/festes-tradicionals/carnaval/el-ball-de-l-ossa|títol=El ball de l'
<blockquote>L'actuació passà també a celebrar-se el Dilluns de Carnaval, al mig dels tres dies forts de carnaval. A Encamp, el diumenge té lloc la representació popular de ''El judici dels contrabandistes'' i el dimarts s'escenifica ''L'operació del rei carnestoltes'', ninot que presideix les festes des del dissabte. ''Els contrabandistes'' és una representació de finals del {{segle|XIX}} o principis del {{segle|XX}} que forma un binomi amb ''L'
En el guió actual, els ''dallaires'' són sotmesos a un ritual iniciàtic. Primerament són presentats com uns minyons que reben lliçons en el món laboral pel seu cap i el ''manador''. També són iniciats en el terreny de la sexualitat per la ''Fregona'' i el ''Fregó''. Aquestes iniciacions culminen amb l'arribada dels caçadors que maten l'
En un passat la disfressa de l'
Antigament, l'obra es representava als afores d'Encamp en un prat situat a la vora del riu Valira i després es feia un passacarrer cap a la plaça del poble on es feien els balls. Ara es fa una [[cercavila]] al principi fins a arribar a l'aparcament del prat de l'Areny i en finalitzar es desplacen amb l'
== L'última
{{AP|Última
A [[Ordino]] la farsa es va recuperar el 1985. En la celebració de ''L'última
A Ordino, la tradició era que la persona que es disfressava d'ós s'enfundava la pell del cap d'un ós de veritat.<ref name=":6" /> En els anys posteriors a la represa del 2017 es manté la tradició i s'empra la mateixa mascara, que és un cap d'ós dissecat centenari que ha passat de generació en generació.<ref>{{Ref-web|url=https://www.cultura.ad/ultima-ossa-ordino/mascara-ossa-ordino|títol=Una màscara centenària|consulta=2021/02/23|editor=Govern d'Andorra}}</ref> Després que el personatge de l'
Originàriament, ''L'última
== Referències ==
Linha 47 ⟶ 46:
== Vegeu també ==
* [[Festes de l'
* [[Adoració de l'
[[Categoria:Cultura d'Andorra]]
|