Bahariya: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
m Diacrítics
Línia 22:
En el període cristià, la tradició copta diu que fou cristianitzada per [[sant Bartomeu apòstol|sant Bartomeu]], un dels apòstols de Jesús; Abu Salih diu que Bartolomeu fou martiritzat a l'oasi, però d'altres diuen que ho fou a la costa; Abu Salih també informa de moltes esglésies de la zona i n'inclou una anomenada ''Sant Bartolomeu''. L'oasi fou seu d'un bisbe, tot i que es creu que va romandre un centre de culte pagà almenys fins al segle VII. En aquest temps es va dir ''Al-Bahnasa''.
 
El [[1921]], Dugald Campbell esmenta un monestir que encara romania a [[Al-Bawiti]], la principal ciutat de l'oasi, al qual dónadona el nom de ''Dar al-Abras'', 'el refugi dels Leprosos', i diu que tenia parets pintades, creus gravades i antigues inscripcions, i que els cristians li donaven el nom de ''Bahariya Mari Girgis'' ('Sant Jordi de Bahariya'). A més, esmenta el descobriment d'alguns taüts d'època púnica que sembla que va portar al Caire i són avui al [[Museu d'Antiguitats Egípcies]] del [[El Caire|Caire]].
 
Fou conquerit per Ibn al-As a la meitat del segle VII. Sota els musulmans, fou conegut altre cop com a ''oasi del Nord'' o ''Waha al-Khas''. El [[943]]/[[944]], apareix sota domini d'un emir berber de nom Abd al-Malik ibn Marwan, que era plenament independent. Després va caure en mans dels fatimites, que hi van nomenar governador. Sota els mamelucs constituïa un feu; l'oasi va patir alguns atacs dels beduïns i dels berbers. La comunitat cristiana va existir fins al {{segle|XVI|s}} o potser fins al XVII. El cultiu del vi, per la prohibició del producte pels musulmans, es va acabar i l'economia va entrar en decadència; les olives i els dàtils foren sotmesos a taxes massa altes; molts camps van quedar coberts de sorra.